Other books that might interest you

• 

  L'abisme

  Carla Gracia

  • 0
  • 0
  • 0

  Un home, una novel·la sense escriure i un cadàver. Així comença L'abisme de Carla Gracia, que s'endinsa a la psique de l'Octavi Fontseca. De petit, la seva mare el va abandonar i la rabia d'aquest fet, que va acompanyar l'Octavi durant tota la seva infantesa, es va veure transformada, d'adult, en una novel·la exitosa. Però ara l'èxit s'ha esfumat i amb ell tota la vida que hi havia construït al seu voltant: el seu matrimoni s'enfonsa, la seva filla no l'aguanta i el seu editor s'impacienta. En aquest ambient opressiu, l'Octavi rep dues coses: per una banda, el manuscrit d'una novel·la d'un altre autor, que el seu editor vol que vengui com a pròpia, i la notícia de la mort de la seva mare. L'abisme és una novel·la introspectiva que ens mostra com aquests dos elements formen part de les tenebres que faran trontollar l'Octavi.

  Show book

• 

  El so dels timbals

  Eulàlia Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  El planeta ha caigut en la degradació: l'escalfament global i la manca de pluges han provocat la contaminació irreparable de l'estratosfera. Els caps dels governs i els magnats més influents reaccionen decidint portar a terme la construcció d'una escorça artificial que segelli i aïlli la capa de la terra degenerada i contaminada. Així construeixen Kristala, un món de noves ciutats, edificat sobre l'anterior, on grans construccions de vidre serveixen per captar la màxima lluminositat, que els humans necessiten per obtenir l'energia que els permetrà mantenir-se biològicament actius mitjançant un sistema semblant a la fotosíntesi. Però només poden pujar a aquestes urbs no contaminades els que tenen més mitjans econòmics i es margina a una capa inferior els més febles, que queden atrapats a Làmia, un món soterrat on impera la foscor contínua.
  En Tristany, un jove peculiar que viu a Kristala i que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, descobreix l'existència de Làmia i coneix una noia, l'Àsia, que mai no ha sortit d'allà. Enmig de l'obscuritat, les ànsies de llibertat dels habitants de la ciutat soterrada són palpables. El Tristany es veu arrossegat per un sentiment de justícia, una necessitat imperiosa de canviar el destí dels que viuen en la foscor. Comença a idear un pla per unir els dos mons i enderrocar les barreres que els separen. Els timbals de la revolució comencen a sonar.

  Show book

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 1
  • 1
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Show book

• 

  Vapor Negre: Barcelona steampunk...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  A la Barcelona del 1911, el desenvolupament tecnològic propiciat per l'aigua hipercalòrica, que genera vapor a mil graus centígrads, ha situat la ciutat i Catalunya com a punta de llança d'una nova revolució industrial. L'Estat espanyol i algunes potències estrangeres, però, volen apoderar-se d'aquesta aigua prodigiosa, i no dubten a recórrer a l'espionatge i el crim per aconseguir-la, en una Barcelona sacsejada per l'anarquisme. Mentrestant, al barri del Poblenou, la jove inventora Emma Brotons ha creat una màquina per viatjar en el temps que és utilitzada per cometre assassinats. El detectiu privat Edgar Perot i el seu ajudant, l'anarquista Mateu Bandera, seran els encarregats de seguir les pistes per esbrinar qui hi ha darrere dels crims.
  Teniu a les mans una antologia en forma de fix-up, constituïda per onze relats d'onze grans plomes de la literatura de gènere, que comparteixen escenari i alguns personatges. Es poden llegir independentment, però junts configuren una trama que hibrida el gènere negre i l'steampunk, un moviment que ha transcendit la literatura per desenvolupar tota una cultura al seu voltant.
  
  Autors: Jordi Font-Agustí, Teresa Solana, A. Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras, Jordi de Manuel.
  
  Il·lustrador: Carlos Acedo

  Show book

• 

  Les meves idees estúpides

  Bernardo Zannoni

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Archy és una fagina. Ell i els seus germans neixen una nit d'hivern. La mare els cria sola. Els animals d'aquest llibre parlen, utilitzen plats per menjar, taules, llits, encenen foc, però el seu món és la natura, una lluita despietada per la supervivència. L'Archy és feble, la mare ho percep: el cedeix a canvi d'una gallina i mitja.
  El seu nou amo, una guineu plena de secrets, es diu Solomon. A la seva vora l'Archy creix i es va tornant cada cop menys fagina: amb ella aprèn a llegir i escriure. El lector, al revés, es va submergint en una dimensió que ja no és ben bé humana, que busca el cor dels instints. Una faula escrita per un italià de vint-i-vuit anys, la barreja impossible entre Tolstoi i una pel·lícula de Pixar.

  Show book

• 

  El món la meva selva

  Rose Macaulay

  • 1
  • 0
  • 0

  «Portem la nostra selva allà on anem».
  La jove Barbary Deniston ha passat una infantesa amb la seva mare en l'entorn salvatge del sud de França durant la Segona Guerra Mundial, gaudint d'una llibertat només limitada pels perills que l'envoltaven per col·laborar amb la resistència a l'ocupació alemana. Ara que la guerra s'ha acabat, amb disset anys és enviada a Londres amb el seu pare, un advocat decidit a redreçar-la per convertir-la en una senyoreta disciplinada. Entre les runes de la ciutat bombardejada, la Barbary, sola, perduda i desconsolada, buscarà la seva veu indòmita.
  Publicada el 1950, El món, la meva selva ens porta de la naturalesa salvatge de Cotlliure a la grisor austera de Londres i la bellesa de les Highlands, recorrent el món interior d'una protagonista extraordinària. Rose Macaulay va bolcar tot el seu enginy, la seva alegria i la seva melanconia en aquesta obra inoblidable.
  Amb postfaci de Penelope Fitzgerald, autora de La llibreria.
  
  «Una de les millors novel·les que s'han escrit mai sobre la postguerra de la Segona Guerra Mundial.»— The Paris Review

  Show book