Otros libros que te pueden interesar

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Ver libro

• 

  La Via Bàltica - El somni...

  Jordi Arrufat

  • 0
  • 0
  • 0

  El 23 d'agost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L'una al costat de l'altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d'Europa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Se'n van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic.
  Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes —i amb els que se n'han beneficiat—, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda d'aquella proesa històrica en l'esperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent.
  La Via Bàltica és el retrat d'unes societats dinàmiques, instal·lades ja a l'Europa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.

  Ver libro

• 

  Antifeixistes

  Miquel Ramos

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
  Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

  Ver libro

• 

  Torturades - Via Laietana 43...

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d'avui, una gran quantitat d'acusacions de tortura i violència policial planen sobre l'edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d'aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d'aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l'oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d'haver passat mai.

  Ver libro

• 

  Els herois de Vandellòs I - La...

  Manel Riu

  • 0
  • 1
  • 0

  El 19 d'octubre de 1989, un incident nuclear va sacsejar Catalunya. Trenta-cinc anys més tard, una cinquantena de testimonis i l'accés a documentació inèdita permeten reconstruir tot el que va passar.
  A les 21.39 h, es declara un incendi en una turbina de la central nuclear de Vandellòs I. Les conseqüències del foc desborden els serveis d'emergència i els responsables polítics, i desenes d'operaris de la central decideixen jugar-s'ho tot per auxiliar els seus companys. Oficialment, només va ser un incident, però per a molts veïns i treballadors aquella nit és el final d'un projecte de vida.
  Fins a quin punt vam apropar-nos a la tragèdia nuclear? Com es va evitar el pitjor? Per què hi ha hagut tants anys de silencis? Basant-se en el treball d'investigació iniciat per la sèrie documental Els herois de Vandellòs I, de 3Cat, aquesta narració mostra l'impacte traumàtic d'aquell incident al Camp de Tarragona.
  «Manel Riu fa de la història d'una crisi excepcional un retrat lúcid de l'esperit de la Catalunya dels vuitanta».
  —Carlota Rubio, El País
  «Un extraordinari treball d'investigació periodística que es llegeix a ritme de thriller».
  —Neus Bonet, Catalunya Ràdio
  «Una de les nits més llargues i angoixants que hem viscut mai».
  —Asier Ávila, guionista

  Ver libro

• 

  Pasqual Maragall i l'Europa pròxima

  Paola Lo Cascio, Òscar Monderde...

  • 0
  • 0
  • 0

  Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, ha estat una figura rellevant de la política catalana i espanyola dels darrers quaranta anys. Seguint amb la voluntat d'analitzar-lo i donar-lo a conèixer, la Fundació Catalunya Europa ha impulsat la realització d'una nova recerca que s'afegeix a les dues ja publicades en torn a la seva figura i la seva acció política: Pasqual Maragall. Pensament i acció i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. Aquest cop per aprofundir en el seu compromís amb el projecte d'integració política europea i la seva incansable activitat internacional, moguda pel convenciment de la importància d'Europa com a arena política fonamental, necessària i de futur.
  En aquest volum es tracta l'experiència de l'alcalde dels Jocs Olímpics i la projecció internacional de Barcelona, de l'home i dirigent polític colpit i compromès amb la pau durant el conflicte dels Balcans, de l'impulsor de la diplomàcia de ciutats i de la cooperació descentralitzada a la Mediterrània, del president del Comitè de les Regions, del professore de la Università Roma Tre que estudia, pensa, debat i reflexiona sobre Europa amb acadèmics i dirigents polítics.

  Ver libro