Unisciti a noi in un viaggio nel mondo dei libri!
Aggiungi questo libro allo scaffale
Grey
Scrivi un nuovo commento Default profile 50px
Grey
Iscriviti per leggere l'intero libro o leggi le prime pagine gratuitamente!
All characters reduced
Hard Land - cover

Hard Land

Benedict Wells

Traduttore Ramon Farrés

Casa editrice: Les hores

  • 0
  • 0
  • 0

Sinossi

Missouri, 1985. En Sam té quinze anys i ha acceptat una feina d'estiu en una antiga sala de cinema per fugir dels problemes de casa. Allà hi coneix en Cameron, en Hightower i la Kirstie, una noia atrevida de qui s'enamorarà. Serà un estiu intens en què la vida d'en Sam es capgirarà per complet. Per primer cop sent que no és un personatge insignificant. Però passarà alguna cosa inesperada que l'obligarà a créixer i a descobrir, també, qui és ell.

Un homenatge a les pel·lícules coming on age dels anys vuitanta, la història d'un estiu inoblidable.

«El meu combustible per a Hard land no va ser la meva pròpia experiència, sinó l'enyorança. Quan era petit, les pel·lícules americanes dels anys vuitanta com Compta amb mi, Retorn al futur i El club dels cinc eren sempre a la televisió. Ho vaig absorbir, sempre vaig voler viure-ho.» Benedict Wells

«Un talent excepcional de la literatura alemanya jove.» Claudio Armbruster / ZDF, Magúncia

Les seves novel·les han estat traduïdes a 38 idiomes
Disponibile da: 01/08/2024.
Lunghezza di stampa: 352 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

  • Unes mans plenes de sol - Temps Obert VI - cover

    Unes mans plenes de sol - Temps...

    Manuel de Pedrolo

    • 0
    • 0
    • 0
    Aquesta és la sisena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.
    Mostra libro
  • L'home dalt del pont - Diari d'Hiroshima i Nagasaki - cover

    L'home dalt del pont - Diari...

    Günther Anders

    • 0
    • 0
    • 0
    Abans de les criptomonedes o les reunions per Zoom, un avenç tecnològic ja havia abolit les distàncies entre territoris: des de la bomba atòmica d'Hiroshima un sol botó pot posar en perill tots els éssers vius de la Terra.
    D'això tracta el diari que el pensador Günther Anders va escriure quan va viatjar al Japó, tretze anys després que algú pitgés el botó: de com la tecnologia converteix els humans en irresponsables perquè no poden imaginar les conseqüències dels seus gestos.
    L'home dalt del pont és un text indispensable per imaginar alternatives a un moment marcat per la guerra o la crisi climàtica. Ho diu Paul B. Preciado: "Anders va escriure un diari tan lúcid com devastadores són les seves conclusions. Aquest diari s'ha de llegir avui com un mapa amb el qual navegar el present".
    Mostra libro
  • No-res - cover

    No-res

    Janne Teller

    • 0
    • 0
    • 0
    «Arribaríem a ser alguna cosa. I qui diu alguna cosa també diu algú, tot i que ningú no ho deia en veu alta. Tampoc en veu baixa. Era una cosa que notaves en l'aire, o en el temps, o a la tanca que circumda l'escola, o als nostres coixins o als ossets de peluix que, injustament, després de servir-nos fidelment durant anys, acaben acumulant pols, reclosos a les golfes o al soterrani».
    
    Un dia aparentment qualsevol, Pierre-Anthon s'aixeca de la seva cadira a l'aula, anuncia a mestre i companys que no hi ha res que tingui sentit i se'n va per no tornar-hi més. Els seus companys emprendran la missió de convèncer-lo que sí, que hi ha coses que importen, i començarà a produir-se un joc que té tots els números de tornar-se macabre. Un llibre titllat de «valent i brutal» (Die Zeit), «inoblidable i etern» (Biblioteques de Barcelona), «explosiu» (Público), «impressionant» (Politiken)... Considerat llibre de l'any a Dinamarca, Alemanya, Noruega i França, censurat per alguns i aplaudit per molts més. Aquesta edició, revisada, commemora el vint-i-cinquè aniversari de la seva publicació.
    Mostra libro
  • Ocàs i fascinació - cover

