Other books that might interest you

• 

  Xavier Folch editor i polític -...

  Jordi Amat, Jaume Subirana,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Xavier Folch (1938-2021) ha estat un dels grans editors de la Catalunya democràtica. Figura clau del sistema literari i del catalanisme d’esquerres durant més de mig segle, els seus silencis contrapuntejaven una llarga trajectòria d’antifranquisme compromès, i el seu afany de connectar idees, llibres i persones va ajudar a construir una de les xarxes d’intel·lectuals i polítics més sòlides i brillants del país. 
  Aquest volum és fruit de llargues converses que els escriptors Jordi Amat, Josep M. Fonalleras i Jaume Subirana van mantenir amb Folch, i descobreix els eixos i les fidelitats de la seva biografia. El llibre es complementa, a manera d’homenatge fragmentari al mestre, el mentor i l’amic, amb un àlbum fotogràfic comentat i una breu antologia de textos escrits pel mateix Folch o que en recullen les paraules i que il·lustren molt bé les seves dues grans passions: la literatura i la política.

  Show book

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Show book

• 

  Llanceu la creu

  Carme Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A partir de la mort de la mare, la protagonista d'aquesta novel·la se sent obligada a enfrontar-se a si mateixa i a decidir sobre el futur que vol viure. Perplexa dins un món que ja no serà mai el mateix i un present ple d'infelicitat, s'obliga a emprendre un viatge anguniós cap al fons de l'ànima, amb l'evocació recurrent dels episodis i sensacions més colpidors de la infantesa: les abraçades cruels, les nines tristes, els gossos de l'horta, les lletres de l'alfabet, les coques de terra, la parla fosca de les tietes, la repressió constant, l'aigua bruta de les sèquies, l'alliberament dolorós dels vincles... Els records del passat perdut, amerats de vegades de dolçor i de vegades de sofriment traumàtic, però sempre embolcallats amb l'estima inqüestionable dels seus, seran imprescindibles perquè puga tornar a nàixer i refer-se en una nova vida. 

  Show book

• 

  Morts qui us ha mort? - Crònica...

  Iñaki Rubio

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l'èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l'ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, a cal Gastó, va tronar una escopetada. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquesta crònica intenta donar-hi resposta.
  
  Iñaki Rubio és un dels autors andorrans més interessants de les últimes dècades, és considerat un contista de primera magnitud i un coneixedor profund de la vida del Pirineu. Una ploma literària de primer nivell que brilla més que mai en aquesta obra de no-ficció.

  Show book

• 

  Vols vespertins

  Helen Macdonald

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre lluminós i captivador sobre la nostra relació amb la naturalesa i sobre el que la fauna i la flora poden ensenyar-nos.  
  Quines lliçons podem aprendre de la fauna i la flora que ens envolten? En què s’assemblen les migracions de les aus i les migracions humanes? I els nius dels ocells i les incubadores? Quina relació hi ha entre les cuques de llum i la pantalla dels mòbils? Hi ha cap connexió entre una migranya i el canvi climàtic? I entre els cignes i la monarquia britànica? 
  Helen Macdonald reuneix en aquest volum una sèrie d’escrits sobre la relació dels éssers humans amb el medi natural. El resultat s’assembla a un d’aquells gabinets de curiositats o cambres de meravelles que van proliferar a l’Europa del segle XVI i en què es podien veure objectes sorprenents. Així, el lector assisteix a una trobada fortuïta amb un porc senglar, a una sessió d’observació ornitològica des d’un gratacel de Nova York, a una passejada nocturna per un bosc britànic o al debat sobre la pertinència o no de la cria d’ocells. 
  L’autora combina amb mà mestra la mirada científica i la literària, reflexiona sobre temes ecològics i humans –l’amor, el dolor, la superació de la pèrdua, la recerca de la bellesa–, evoca vivències i ens parla sense tòpics de plantes i animals. Un llibre lluminós.

  Show book

• 

  Gust per París - Records d'un...

  A. J. Liebling

  • 0
  • 0
  • 0

  L'escriptor de The New Yorker, A. J. Liebling, recorda el seu aprenentatge parisenc en el delicat art de menjar. Cap autor ha escrit amb més entusiasme sobre el menjar que A. J. Liebling. Gust per París (1962), el darrer llibre del gran autor de Nova York, és un suggeridor relat de la seva éducation sentimentale en la cuina francesa entre els anys 1926 i 1927, quan personatges com Ernest Hemingway i Gertrude Stein forjaren la seva llegenda en els cafès parisencs. El que havia de ser un viatge d'estudis es va convertir al cap de poc en un pretext per deixar-ho tot i aprofundir en el que realment importava: el delicat art del menjar. Els restaurants propers a la ribera del Sena es van convertir en la seva llar parisenca, els perfumats vins de taula en els seus constants companys, la rica cuina francesa en tota una prova de la seva formidable gana.Amb pròleg de James Salter.«Una memòria de París que es llegeix amb veritable delectació.» The New Yorker«El bon vi i la bona literatura són qüestions indissociables, i aquest llibre n'és una prova irrefutable.» Les Lettres françaises«Una saborosa guia culinària d'un París de llegenda.» Le Canard enchaîné«El seu testimoni de França a la dècada dels anys 20 és un regal deliciós.» Lire

  Show book