Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Histèries d'alta volada -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
  ----------------
  Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
  Pablo Odell, editor

  Ver livro

• 

  Error de càlcul

  Dora Muñoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Una comèdia negra sobre envellir en una ciutat que només estima els joves i els rics. Novel·la guanyadora del Premi Agustí Vehí - Vila de Tiana 2025.
  Una dona gran s'adona que s'ha equivocat fent el càlcul dels anys que li queden de vida i els estalvis de què disposa. Sense resignar-se a viure de la caritat en una residència, o al carrer, elabora un pla que li permetrà viure sense gaires maldecaps el temps que li resta. 
  La novel·la, amb un to de comèdia negra i escrit en primera persona, posa sobre la taula la relació entre la venjança i la justícia, i és també una crítica al sistema que genera situacions com les que es plantegen aquí, en una ciutat gentrificada, massificada i excloent que expulsa els més vulnerables. 
  Una protagonista memorable i empàtica: Una dona gran, lúcida i decidida, que esdevé una antiheroïna fascinant, capaç de fer-nos riure i estremir-nos a parts iguals.
  Crítica social amb intel·ligència i ironia: La novel·la despulla les contradiccions d'una societat que abandona els seus ancians i castiga la pobresa amb una mirada esmolada i sarcàstica. 
  Trama densa i captivadora: El pla de venjança de la protagonista avança amb precisió i sorpresa, mantenint la tensió narrativa i el lector en vilo fins a l'última pàgina.
  To de comèdia negra irresistible: Un humor àcid que fa riure sense perdre la profunditat del missatge, oferint una lectura entretinguda però punyent.
  Un retrat realista de la ciutat actual: Amb una ambientació que denuncia la gentrificació i l'exclusió urbana, la novel·la ressona amb problemàtiques ben presents en la vida contemporània.

  Ver livro

• 

  LLUM ETERNA - Entre la vida i...

  Enric Vilalta

  • 0
  • 0
  • 0

  QUANT FA QUE NO EMBOGEIXES PER AMOR? 
  Una història d’amor, música i bogeria… amb un misteri que et perseguirà. 
  Tomàs Porta, director de música antiga, veu com la seva parella, la soprano Louise Mayer, entra en coma després d’un accident. 
  Però... tres hores després de l’accident, rep un missatge d’ella. 
  Empès pel dolor i la confusió, Tomàs s’endinsa en un món d’ombres, records i obsessions que el portaran al límit. 
  Llum eterna és una novel·la immersiva que combina el thriller emocional amb la passió musical, la infància, el trauma i un gran amor que potser no ho era tant. 
  Inclou playlist capítol a capítol per viure la història amb tots els sentits, a la web que trobaràs al llibre.

  Ver livro

• 

  Els crits - Premi Documenta 2024

  Víctor Recort

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.
  
  El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

  Ver livro

• 

  L'home que va caure a través de...

  Carolyn Wells

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova York, anys 20. En sortir de la feina, un jove advocat sent, a través d'una porta, dos homes que es barallen. Després, un tret i un crit. Alarmat, irromp al lloc dels fets. No hi troba ningú, ni mort ni viu. Al cap de poc, però, confirma que s'ha comès un assassinat: el del propietari d'un banc important. Qui és l'assassí? I qui és l'home que apareix a l'East River i assegura haver caigut per un forat i haver travessat la Terra?

  Ver livro

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Ver livro