Other books that might interest you

• 

  Memoria y utopía - La primacía...

  Luisa Passerini

  • 0
  • 0
  • 0

  La memoria y la utopía identifican dos disposiciones del sujeto, una vuelta hacia el pasado y otra hacia el futuro, siendo ambas actitudes críticas respecto al presente. La intersubjetividad define el eje central de la obra: la memoria es concebida como puente entre el pasado y el presente, entre el silencio y la palabra, entre lo singular y lo colectivo, y, en consecuencia, como una narración estructurada como forma de olvido individual y colectivo. La utopía es analizada en dos de sus formas históricas: como compromiso crítico con la cultura y la sociedad, restituyendo y haciendo posible el mantenimiento del estado de deseo en una comunidad no étnica (tal como la del 68 francés), y la formulación de una concepción del ser europeo que critica toda forma de eurocentrismo y reconoce la aportación del otro (ya sea por motivo de género o raza) como constitutivo de la cultura europea.

  Show book

• 

  L'oració composta (I): la...

  M. Josep Cuenca Ordinyana

  • 0
  • 0
  • 0

  L'objectiu fonamental del present treball és definir i descriure, la coordinació, un dels fenòmens que més freqüentment es manifesta en les llengües i un dels menys tractats pels gramàtics fins fa poc temps. Aquest objectiu, aparentment modest, sols serà assolit després de revisar un seguit d'aspectes, diversos i interrelacionats, que ompliran el sis apartats que separen aquesta introducció de la conclusió final. En el primer comentarem les característiques generals de la coordinació i la incidència que aquestes han tingut en la manera com ha estat estudiada fins avui. Al segon apartat esbossarem un breu estat de la qüestió, referit en concret a la definició del fenomen i al lloc que ocupa entre les relacions sintàctiques de la llengua, i provarem d'arribar a una definició negativa de la coordinació, això és, per oposició a juxtaposició i subordinació, bàsicament. Dedicarem la tercera secció a presentar les múltiples propostes tipològiques que s'han fet, tot analitzant els problemes que comporten, i caracteritzarem la coordinació copulativa, disjuntiva i adversativa, els tipus que majoritàriament es consideren coordinats. Als tres apartats següents, analitzarem la sintaxi, la semàntica i la pragmàtica de les construccions coordinades, amb la intenció bàsica de determinar les condicions de coordinabilitat.

  Show book

• 

  La vida el temps el món: sis...

  Pere Antoni Pons

  • 0
  • 0
  • 0

  La rellevància de Joan F. Mira dins el món de la literatura i la cultura catalanes es fonamenta en una raó òbvia i evident: l'envergadura de la seua obra literària i intel·lectual, la massa de feina 'molt àmplia i sòlida' que ha fet durant quaranta anys. Tanmateix, potser el que més el singularitza és la seua condició d'escriptor i pensador tot terreny, que se sap moure, sense contradicció, entre els extrems del compromís ideològic i de l'erudició solitària, i el qual és capaç de sentir-se igualment còmode tant si fa un discurs en un míting polític com si remena, furga i investiga entre les lleixes de la biblioteca del Vaticà. Al llarg de sis dies de conversa, el periodista i escriptor Pere Antoni Pons aconsegueix un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan F. Mira, el seu món i la seua època, explicat per ell mateix.

  Show book

• 

  Històries de l'esport - Més...

  César Sánchez, Eugeni Junyent,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan varen aparèixer els esports que coneixem actualment? Des de quan tenen normes? Quina relació varen tenir el nazisme, els estats soviètics i els occidentals o capitalistes amb l’esport? Des de quan la seguretat a les olimpíades és un maldecap? Per què les masses segueixen els seus equips o ídols arreu on vagin? Des de quan es dopen els esportistes? S’arreglen els resultats de partits i competicions? Aquí hi trobareu la resposta a aquestes i moltes preguntes més.
  
  Aquest llibre, el primer de la col·lecció Història de la Societat, més enllà d’historietes sobre reis i batalletes, vol acostar al lector aspectes que popularment i de forma errònia, no es relacionen amb la matèria històrica fora d’àmbits acadèmics. En aquest cas, tracta la pràctica esportiva, que afecta bona part de la societat. Ens apropem als orígens d’una àmplia diversitat d’esports i als seus significats a través del temps, especialment, l’estreta relació entre la política i l’esport.
  
  Històries de l’esport. Més enllà dels rècords és un recull de textos entretinguts, adaptats a un estil formal amè que, amb les convenients ampliacions de context històric i antropològic, permeten al lector d’encaixar peces al trencaclosques de la Història.

  Show book

• 

  El trastorn del nen consentit -...

  Ursula Oberst

  • 0
  • 0
  • 0

  Es tracta d'un llibre sobre educació de nens normals i difícils que es dirigeix a pares i mares, mestres i professors de diferents nivells educatius. L'autora es fa ressó de la gran preocupació dels adults davant de l'augment de conductes pertorbadores, conflictes i trastorns comportamentals per un costat, i per un altre de la desorientació que pateixen els educadors sobre la manera d'educar correctament -i per això sovint consenteixen massa- i d'intervenir amb eficàcia en petits i grans problemes, i presenta, de forma amena i en format de manual, un enfocament de prevenció i intervenció per aquest tipus de situació, que tots els adults que tracten amb nens poden aprendre i utilitzar.

  Show book

• 

  Espais i imatges de la...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una "marca corporativa", uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l'atenció i, d'alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d'Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie "La veu del Regne", que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l'herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d'existència, ha deixat als valencians.

  Show book