Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  El Periodisme digital amb valor...

  Enrique Canovaca de la Fuente

  • 0
  • 0
  • 0

  Els canvis en la societat provocats per l'aparició de webs informatius i la difusió d'informació a través de les xarxes socials han transformat la manera d'informar-se del públic, la qual cosa ha afectat profundament el model de negoci dels mitjans de comunicació. L'estudi parteix de l'anàlisi de diversos mitjans catalans, però es fa extensiu als mitjans espanyols i als de qualsevol país. Analitza com està canviant la relació de la premsa amb l'audiència, com s'haurien d'organitzar les redaccions, quins són els riscos que planteja la distribució dels continguts a les xarxes o com estan canviant les fonts d'ingressos dels mitjans, entre altres assumptes. En definitiva, quines han de ser les bases per a la regeneració periodística que necessita el sector i quina és la proposta de valor dels mitjans per al futur. L'autor proposa als responsables dels mitjans, com a alternativa, la rigorositat i la veracitat informatives, l'exercici d'un periodisme crític, la participació del públic o la transparència, entre d'altres.

  Ver livro

• 

  La fi de la novel·la d'amor

  Vivian Gornick

  • 0
  • 1
  • 0

  Finalista del National Book Critics Circle Award 
  
  
  A La fi de la novel·la d'amor, una provocadora col·lecció de crítica literària, Gornick exhibeix la mateixa intel·ligència, honestedat i profunditat d'ànima de les seves memòries a l'hora d'analitzar el sentit de l'amor i el matrimoni com a temes literaris del segle XX. Examina l'obra i la vida de diversos autors que admira —Grace Paley, Willa Cather, Jean Rhys, George Meredith o Jane Smiley, entre d'altres— i conclou que l'amor, la plenitud sexual i el matrimoni estan exhaurits com a expressions metafòriques de l'èxit i la felicitat. Com ja és habitual en la seva obra crítica, Gornick construeix i defensa els seus arguments amb un equilibri entre coneixement objectiu i experiència subjectiva i estableix, en aquests onze assajos, que la preocupació moderna real, per a la majoria d'escriptors i de lectors, és el drama de la por i la ira en relació amb l'experiència amorosa. La fi de la novel·la d'amor és una col·lecció d'assajos profundament original d'una de les escriptores i lectores contemporànies més lúcides del panorama internacional, que ens convida a reflexions que van molt més enllà de la literatura. 
  
  «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe
  
  «La prosa de Vivian Gornick és tan incisiva que de vegades pot ser quasi dolorós llegir-la… La fi de la novel·la d'amor, que examina les diverses connexions entre amor i literatura, destaca com a model de clarividència lluminosa», Los Angeles Times
  
  «La fi de la novel·la d'amor és aparentment modest de mida però enorme en les implicacions que conté. Es una lectura plaent i estimulant, persuasiva, ben construïda i vibrant d'intel·ligència», Boston Review

  Ver livro

• 

  Disbarats emocionals - Ja n'hi...

  Eva Bach

  • 0
  • 0
  • 0

  Algú ho havia de dir, i qui millor que una de les pedagogues més reconegudes del nostre país. Eva Bach alça la veu per advertir-nos del caos que impera en l'àmbit de les emocions, on actualment influencers i gurús, sovint sense titulació o experiència, propaguen tot tipus de consignes i receptes, moltes vegades mancades de fonament, que distorsionen la visió de les emocions, ens impedeixen entendre-les i atendre-les sanament, i fan que continuem sent societats emocionalment malaltes o immadures. Per prevenir-nos, l'Eva identifica diferents «educacions emocionals» que ni eduquen ni són sanes, i desfà trenta malentesos i disbarats que circulen temeràriament i a tota velocitat per les xarxes socials. Eva els dona la volta, un per un, i ens ofereix una brúixola brillant, delicada i molt necessària, amb les claus per a una transmissió i un creixement emocional sans, «perquè les teves emocions t'inspirin, i no t'enganyin ni et manipulin».

  Ver livro

• 

  Per què corren els presos? -...

  Jordi Panyella

  • 1
  • 1
  • 0

  Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.
  El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.
  L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.

  Ver livro

• 

  Finlàndia - Una apologia de...

  Manel García Sánchez

  • 0
  • 0
  • 0

  Una vacuna contra la pandèmia fatalista sobre la salut de l'educació pública del nostre país
  Finlàndia és una defensa de l'educació pública; una reacció apassionada però serena, irònica però compromesa, contra les anàlisis a la moda sobre el nostre sistema educatiu, que o bé estan dominades per les veus apocalíptiques dels nostàlgics de l'escola o la universitat del passat, resistents als canvis i sovint defensores de jerarquies professionals i privilegis consolidats —també de classe i a la classe—, o bé per les veus compulsivament reformistes del sistema educatiu, quasi sempre al servei d'algun programa polític o idea no contrastada, més interessades a gamificar que a ensenyar, a prometre que a comprometre's amb una educació per a tothom, igualitària, equitativa, inclusiva i de qualitat.
  El sistema educatiu finlandès (públic), el nostre, és prou bo i digne perquè ens en sentim moderadament satisfets i orgullosos. El professorat cansat i desconcertat que compta amb els dits els anys que falten per a la jubilació és, per sort, una minoria, i l'alumnat insalvable i maleducat, una quimera elitista i classista. L'oportunitat d'una educació pública, laica, gratuïta, igualitària i de qualitat per a tothom l'hem perduda en el passat, no la perdem també per al futur.

  Ver livro

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Ver livro