Other books that might interest you

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Show book

• 

  Cartes a un jove escriptor

  Colum McCann

  • 0
  • 0
  • 0

  Colum McCann, guanyador de diversos premis literaris i escriptor reconegut arreu del món, ha exercit durant vint anys de professor d'escriptura creativa a Nova York. A partir de la seva experiència en el terreny literari, i també en el docent, ens brinda cinquanta-dos assajos curts, cinquanta-dues cartes a joves escriptors —seguint les passes de Rainer Maria Rilke— sobre l'ofici d'escriure; des del lloc on escriure, com encarar la pàgina en blanc, la dedicació i la constància o la importància de la primera frase fins a com triar un agent literari, què demanar de la relació amb un editor i com gestionar els crítics literaris. Cartes a un jove escriptor és un recull il·luminador i elegant, clar, útil i precís, un homenatge al poder del llenguatge i una crida al compromís ineludible amb l'ofici.

  Show book

• 

  Cristòfor Colom i l'Amèrica...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  El present volum inclou una selecció d'assaigs ja publicats de Jordi Bilbeny, que ara, amb una nova visió de conjunt, esdevenen un relat únic i revelador sobre la intervenció dels estats catalans en la descoberta i conquesta del Nou Món en un període que abraça de l'any 1475 fins al 1516.
  Un recorregut exhaustiu i documentat per temes cabdals del passat que ens parlen de la identitat i la llengua de Cristòfor Colom i la seva tripulació; la participació catalana en els preparatius de les primeres expedicions colombines i posterior formació del govern de les Índies; la moneda utilitzada per sufragar totes les despeses; la importància del Consolat de Mar, la Llotja i la Casa de Contractació de Barcelona; els virreis catalans i els virregnats americans; i el testament dels Reis Catòlics. Una obra que també ens endinsa en el fascinant món de la ciència nàutica i el rellevant paper dels cosmògrafs catalans.
  En aquesta cerca incansable per desvelar la veritat que s'amaga més enllà del discurs oficial, l'autor proposa una vegada «repensar els fets. Tornar a les fonts. Comparar els relats primitius i posar-hi nova llum, coherència i sentit. Com si l'estudi, el dubte metòdic, el sentit crític i la contrastació de dades no s'haguessin extingit ni llançat a la foguera de totes les vanitats».

  Show book

• 

  La religió de l'ateu

  Joan Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Show book

• 

  Cultura festiva dominació...

  Joaquim Rius-Ulldemolins, Pau...

  • 0
  • 0
  • 0

  Les Falles de València constitueixen un dels fenòmens culturals més remarcables de la cultura festiva en l'àmbit europeu i internacional. Des de la recuperació de la democràcia, s'han revitalitzat i expandit, i s'han fet plurals fins a convertir-se en un element vertebrador de la sociabilitat i la definició de la identitat local i, progressivament, en un element de creació de marca urbana. Des de la sociologia i l'antropologia, l'estudi de les Falles ha resultat un terreny fecund, en el sentit de permetre explicar l'aparent paradoxa d'una societat en procés accelerat de modernització en els anys vuitanta, que torna a abraçar una tradició reinventada. Al mateix temps, cal destacar la importància de comprendre la cultura festiva per copsar la lògica de creació de comunitat i alhora de conflicte social dins de la festa. Al llarg d'aquest llibre s'aborden les seues dimensions socials, polítiques, econòmiques, culturals i artístiques aplicant-hi el paradigma del conflicte a la cultura festiva i assenyalant-ne els aspectes transgressors i creatius, així com la seua cara més fosca, com és ara la reproducció de l'ordre social i l'exclusió, o directament l'intent de marginació de certs col·lectius i continguts de la festa i la seua voluntat de ser-hi o de ser reconeguts.

  Show book

• 

  Hannah Arendt: el món en joc

  Fina Birulés

  • 0
  • 0
  • 0

  El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i d'organització política per al món modern.
  Per acompanyar Arendt en els seus «experiments de pensament», Fina Birulés tria dues categories recurrents en l'obra de la filòsofa jueva d'origen alemany: món i natalitat. I a l'entorn d'aquestes idees ens parla de tradició, de començament, de comunitat, de distància, de llibertat, de memòria, d'educació, de crear sentit, de comprendre i, sobretot, de responsabilitat. Sota la mirada vigilant de Hannah Arendt, aquest assaig posa en evidència que el que realment hi ha en joc és el món.

  Show book