Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Els llegats - Una lectura contemporània de la tradició - cover

Els llegats - Una lectura contemporània de la tradició

Lluís Calvo Guardiola

Publisher: ARCADIA

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

¿Les societats contemporànies viuen sense passat? La pèrdua del llegat de la història ja és una realitat entre nosaltres.  En la mesura que la memòria no va gaire enllà, el sentit històric queda reduït al present més efímer i deixem de tenir una noció clara dels fets i dels lligams socials dels quals provenim. Desconnectar-nos del que ens ha precedit ens fa encara més vulnerables davant l'amenaça de tota mena de populismes.
Els llegats proposa una reflexió al voltant del paper de la tradició, com es forja, es transmet i perdura a través del temps.  Aquest assaig s'endinsa en un món que es mou enmig de la fabricació de falsos prestigis, el narcisisme, les imatges de marca efímeres, el pànic davant la posteritat i la conversió del veredicte de la tradició en una qüestió de màrqueting.
Lluís Calvo advoca per recompondre una certa manera de viure que permeti recuperar el temps, ara que les societats contemporànies el deixen escapar de manera inexorable.
Available since: 12/31/2021.

Other books that might interest you

  • La prosa de la vida - Fragments filosòfics 2 - cover

    La prosa de la vida - Fragments...

    Joan Carles Mèlich

    • 0
    • 0
    • 0
    «Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.»
    
    En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona a fons sobre la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humà a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir —segons Milan Kundera— parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
    
    «Joan-Carles Mèlich defensa que l'ètica és la resposta al prec d'algú que pateix i que per tant la compassió és la base de l'ètica»
    
    Carles Capdevila, Diari Ara
    
    «Quin goig més gran, llegir algú que es diu –o li diuen– filòsof i que, en comptes d'exposar-nos –i fer-nos compartir– les seves certeses, ens ofereix els seus dubtes!; algú que, enlloc de buscar prosèlits, ens convida a pensar per nosaltres mateixos»
    
    Xavier Serrahima, Nació Digital
    
    «Joan-Carles Mèlich porta un barret negre, escriu amb ploma (de tinta violeta) i rere les ulleres hi ha una mirada atenta al matís, al dubte, al canvi»
    
    Gemma Ventura Farré, Catorze.cat
    Show book
  • Crònica universal de 1427 - cover

    Crònica universal de 1427

    Jacob Mompó Navarro

    • 0
    • 0
    • 0
    La 'Crònica universal de 1427', escrita la segona meitat del segle XV, s'emmarca en un context històric en què la redacció d'aquests tipus d'obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta 'Crònica' dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d'esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L'obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l'autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d'aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d'Aragó fins al regnat d'Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d'anecdòtics– del regne de València. L'objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d'Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.
    Show book
  • Filosofia de la cura - cover

    Filosofia de la cura

    Boris Groys

    • 0
    • 0
    • 0
    La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.
    Show book
  • Pujol i jo - Les cares i les creus de l'home que ha transformat tot un país - cover

    Pujol i jo - Les cares i les...

    Txema Seglers

    • 0
    • 0
    • 0
    Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació.
    Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem.
    Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus.
    ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca
    Show book
  • Els herois de Vandellòs I - La història no explicada de com es va acostar —i com es va evitar— una tragèdia nuclear catalana - cover

    Els herois de Vandellòs I - La...

    Manel Riu

    • 0
    • 0
    • 0
    El 19 d'octubre de 1989, un incident nuclear va sacsejar Catalunya. Trenta-cinc anys més tard, una cinquantena de testimonis i l'accés a documentació inèdita permeten reconstruir tot el que va passar.
    A les 21.39 h, es declara un incendi en una turbina de la central nuclear de Vandellòs I. Les conseqüències del foc desborden els serveis d'emergència i els responsables polítics, i desenes d'operaris de la central decideixen jugar-s'ho tot per auxiliar els seus companys. Oficialment, només va ser un incident, però per a molts veïns i treballadors aquella nit és el final d'un projecte de vida.
    Fins a quin punt vam apropar-nos a la tragèdia nuclear? Com es va evitar el pitjor? Per què hi ha hagut tants anys de silencis? Basant-se en el treball d'investigació iniciat per la sèrie documental Els herois de Vandellòs I, de 3Cat, aquesta narració mostra l'impacte traumàtic d'aquell incident al Camp de Tarragona.
    «Manel Riu fa de la història d'una crisi excepcional un retrat lúcid de l'esperit de la Catalunya dels vuitanta».
    —Carlota Rubio, El País
    «Un extraordinari treball d'investigació periodística que es llegeix a ritme de thriller».
    —Neus Bonet, Catalunya Ràdio
    «Una de les nits més llargues i angoixants que hem viscut mai».
    —Asier Ávila, guionista
    Show book
  • Aquesta cançó no! - Cara a cara amb els censors de la Nova Cançó - cover

    Aquesta cançó no! - Cara a cara...

    Maria Salicrú-Maltas

    • 0
    • 0
    • 0
    Una història tan real com difícil de creure
    
    No fa tants anys, durant el franquisme, l'ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l'obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge. Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d'aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L'autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d'aquells censors, i n'ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar.
    
    Un llibre de memòria històrica viva i present: de com continuen digerint la repressió tant els qui la van patir com els qui la van exercir; dels enganys i les ficcions que genera el record. I un testimoni honest del frenesí que experimenta una jove investigadora quan s'adona que ha aconseguit, per fi, entrar a la gola del llop.
    
    «Què passa quan, quaranta anys després, truques a la porta de casa dels censors de la Nova Cançó? Passen coses insòlites: passa aquest llibre»
    —Plàcid Garcia-Planas
    
    «Una crònica apassionant de com la censura franquista va mostrar el seu sectarisme i la seva ignorància»
    —Borja de Riquer
    Show book