Autobiografia d'un exhome de color

James Weldon Johnson

Publisher: Editorial Clandestina/Crims.cat

Summary

Una novel·la pionera i colpidora sobre la identitat racial als Estats Units.
El protagonista d'Autobiografia d'un exhome de color és un personatge sense nom que ha viscut entre dos mons: la comunitat blanca, que el percep com un dels seus per la seva pell clara, i la negra, a la qual pertany realment. En primera persona i amb una sinceritat punyent, explica al lector què el va portar a prendre la decisió que va canviar la seva vida, des de l'abandonament patern fins a la relació amb les elits blanques de Nova York, passant pels linxaments a persones negres als estats del Sud.
L'Autobiografia d'un exhome de color és una novel·la pionera i un referent en la literatura afroamericana. Publicada de manera anònima el 1912, va inspirar autors del Renaixement del Harlem com Zora Neale Hurston, Ralph Ellison i Richard Wright. A mig camí entre el testimoni i la ficció, el retrat de Johnson sobre «la qüestió negra» als Estats Units és no només un testimoni del seu temps, sinó també una anàlisi encara vigent d'un país obsessionat amb el color de la pell que imposa una doble moral a la seva població afroamericana.
És una obra clau de la literatura afroamericana del segle XX, publicada per primera vegada de forma anònima el 1912 i reeditada el 1927 en ple Renaixement de Harlem. Amb una mirada lúcida i gens sentimental, James Weldon Johnson narra el viatge d'un home amb la pell clara que pot fer-se passar per blanc, i que transita pels diferents estrats de la societat negra dels Estats Units de principis de segle. 
Des d'una fàbrica de cigars a Jacksonville fins als salons selectes de Nova York, passant per l'escena musical del ragtime, la novel·la explora la doble consciència, els prejudicis racials i la construcció de la identitat masculina en una cultura marcada pel color de la pell. Amb un estil directe i elegant, aquesta obra es manté sorprenentment vigent més d'un segle després de la seva publicació i ha estat un referent essencial per a autors com Zora Neale Hurston, Richard Wright o Ralph Ellison.

Available since: 03/26/2025.

Print length: 216 pages.

Other books that might interest you

Els ous fatídics

Mikhail Bulgakov

Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d'una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l'invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d'un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d'aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d'ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d'anticipació l'any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s'ensumava del règim soviètic. No cal dir que l'obra no li va procurar gaire bona fama.

Show book

El cas de Charles Dexter Ward

H. P. Lovecraft

L'obscura i fascinant història d'El cas de Charles Dexter Ward de H.P. Lovecraft, és una immersió en els misteris insondables de Providence. Charles Dexter Ward, un jove antiquari, desencadenarà forces ancestrals mentre desvetlla els sinistres secrets de Joseph Curwen, un alquimista immers en la màgia negra. A través d'antigues biblioteques i rituals perduts, Ward s'endinsarà en un món ocult que amenaça la seva pròpia existència i posa en perill la tranquil·litat de la seva ciutat natal. Amb una prosa característica de Lovecraft, ofereix una atmosfera d'horror còsmic, revelant els terribles límits de la ment humana davant de forces incomprensibles. 
Endinsa't en les pàgines d'aquesta obra mestra del terror, on el passat emergeix per reclamar la seva venjança, i l'ombra de l'ignot amenaça d'envoltar-ho tot.

Show book

La rialla roja

Leonid Andreiev

La rialla roja comença en el deliri del camp de batalla, i en unes poques pàgines aconsegueix que experimentem la follia i el patiment d'aquells que es veuen abocats a formar part activa d'una guerra. El protagonista, després de rebre una ferida greu, és enviat a casa, on per fi es trobarà a resguard, protegit per l'escalf de la família. Tot i així, no pot treure's de sobre la sensació que l'horror l'ha seguit fins aquí, com si la barbàrie s'hagués escapat de les trinxeres i s'estengués per la vida quotidiana, infectant pobles i ciutats. Andréiev, mestre indiscutible de la literatura russa, presenta la guerra com un estat mental, una bogeria encomanadissa que es va apoderant del món sense que gairebé ningú no se n'adoni.

Construïda a partir de fragments de diversos manuscrits, La rialla roja és una narració antibel·licista a mig camí entre el terror d'Edgar Allan Poe i la literatura expressionista. Un llibre que va convertir Leonid Andréiev en un dels escriptors russos més admirats del seu temps.

Show book

Bestiari medieval

Llúcia Martín, Raquel Parera

Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

Show book

Llibre de meravelles

Ramon Llull

Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

Show book

La plaça del Diamant

Mercè Rodoreda

"Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

Show book