Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Morts qui us ha mort? - Crònica de dos crims: l'últim condemnat a mort d'Andorra - cover

Morts qui us ha mort? - Crònica de dos crims: l'últim condemnat a mort d'Andorra

Iñaki Rubio

Publisher: Comanegra

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

L'any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l'èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l'ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, a cal Gastó, va tronar una escopetada. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquesta crònica intenta donar-hi resposta.

Iñaki Rubio és un dels autors andorrans més interessants de les últimes dècades, és considerat un contista de primera magnitud i un coneixedor profund de la vida del Pirineu. Una ploma literària de primer nivell que brilla més que mai en aquesta obra de no-ficció.
Available since: 10/08/2021.
Print length: 360 pages.

Other books that might interest you

  • Descolonitzar la ment - cover

    Descolonitzar la ment

    Ngũgĩ wa Thiong'o

    • 0
    • 1
    • 0
     Descolonitzar la ment , referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de  Ngũgĩ wa Thiong'o. 
     El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l'imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d'una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong'o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. 
     Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l'autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l'actualitat. 
    Show book
  • No soc aquí - cover

    No soc aquí

    Anna Ballbona

    • 0
    • 2
    • 0
    Fronteres físiques, familiars, íntimes... Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.  
    Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida. 
    La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps. 
    Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar. 
    Show book
  • Tirant lo Blanc - cover

    Tirant lo Blanc

    Joanot Martorell

    • 0
    • 0
    • 0
    Pel cavaller Tirant lo Blanc, la reconquesta de l'Imperi de Constantinoble va lligada a la conquesta del cor i el cos de la princesa Carmesina, filla de l'emperador. Són les dues cares d'una mateixa moneda, que troba en els episodis amorosos un món de l'esperit segurament més ric i complex que als del camp de batalla. En aquesta novel·la l'amor s'explora des de tota les seves varietats i matisos, tant físics com psicològics, des de les formes deutores de l'amor cortès fins a les conductes més novedoses i eròtiques. Aquesta és la selecció dels episodis de lectura obligatòria pels alumnes de batxillerat, en adaptació moderna i amb propostes de treball.
    Show book
  • Filosofia de la cura - cover

    Filosofia de la cura

    Boris Groys

    • 0
    • 0
    • 0
    La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.
    Show book
  • Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349) - cover

    Diplomatari de la Unió del Regne...

    AA VVAA

    • 0
    • 0
    • 0
    La guerra de la Unión ha sido secularmente un episodio muy mal conocido de la historia del reino de Valencia, que se mantenía en sombras, erróneamente interpretado por asimilación a las Uniones aragonesas, aun así de carácter bastante diferente. La colección documental que ahora se publica, tiene su origen en la tesis doctoral del autor, investigación pionera que estableció el carácter propio de este movimiento político, el de mayor relevo ?y gravedad? en el País Valenciano medieval. Los documentos de la mencionada tesis doctoral, con alguna supresión, y sustancialmente incrementados por la incorporación de nuevos textos provenientes de la investigación posterior al Archivo de la Corona de Aragón, forman una compilación de 184 piezas, que alcanzan un segmento cronológico entre los años 1345 y 1356, dividido, de acuerdo con las fases significativas en el curso de la revuelta, en nuevo capítulos.
    Show book
  • Eixamplar la democràcia - cover

    Eixamplar la democràcia

    Jordi Amat, Autores diversos

    • 1
    • 1
    • 0
    La crisi de la democràcia és el tema del nostre temps.El món d'ahir ara l'imaginem com un territori de certeses mentre que el present sembla dominat per una incapacitat política que impossibilita reconstruir consensos trencats i actuar sobre la realitat per bastir un horitzó de prosperitat. Passa aquí i passa arreu. Contra aquest pessimisme reacciona Eixamplar la democràcia. Contra les falses respostes simplificadores, contra els tòpics, la nostra proposta reacciona pensant avui el futur. Aquest llibre s'interroga des de Catalunya sobre alguns dels principals reptes de l'agenda europea -des del pacte generacional a la revolució digital- i hi dona resposta aportant el coneixement qualificat d'intel·lectuals de referència, però sobretot apostant perquè siguin nous investigadors els que enriqueixin la nostra esfera pública.
    Show book