    Ocàs i fascinació

    Eva Baltasar

    • 0
    • 0
    • 0
    Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D'un dia per l'altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l'engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?Després del tríptic sobre la maternitat que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d'un conte on l'horror és la fada que pinta d'or el món.
    Mostra libro
  • Estimat senyor fiscal - cover

    Estimat senyor fiscal

    Maurici Serrahima

    • 0
    • 0
    • 0
    Una història psicològica i sòrdida de Maurici Serrahima sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
    Presentem la història de Carles Creus, un home condemnat a mort per l'assassinat d'un metge prestigiós. Per defensar-se dels fets que l'inculpen, es dirigeix al fiscal de la causa escrivint-li una llarga carta des de la seva cel·la, en la qual decideix explicar la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. 
    Una història psicològica, sòrdida i fosca que ens descobreix fins a quin punt poden arribar les contradiccions de les persones. 
    "Estimat senyor fiscal és un dels textos pioners del gènere policíac en català, i sens dubte, un dels més originals." -Àlex Martín Escribà
    Amb aquesta premissa inquietant, Estimat senyor fiscal s'endinsa en els meandres més foscos de la consciència humana per mostrar-nos fins on pot arribar l'autoengany, la culpa i la necessitat desesperada de ser escoltat. Amb una narració densa, sòbria i altament introspectiva, Maurici Serrahima construeix una història psicològica i sòrdida, que va molt més enllà del cas criminal que la motiva: és un relat sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
    Un text que incomoda, que fa pensar, que colpeja amb silenci. Autor d'una obra diversa i influent, amb dietaris de gran valor històric i assajos sobre literatura i pensament, Serrahima es distingeix també com a narrador amb títols com Estimat senyor fiscal (1955), una de les seves obres de ficció més intenses i inquietants.
    En aquesta novel·la, la seva capacitat per penetrar en els racons més foscos de la consciència humana es manifesta amb plenitud, consolidant-lo com una veu literària sòlida i original dins la narrativa catalana contemporània. Escriptor de la veritat incòmoda, observador dels clarobscurs de la condició humana i defensor de la dignitat intel·lectual en temps difícils.
    Estimat senyor fiscal és una de les novel·les més potents i singulars de Serrahima, una peça clau dins la narrativa catalana de postguerra, escrita per un autor que va combinar l'activisme intel·lectual amb una mirada literària implacable.
    Una obra intensa i psicològicament complexa. Serrahima construeix una veu narrativa carregada de tensió interior, que captiva el lector amb la cruesa i lucidesa d'una confessió desesperada.
    Narració en forma epistolar que atrapa. El recurs de la carta al fiscal crea una atmosfera íntima i opressiva que apropa el lector directament al pensament del protagonista. 
    Exploració profunda de la culpa i la veritat. La novel·la aborda el delicat límit entre la justificació i l'autoengany, fent-nos qüestionar qui diu la veritat... i si importa.
    Retrat sòrdid però lúcid de l'ésser humà. Sense concessions ni moralismes, l'autor mostra les contradiccions més fosques de la condició humana amb gran habilitat literària.
    Un clàssic contemporani amb veu pròpia. Amb un estil sobri i penetrant, Maurici Serrahima demostra perquè és una de les veus més interessants i singulars de la narrativa catalana contemporània.
    Mostra libro
  • L'art de portar gavardina - cover

    L'art de portar gavardina

    Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
    
    Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
    Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
    
    «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
    Jordi Basté
    
    «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
    Josep Cuní, El País
    
    «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
    Xavier Mas, La Vanguardia
    
    «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
    Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
    
    «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
    Nadal Suau, El Cultural
    
    «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
    Miqui Otero, El Periódico
    
    «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
    Imma Monsó, La Vanguardia
    
    «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
    Ponç Puigdevall, El País
    Mostra libro