Otros libros que te pueden interesar

• 

  Random Family - Una intensa...

  Adrian Nicole LeBlanc

  • 0
  • 0
  • 0

  Darrere de les estadístiques fredes o el sensacionalisme barat sobre el Bronx hi ha la vida, la real, la de les persones concretes. És la que treu a la llum Adrian Nicole LeBlanc després d'una dècada d'investigació i convivència amb una saga familiar porto-riquenya, en un reportatge que s'eleva com un monument literari.
  Les persones de Random Family venen drogues, en consumeixen, cometen assassinats, van a la presó, tenen relacions sexuals, s'enamoren, queden embarassades i alimenten els fills. 
  El relat comença amb el narcotraficant Boy George i amb una de les seves nòvies, la Jessica, una adolescent apassionada, i amb l'aventura salvatge que viuen combinant l'ambició i la decadència. En paral·lel, el germà petit de la Jessica, en Cesar, i el seu primer amor, la Coco, naufraguen per la inclemència del carrer. Tots quatre queden atrapats entre la supervivència i la mort: els amics són assassinats; la DEA i l'FBI investiguen en Boy George; en Cesar acaba sent un fugitiu; la Jessica i la Coco suporten el sensellarisme, la traïció, la terrible privació de la presó i els danys que provoquen totes les mancances.
  Adrian Nicole LeBlanc passa a un segon pla, com un testimoni discret. Tot i això, hi és.

  Ver libro

• 

  Hannah Arendt: el món en joc

  Fina Birulés

  • 0
  • 0
  • 0

  El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i d'organització política per al món modern.
  Per acompanyar Arendt en els seus «experiments de pensament», Fina Birulés tria dues categories recurrents en l'obra de la filòsofa jueva d'origen alemany: món i natalitat. I a l'entorn d'aquestes idees ens parla de tradició, de començament, de comunitat, de distància, de llibertat, de memòria, d'educació, de crear sentit, de comprendre i, sobretot, de responsabilitat. Sota la mirada vigilant de Hannah Arendt, aquest assaig posa en evidència que el que realment hi ha en joc és el món.

  Ver libro

• 

  Desobediència civil

  Hannah Arendt

  • 0
  • 0
  • 0

  L'assaig Desobediència civil va ser publicat per primera vegada el 1970. Es tracta d'un escrit que fa referència a la situació dels Estats Units durant la dècada de 1960 i l'inici de 1970, que al mateix temps proposa una potent anàlisi del present i de la possibilitat de transformar-lo.
  En aquest text, Arendt parla de Sòcrates i Thoreau per traçar la diferència entre la desobediència civil i l'objecció de consciència. A partir d'aquí, es planteja una reflexió sobre el fet de dissentir i, alhora, sobre el consentiment, per acabar proposant una col·locació institucional dels grups de protesta. Arendt reivindica la possibilitat de cadascú de ser ciutadà en una dimensió de relació amb els altres, de determinar i eventualment modificar el món en el qual vivim. El lector té a les mans un valuós manifest a favor de la participació activa i de l'oposició a les prepotències dels governs i de les institucions.

  Ver libro

• 

  Sobre la igualtat dels dos sexes

  François Poulain de la Barre

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan Simone de Beauvoir va publicar 'El segon sexe' (1949) va emprar com a epígraf una frase de 'Sobre la igualtat dels dos sexes' (1673), obra que reconeix explícitament com a referent del feminisme: «Tot el que n'hagen dit els homes [de les dones] ha de ser sospitós, perquè són jutges i part». Poulain de La Barre aplicà el mètode cartesià per a criticar la desigualtat entre homes i dones, que considerava el prejudici més universal i més arrelat. Es tracta d'una crítica al prejudici, exponent del pensament il·lustrat, des de la raó cartesiana, que evidencia dues qüestions: el valor de la raó per a posar en dubte la desigualtat entre homes i dones, i el valor del pensament il·lustrat enfront dels costums arrelats en interessos de domini, concretament del domini dels homes sobre les dones. Un discurs, al capdavall, que és a la base d'un pensament feminista crític encara vigent.

  Ver libro

• 

  Pactisme pensament polític i...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La qüestió dels fonaments del poder polític, i del pactisme en particular, ha ocupat un lloc central en la historiografia de la Corona d'Aragó, que ha fet d'aquest darrer no sols una singularitat privativa, sinó també un signe distintiu d'identitat, gairebé tel·lúric i molt arrelat en la idiosincràsia del país. Tanmateix, la negociació política entre el rei i el regne, entre el monarca i els estaments –els braços representats a les Corts–, no era cap singularitat de la Corona catalanoaragonesa, sinó que, amb diferents matisos i intensitat, era una pràctica comuna a tota l'Europa occidental a la baixa edat mitjana. El tema també va ser abordat pels juristes del país, que ja des dels últims segles medievals i sobretot en els temps moderns se'n van ocupar profusament. Més enllà de l'aparent heterogeneïtat en la cronologia, els espais territorials, les matèries tractades i les perspectives adoptades, les setze contribucions reunides en aquest volum aporten noves llums i major profunditat analítica i teòrica al coneixement del pensament polític i de la doctrina jurídica als regnes de la Corona d'Aragó, i també de les complexitats, les limitacions i fins i tot les ingenuïtats historiogràfiques d'un "pactisme" (constitucionalisme o contractualisme) entès com el conjunt d'equilibris i acords entre el rei i els braços de les Corts i erigit en clau de volta de tot el sistema polític i institucional.

  Ver libro

• 

  El dret a la llengua - Per una...

  Vicenta Tasa Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  On hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s'imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l'espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d'acció que tots els altres ecocidis. 
  El 1996, amb l'objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu, El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigències de la Declaració adaptant-la a l'estat actual del món, que ara com ara té una idiosincràsia frenètica i demofòbica que accentua i multiplica el perill en què es troba la diversitat lingüística. 
  És, doncs, una declaració d'intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar.

  Ver libro