Other books that might interest you

• 

  Sociologia de les relacions...

  Miguel Ángel García Calavia

  • 0
  • 0
  • 0

  Al llarg de les darreres dècades les economies s'han globalitzat i les relacions laborals han canviat: les institucions han experimentat transformacions i les estratègies i pràctiques dels actors socials s'han modificat, com també la dinàmica dels conflictes i la negociació. Per comprendre les relacions laborals actuals és necessari conèixer-ne la història, però també el desenvolupament dels canvis que s'hi han esdevingut, i aquesta ha estat una de les preocupacions que han inspirat la nova edició d'aquest manual, sobretot després de les successives crisis que han sacsejat el món del treball des del 2008. Així mateix, es traça una aproximació als dilemes i les controvèrsies que han sorgit en l'àmbit laboral i a les explicacions que s'ofereixen des del món acadèmic.

  Show book

• 

  Recerques de cultura medieval -...

  Mateu Rodrigo Lizondo

  • 0
  • 0
  • 0

  El professor Mateu Rodrigo, historiador medievalista de llarga i acreditada trajectòria docent i investigadora, reuneix en aquest volum una selecció de treballs de l'àrea de la cultura catalana medieval, vinculats particularment a València i publicats en el curs dels darrers anys en diverses revistes acadèmiques. Un primer bloc temàtic aporta informació documentada al coneixement de grans escriptors: Arnau de Vilanova i la persecució 'post mortem' dels seus escrits espirituals; la vida a València del cronista Muntaner; contribucions a la genealogia del llinatge March al segle XIV, o a la família de Joanot Martorell en aquella mateixa època. Igualment, l'herència de Francesc Ferrer forneix proves de la identitat del poeta valencià. El segon grup es consagra a l'anàlisi d'algunes biblioteques significatives. La de l'Hospital dels Beguins il·lustra sobre l'espiritualitat d'aquell corrent religiós, mentre que les de Maria de Castella, reina d'Aragó, al Palau del Real, i la del canonge Guillem Serra són exemples d'una notable llibreria reial i d'una col·lecció eclesiàstica posseïdora de còdexs de gran vàlua, conservats fins avui a la Catedral de València. Clou la sèrie un estudi sobre Melcior Miralles, capellà d'Alfons el Magnànim, i les fonts sobre la guerra de Nàpols.

  Show book

• 

  Pantheisticon - Fórmula per...

  John Toland

  • 0
  • 0
  • 0

  'Pantheisticon, o fórmula per a celebrar una fraternitat socràtica' (1720), la darrera obra de Toland, és una brillant exposició de la força i la perennitat de la natura, un exercici d'interpretació del pensament clàssic i un irònic pamflet antireligiós en forma de litúrgia paròdica. Escrit i pu- blicat originalment en llatí, va tenir una circulació limitada, no només pel seu format inusual, sinó també per voluntat de l'autor, que en va distribuir personalment uns pocs exemplars entre un cercle reduït d'amics. Aquesta obra constitueix un dels primers manifests en favor de la llibertat de pensament, de la recerca de la veritat i de l'amistat entre persones que no tenen por d'imaginar noves realitats.

  Show book

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Show book

• 

  Joan Fuster traductor d'Albert...

  Francesca Cerdà Mollà

  • 0
  • 0
  • 0

  Malgrat la diversitat d'estudis existents sobre l'obra de Joan Fuster, la seua faceta com a traductor ha rebut fins ara una atenció parcial i superficial, limitada a articles esparsos i a aspectes molt concrets. En aquest estudi s'aborda la figura del Fuster traductor des de diferents vessants –l'activitat traductora, el seu paper com a promotor de traduccions, el model de llengua i les solucions de traducció–, dins un marc general de recerca històrica i descriptiva. El buidatge del seu fons epistolar, d'expedients de censura de les traduccions, pròlegs, anotacions dietarístiques, etc. permet de reconstruir la informació contextual necessària per a entendre el seu 'modus operandi' com a traductor, com ara les circumstàncies que van dur-lo a exercir la traducció i que van condicionar el procés editorial dels projectes en què participà. Alhora, els resultats obtinguts a partir de la minuciosa descripció textual de la seua traducció de 'La pesta' d'Albert Camus (1962) complementen i enriqueixen la informació obtinguda en la fase de recerca prèvia, per tal com permeten comprovar que el context en què es realitzà afecta tant les solucions de traducció de Fuster com de l'edició publicada.

  Show book

• 

  Una posteritat de paper -...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest monogràfic sobre Joan Fuster inclou setze aportacions de diferents especialistes i estudiosos que aprofundeixen en l'estudi i l'anàlisi de la seua producció i en la seua personalitat a partir de noves lectures, realitzades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. La revisió i l'apropament al llegat de l'escriptor de Sueca es fa, sobretot, des dels tres àmbits acadèmics més vinculats a la seua obra escrita i el seu pensament. En la primera part, "Des de la filologia", s'analitzen aspectes de la seua creació literària i dels estudis d'història de la literatura i d'història social de la llengua, com ara la reescriptura, la relació amb exiliats o la cultura de masses. La segona, "Des de la història", aprofundeix en diversos dels seus treballs d'història social, política i cultural, com els seus usos de la història, la vinculació amb historiadors o les seues relacions amb la cultura gallega. Finalment, "Des de la filosofia", es revisa el seu pensament mitjançant les connexions i els contrastos amb altres autors i obres de plantejaments semblants, o amb l'anàlisi del plantejament intel·lectual i el mètode dels escrits sociopolítics.

  Show book