Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La terra s'ho porta No han donat...

  Núria Cadenes

  • 0
  • 0
  • 0

  La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L'home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D'aquí en surten dos destins possibles: si la Quimeta queda incapacitada, el Francesc prendrà les regnes del negoci i el Daniel quedarà anul·lat; si la mare es recupera, el Daniel progressarà a la seva falda fins a convertir-se en un autèntic pinxo relacionat amb el pitjor de cada casa. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se'ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.
  «La Quimeta toca l'ase i pensa que l'única cosa que tu fas sempre és tenir penques, Daniel, moltes penques. I que no està bé que una mare s'accepti el desequilibri, però que ja de menut eres el meu preferit».
  
  El retorn a la ficció d'una de les escriptores més importants de la literatura catalana actual.
  Aquest volum forma part de la continuació del mític Temps Obert de Manuel de Pedrolo: el retrat literari més profund de la Barcelona de postguerra. 

  Ver livro

• 

  L'arxiu dels sentiments

  Peter Stamm

  • 0
  • 0
  • 0

  Un documentalista ha consagrat anys de la seva vida a bastir a casa un arxiu immens on posar ordre al seu món. Un dels arxivadors que guarda amb zel està dedicat a la Franziska—àlies Fabienne, una cantant famosa—i fa ni més ni menys que dos quilos, el pes d'un amor que no llangueix. Quan, finalment, el narrador es decideix a reprendre el contacte amb ella després de dècades de distanciament, posa en perill la seva existència, dissortada però pacífica, de demiürg modern: ¿podrà conservar intacte l'amor que sent per la Franziska, resguardar-lo del pas del temps com els expedients de l'arxiu? Peter Stamm busca resposta a aquesta i a d'altres preguntes inescrutables ordint una singular història d'amor que desbarata, amb sentit de l'humor i tendresa, els codis de la novel·la sentimental.
  
  «Una novel·la commovedora i enginyosa d'un dels escriptors europeus més fascinants».
  The New York Times Book Review

  Ver livro

• 

  Error de càlcul

  Dora Muñoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Una comèdia negra sobre envellir en una ciutat que només estima els joves i els rics. Novel·la guanyadora del Premi Agustí Vehí - Vila de Tiana 2025.
  Una dona gran s'adona que s'ha equivocat fent el càlcul dels anys que li queden de vida i els estalvis de què disposa. Sense resignar-se a viure de la caritat en una residència, o al carrer, elabora un pla que li permetrà viure sense gaires maldecaps el temps que li resta. 
  La novel·la, amb un to de comèdia negra i escrit en primera persona, posa sobre la taula la relació entre la venjança i la justícia, i és també una crítica al sistema que genera situacions com les que es plantegen aquí, en una ciutat gentrificada, massificada i excloent que expulsa els més vulnerables. 
  Una protagonista memorable i empàtica: Una dona gran, lúcida i decidida, que esdevé una antiheroïna fascinant, capaç de fer-nos riure i estremir-nos a parts iguals.
  Crítica social amb intel·ligència i ironia: La novel·la despulla les contradiccions d'una societat que abandona els seus ancians i castiga la pobresa amb una mirada esmolada i sarcàstica. 
  Trama densa i captivadora: El pla de venjança de la protagonista avança amb precisió i sorpresa, mantenint la tensió narrativa i el lector en vilo fins a l'última pàgina.
  To de comèdia negra irresistible: Un humor àcid que fa riure sense perdre la profunditat del missatge, oferint una lectura entretinguda però punyent.
  Un retrat realista de la ciutat actual: Amb una ambientació que denuncia la gentrificació i l'exclusió urbana, la novel·la ressona amb problemàtiques ben presents en la vida contemporània.

  Ver livro

• 

  Lucy

  Jamaica Kincaid

  • 0
  • 1
  • 0

  La Lucy, una adolescent caribenya, arriba als Estats Units per treballar d'au-pair a casa d'una família de classe mitjana. Tot és nou per a ella: el clima, les relacions humanes, l'entorn. En Lewis, la Mariah i les seves quatre filles són una família gairebé perfecta: guapos, rics i aparentment feliços. Tot i així, la Lucy començarà a trobar esquerdes en la seva impecable façana.
  Amb una mirada aguda i penetrant, amb una barreja d'ira i compassió, la Lucy revisarà les suposicions i veritats del seu nou entorn, i les compararà amb la realitat del seu país d'origen. 
  En el procés de convertir-se en una dona adulta, la Lucy reflexionarà sobre la cruesa del seu passat i la turmentosa relació amb la seva mare, i amb una combinació perfecta de sensibilitat i racionalitat ens anirà descobrint que no està disposada a enganyar-se sobre la nova realitat que l'envolta.
  Jamaica Kincaid ha creat un personatge sorprenent, posseït d'una clarividència i d'una integritat ferotges: una heroïna captivadora.

  Ver livro

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Ver livro

• 

  L'ordre de les coses

  Laura Tejada

  • 0
  • 0
  • 0

  «El coll prim de pell blanca i llisa. En Pepe la mira i pensa que com és possible que la vida li faci això, ara. Com pot ser que la noia s'assembli tant a la seva Rosario. Així, envoltada de les companyes d'institut, li sembla una visió estranya.»
  La Clàudia s'encaparra amb el professor de música i en Blai, l'amic d'infància, queda amb el cor trencat. Amb en Quel, la Berta i altres col·legues del poble encaren l'estiu com si s'hi juguessin la vida. Olot és un cop de puny, i muntaran una banda perquè tremolin les festes majors. En Pepe, mentrestant, plora la Rosario mentre serveix cerveses al bar del Firal; el seu passat xiula com una olla de pressió. L'Ester sembla que no hi és tota i la Nina és l'únic far de seny. I al forn de la Marga, és clar, s'hi suca pa amb xafarderies. Tots plegats, un vesper de personatges que malden per trobar l'ordre de les coses i acaben sent experts, més aviat, a surfejar el desordre. La gràcia de la vida és justament aquest desordre. Una novel·la que esmola els punts de vista, la ironia, la llengua i la joia de viure.
  L'ordre de les coses és l'onzè títol de la col·lecció «Narratives», després d'èxits com El primer emperador i la reina Lluna o I del cel van caure tres pomes.

  Ver livro