Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Escrit al cos

  Jeanette Winterson

  • 0
  • 0
  • 0

  «Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.» The New York Times Book Review
  Louise: pèl-roja, de bellesa exuberant, casada, adúltera. Pel cos se li estén una malaltia que l'amant desconeix. L'obsessió fa que es lliurin als plaers d'una relació desenfrenada, amarada de desig i sexe, en què les pells es fonen l'una amb l'altra d'una manera que no havien experimentat mai. Fins que arriba la por i, de retruc, la distància, però no el final de l'atracció.
  Escrit al cos és un dels textos que va consagrar Jeanette Winterson com una de les escriptores més singulars del nostre temps. En aquest llibre, provocador i delicat, l'autora despulla les relacions i les allibera de la moral i les convencions socials per mostrar-nos que l'amor, sigui de la naturalesa que sigui, deixa traces inesborrables de vida i passió als nostres cossos. 
   
  The Times — «Aquest llibre és una immersió profunda i sensual, un culte al cos, per dins i per fora.»
  The Guardian — «En part història d'amor, en part tractat filosòfic, en part guia d'anatomia, Escrit al cos desafia la categorització, prescindint de clixés i estereotips per forjar, a partir de la crua fisicitat del cos mateix, un nou llenguatge per a l'amor.»
  The New York Times Book Review — «Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.»

  Mostra libro

• 

  Tòquio estació de Ueno

  Miri Yu

  • 1
  • 0
  • 0

  En Kazu és mort. Nascut a Fukushima el 1933, el mateix any que l'emperador, la seva vida sempre ha estat lligada a la de la família imperial japonesa per un seguit de casualitats, a la vegada que fortament influïda pel decurs de la història contemporània del país. El seu periple vital, però, també ha estat marcat per l'adversitat, i ara és incapaç de trobar la pau, condemnat a rondar pel parc proper a l'estació de Ueno, a Tòquio, amb el tragí de la ciutat, tan incessant com indiferent, com a teló de fons. El seu relat—a estones profundament descarnat, d'altres misteriós i poètic—ens farà partícips de les circumstàncies personals i socials que van contribuir a forjar aquest destí funest, en què moments d'extraordinària bellesa i goig estan sempre a tocar i tanmateix fora del seu abast. Guardonada amb el National Book Award 2020, «Tòquio, estació de Ueno» és una obra magistral sobre l'existència als marges que ens farà enfrontar-nos a les realitats menys amables de la nostra societat.
  National Book Award 2020 a la millor obra traduïda
  «Un recordatori obligat de la profunda bretxa social que escindeix el Japó de postguerra». «The Guardian»

  Mostra libro

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Mostra libro

• 

  La noia salvatge

  Delia Owens

  • 1
  • 1
  • 0

  Una novel·la exquisida, una oda a la naturalesa i a allò salvatge.
  Durant anys, els rumors de l'existència de la Noia Salvatge han pertorbat la vida de la petita localitat de Barkley Cove, un tranquil poble de pescadors a Carolina del Nord. Abandonada als sis anys, la Kya és una jove sensible, intel·ligent i d'una bellesa insòlita que ha sobreviscut en soledat als aiguamolls, amb la naturalesa com a única amiga. És una supervivent nata. La seva vida solitària es complica quan un home apareix assassinat al pantà i l'acusen del crim. Llavors, tots els seus misteris sortiran a la llum.
  Una novel·la magistral que ens parla dels secrets de l'ésser humà, les pulsions que ens mouen i la veritable naturalesa de l'amor i l'odi.
  
  El fenomen literari de l'any: més de 4 milions d'exemplars venuts als Estats Units i traduïda a més de 40 idiomes
  "Un misteriós assassinat, una educació sentimental i una oda a la naturalesa."
  The New York Times Book Review
  "Una novel·la meravellosa […]. La Kya és una heroïna inoblidable".
  Publishers Weekly
  "Aquesta magnífica novel·la té una mica de tot: misteri, amor i personatges fascinants."
  Nicholas Sparks
  "A través de la història de la Kya, Owens explora l'efecte de la soledat en l'ésser humà."
  Vanity Fair
  "Commovedora. Una exploració original de l'aïllament i la naturalesa des de la perspectiva d'una dona."
  Entertainment Weekly

  Mostra libro

• 

  Una veritat difícil - Walter...

  Santi Vancells

  • 0
  • 0
  • 0

  Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l'experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d'història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d'haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l'autor va ser un dels impulsors del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou, dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d'altres, amb Dani Karavan, l'autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d'espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s'ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
  «La teoria del suïcidi va deixar Benjaim sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia».
  Una veritat difícil és el sisè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Mostra libro

• 

  La trena de la meva àvia

  Alina Bronsky

  • 0
  • 1
  • 0

  «Puc recordar amb exactitud el moment en què el meu avi es va enamorar. Intuïa que l'àvia no s'havia d'assabentar de res. Per qüestions menys importants ja havia amenaçat de matar l'avi, per exemple quan ell esmicolava el pa durant el sopar.»
  
  La família d'en Max viu en una residència per a refugiats a Alemanya. L'àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Quan va emigrar de la pàtria va ser a la recerca d'un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys en general són poc fiables.
  L'àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo de les influències negatives del món. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s'ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l'avi. Aleshores, tothom haurà d'aprendre a defensar-se de l'àvia.
  
  «Ironia, humor subtil, personatges fascinants. Un llibre que, després d'haver-lo acabat, de seguida voldreu llegir de nou.» Stuttgarter Zeitung
  
  Superar una pèrdua i sobreposar-se al dol no són reptes fàcils. La protagonista d'aquesta novel·la necessitarà anys per establir nous lligams i ser capaç d'estimar i aprendre a viure altra vegada

  Mostra libro