Other books that might interest you

• 

  Postcreixement - La vida després...

  Tim Jackson

  • 0
  • 0
  • 0

  Hem confós l'excés amb el progrés. La dinàmica del creixement exponencial i el consum desbocat ens ha dut a graus de desigualtat social extrems, a una gran inestabilitat financera i a una crisi mediambiental sense precedents.
  
  Hi ha vida més enllà del capitalisme i Tim Jackson, en aquest assaig, proposa reflexionar sobre les seves condicions de viabilitat. L'economia de demà s'ha de construir al voltant de les tecnologies i energies renovables, unes condicions laborals justes, una governança transparent i la protecció dels actius socials i mediambientals, en lloc de la seva destrucció sistemàtica, amb empreses al servei de la comunitat i en harmonia amb la natura.
  
  El final del creixement no és el final del progrés social. Postcreixement és una invitació a fer un canvi de vida i de sistema, en què les nostres accions i el valor de les interdependències humanes siguin més importants que els beneficis econòmics i el poder.

  Show book

• 

  Món rural - Mots que es perden

  Josep Espunyes

  • 0
  • 0
  • 0

  Al món rural hi ha desaparegut, en cosa de pocs anys, tot un seguit de formes de vida i de treball que, de ben segur, no s'hi tornarà a repetir mai més. Arreu, la tracció mecànica ha desplaçat la força animal, les granges de porcs i d'aviram han reemplaçat la cort i el galliner de casa, la calefacció de gas o de gasoil ha ocupat el lloc del foc a terra, el motocultor ha arraconat la fanga i l'aixada... Una desaparició de velles formes de vida i de treball que ha comportat, també, la desaparició o la reculada, en la parla viva, d'una bona part del llenguatge que els era inherent. Un llenguatge antic i ric que Josep Espunyes recull, en bona part, en aquesta obra.

  Show book

• 

  Diàlegs

  Boris Cyrulink

  • 0
  • 0
  • 0

  Ens passa de vegades amb els grans investigadors: reduïm la complexitat de la seva mirada sobre la condició humana a una sola gran idea. En el cas del neuropsiquiatre i psicoanalista Boris Cyrulnik, seria sens dubte la noció de resiliència.
  Però més enllà dels seus treballs fascinants sobre com afrontem el trauma, Cyrulnik ha anat elaborant tota una visió del món i del lloc que hi tenim que és interessant i inspiradora en si mateixa. Aquesta conversa –on van sorgint de manera natural qüestions ètiques, pedagògiques i epistemològiques– constitueix una introducció excel·lent al conjunt de la seva obra, i és alhora una exposició precisa de les seves idees filòsofiques, científiques i sobre la pròpia vida.

  Show book

• 

  Pla d'una universitat o d'una...

  Denis Diderot, Justo Serna Alonso

  • 0
  • 0
  • 0

  Denis Diderot, uno de los representantes más conspicuos del proyecto ilustrado, recibió de Catalina II, en 1775, el encargo de redactar el plan de una universidad para su aplicación al Imperio ruso. Diderot aceptó, pero no elaboró el programa pensando solo en Rusia, que apenas conocía, sino también en Francia y, en general, en toda Europa. Un programa de universidad ilustrada para una sociedad despertada por las Luces. Doscientos treinta años después de haber sido escrito, el Plan de una universidad continúa siendo bastante desconocido, una pieza rara en el repertorio de su autor, pero es una obra muy actual y sugestiva, que nos ilumina sobre la concepción de los estudios universitarios que tenían los ilustrados, y que nos ayuda también a recapacitar sobre lo que es o debería ser hoy la universidad y la enseñanza pública en general. Diderot desciende en este texto hasta los mínimos detalles: no solo desarrolla el programa docente en las diversas materias, incluyendo la bibliografía más especializada, sino que precisa también hasta la forma de las aulas. Tres ideas básicas inspiran este proyecto: el elogio de la instrucción, la supresión de las barreras sociales y el carácter público y universal de la enseñanza superior. La utilidad social, la orientación práctica y los lazos con el conocimiento más actual son rasgos fundamentales de este programa. Diderot escribe pensando más bien en Francia, pero también en toda Europa, en la humanidad en general, la de ahora y la de siempre.

  Show book

• 

  Contra la caritat - En defensa...

  Daniel Raventós, Julie Wark

  • 0
  • 0
  • 0

  La caritat sempre ha estat plena de bones intencions però mai no ha deixat d'expressar una relació de desigualtat. Avui, aquesta disposició a fer el bé envers els més desafavorits, canalitzada a través d'institucions i empreses, i gratificada fiscalment o en termes d'imatge, no fa més que agreujar la divisió entre la minoria rica i la gran majoria pobra.
  Si volem que la llibertat, la justícia i la dignitat regeixin la vida de tota la humanitat, hem d'abandonar la caritat i reivindicar el dret d'una existència materialment possible, i la renda bàsica incondicional per a tota la població pot ser una de les vies per aconseguir-ho.
  Julie Wark i Daniel Raventós en fan la defensa i donen arguments per demostrar que és econòmicament factible. No és l'única solució per capgirar les enormes desigualtats planetàries, però atenuaria l'impacte d'una pobresa insofrible.

  Show book

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Show book