Una posteritat de paper - Simposi Internacional Joan Fuster

VV VVAA

Publisher: Publicacions de la Universitat de València

Summary

Aquest monogràfic sobre Joan Fuster inclou setze aportacions de diferents especialistes i estudiosos que aprofundeixen en l'estudi i l'anàlisi de la seua producció i en la seua personalitat a partir de noves lectures, realitzades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. La revisió i l'apropament al llegat de l'escriptor de Sueca es fa, sobretot, des dels tres àmbits acadèmics més vinculats a la seua obra escrita i el seu pensament. En la primera part, "Des de la filologia", s'analitzen aspectes de la seua creació literària i dels estudis d'història de la literatura i d'història social de la llengua, com ara la reescriptura, la relació amb exiliats o la cultura de masses. La segona, "Des de la història", aprofundeix en diversos dels seus treballs d'història social, política i cultural, com els seus usos de la història, la vinculació amb historiadors o les seues relacions amb la cultura gallega. Finalment, "Des de la filosofia", es revisa el seu pensament mitjançant les connexions i els contrastos amb altres autors i obres de plantejaments semblants, o amb l'anàlisi del plantejament intel·lectual i el mètode dels escrits sociopolítics.

Available since: 10/27/2022.

Print length: 512 pages.

Other books that might interest you

El cercle de Felanitx

Miquel Barceló Perelló

Memòria i mite de Felanitx en l’obra narrativa completa d’un gran savi mallorquí. 
   
El present volum recull l’obra narrativa completa de l’historiador Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), integrada pels reculls de narracions El terme de Manacor (2007) i Trenc d’alba (2009), el text per a una exposició del pintor homònim i convilatà «Miquel Barceló vist per Miquel Barceló» (2010) i la novel·la autobiogràfica L’hivern de 1947, a la vila, «malauradament inconclusa, tot i que no incompleta», com diu Emili Manzano al pròleg. 
Especialista en la societat d’al-Andalus i les conquestes feudals –en alguna ocasió es va definir com a «estudiós d’exterminis»–, en les obres que constitueixen El cercle de Felanitx va rescatar la memòria del seu Felanitx en una Mallorca en plena postguerra. Precís en les descripcions del poble i els seus habitants, determinat a l’hora de fixar els detalls d’una feta, atent a reproduir tant la parla com els silencis del seu temps, Barceló va bastir en una obra tan breu com vibrant tot «un món d’una absorbent complexitat simbòlica, històrica i emotiva», en paraules de Julià Guillamon.

Show book

Emporta't el meu dolor

Katerina Gordéieva

Premi Internacional Anna Politkóvskaia
Premi Geschwister Scholl

La guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d'humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d'aquests exemples, d'una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d'Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de catarsis: primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l'autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.

«Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»
—Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura

«El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»
—Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau

«Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l'escorxador»
—Irina

«La guerra sempre té gana»
—Kóstik

Show book

L'escola de l'ànima - De la...

Josep Maria Esquirol

«L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».

«A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
Ignasi Aragay, Ara

Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
Anna Guitart, Ara

«Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
Lluís Foix, La Vanguardia

«Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
Sergi Dòria, ABC

«Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
Biel Mesquida, Diario de Mallorca

Show book

Joan Fuster traductor d'Albert...

Francesca Cerdà Mollà

Malgrat la diversitat d'estudis existents sobre l'obra de Joan Fuster, la seua faceta com a traductor ha rebut ﬁns ara una atenció parcial i superﬁcial, limitada a articles esparsos i a aspectes molt concrets. En aquest estudi s'aborda la ﬁgura del Fuster traductor des de diferents vessants –l'activitat traductora, el seu paper com a promotor de traduccions, el model de llengua i les solucions de traducció–, dins un marc general de recerca històrica i descriptiva. El buidatge del seu fons epistolar, d'expedients de censura de les traduccions, pròlegs, anotacions dietarístiques, etc. permet de reconstruir la informació contextual necessària per a entendre el seu 'modus operandi' com a traductor, com ara les circumstàncies que van dur-lo a exercir la traducció i que van condicionar el procés editorial dels projectes en què participà. Alhora, els resultats obtinguts a partir de la minuciosa descripció textual de la seua traducció de 'La pesta' d'Albert Camus (1962) complementen i enriqueixen la informació obtinguda en la fase de recerca prèvia, per tal com permeten comprovar que el context en què es realitzà afecta tant les solucions de traducció de Fuster com de l'edició publicada.

Show book

La fi de la novel·la d'amor

Vivian Gornick

Finalista del National Book Critics Circle Award 


A La fi de la novel·la d'amor, una provocadora col·lecció de crítica literària, Gornick exhibeix la mateixa intel·ligència, honestedat i profunditat d'ànima de les seves memòries a l'hora d'analitzar el sentit de l'amor i el matrimoni com a temes literaris del segle XX. Examina l'obra i la vida de diversos autors que admira —Grace Paley, Willa Cather, Jean Rhys, George Meredith o Jane Smiley, entre d'altres— i conclou que l'amor, la plenitud sexual i el matrimoni estan exhaurits com a expressions metafòriques de l'èxit i la felicitat. Com ja és habitual en la seva obra crítica, Gornick construeix i defensa els seus arguments amb un equilibri entre coneixement objectiu i experiència subjectiva i estableix, en aquests onze assajos, que la preocupació moderna real, per a la majoria d'escriptors i de lectors, és el drama de la por i la ira en relació amb l'experiència amorosa. La fi de la novel·la d'amor és una col·lecció d'assajos profundament original d'una de les escriptores i lectores contemporànies més lúcides del panorama internacional, que ens convida a reflexions que van molt més enllà de la literatura. 

«Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe

«La prosa de Vivian Gornick és tan incisiva que de vegades pot ser quasi dolorós llegir-la… La fi de la novel·la d'amor, que examina les diverses connexions entre amor i literatura, destaca com a model de clarividència lluminosa», Los Angeles Times

«La fi de la novel·la d'amor és aparentment modest de mida però enorme en les implicacions que conté. Es una lectura plaent i estimulant, persuasiva, ben construïda i vibrant d'intel·ligència», Boston Review

Show book

La situació i la història

Vivian Gornick

¿Què és l'escriptura del jo? ¿I la narrativa personal? ¿Com es distingeixen de les memòries o de l'autoficció? Vivian Gornick ho té molt clar: l'escriptura del jo consisteix a esprémer la matèria primera, o sigui, la pròpia experiència, i transformar-la en un relat universal que ens aporti profunditat d'ànima i autoconeixement. En el terreny de la ficció literària, el jo és sovint un narrador no fiable, però en la no-ficció s'estableix un pacte indestructible de veritat i honestedat entre l'escriptor i el lector. La situació i la història és un assaig clarivident i estimulant sobre l'art de l'escriptura del jo en el qual Gornick ens convida a reflexionar sobre la veritat en l'escriptura, ens ensenya a reconèixer-la en la pròpia prosa i l'aliena i ens mostra la perdurabilitat de narradors honestos en l'obra de Joan Didion, Oscar Wilde, James Baldwin o Marguerite Duras.

Show book