Other books that might interest you

• 

  La quarta noia per l'esquerra

  Andreu Martín

  • 0
  • 1
  • 1

  Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

  Show book

• 

  Dies foscos a la ciutat

  Gene Kerrigan

  • 0
  • 0
  • 0

  L'autor de The Rage presenta "una història absorbent, bellament escrita i crua sobre la detecció i la corrupció irlandesa". — The Times, Londres 
  En Danny Callaghan acaba de sortir de la presó després de vuit anys de condemna. Un dia, quan s'està prenent una cervesa en un pub de Dublín tranquil·lament, dos pinxos perdonavides entren armats per carregar-se en Walter Bennett, un delinqüent de baixa estofa. Tot i que no hi té cap implicació, intervé per defensar-lo, però no sap que s'està enfrontant a un del grups més temuts de les màfies locals. Mentre la policia investiga els fets, en Danny serà perseguit i haurà de prendre decisions arriscades per mirar de salvaguardar els seus éssers estimats, i tot això entremig de guerres de bandes plenes de gàngsters psicòpates. El periodista Gene Kerrigan ens ofereix de nou un retrat dels baixos fons de la societat irlandesa, d'uns dies foscos per una ciutat on les onades d'immigrants, la droga i el blanqueig de diners estan a l'ordre del dia. Llegint aquest llibre, tindrem clar que cal vigilar, perquè si no controlem la nostra vida, algú altre ho farà per nosaltres.
  "Després de The Rage, Kerrigan ofereix un altre relat negre directe i despullat, en què un exconvicte ben intencionat es veu atrapat en el parany de les circumstàncies. [...] La comprensió que té Kerrigan del Dublín contemporani i dels seus habitants del món del crim el situa a l'altura dels millors escriptors de novel·la negra irlandesos." — Booklist (crítica destacada)
  "Kerrigan ens mostra un Dublín que mai havíem conegut, amb una prosa clara i afilada i escenes dramàtiques perfectament delimitades sobre policies i criminals irlandesos, que ens fan témer que la pols i la brutícia que aixequen ens acabin esquitxant les sabates." — The Boston Globe
  "El captivador procediment policial de Kerrigan [...] és una gran notícia per als lectors que poden apreciar les complexitats morals d'aquest heroi imperfecte." — The New York Times

  Show book

• 

  Volem recollir i altres relats

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El recull d'onze relats curts, molt curts i no tan curts que ens presenta la Noèlia Arrotea, té com a punt de connexió entre ells la presència d'algun protagonista de la sèrie PSIBORN, a més de continuar denunciant la doble moral de personatges destacats de la nostra societat, perfectament reconeixibles. 
  L'autora ens durà al passat, en el què coneixerem els detalls més escabrosos de "La primera teràpia", a cavall entre Palma, Andorra i la seva estimada Barcelona, a la qual havia arribat feia poc. A "Salvem Catalunya", ens traslladarà a un futur distòpic, que s'inicia a Islàndia, on la presidenta de la Generalitat a l'exili prepara la reconquesta del Principat, mentre el món recula davant dels embats  del Califat. Viurem temps de pandèmia a la Plaça Sant Jaume, una "Confessió" conduïda pel prior de la capella de Sant Jordi, amb un cognom que no és casual. "Albània, capital SUTTON" despulla un entramat mafiós amb la connivència de l'estat, mentre que "Volem recollir" entra de ple amb el món del tercer sector a la Mediterrània, les interioritats d'un vaixell amb patrocinadors aprofitats. El relat més curt és segurament el més colpidor, "El dinosaure català de Monterroso" que ens entestem a fingir que no veiem, com un elefant a l'habitació. "BERRACUS" descriu les interioritats, les reunions que la Catalunya B voldria secretes, l'atac que patim contra la llibertat d'expressió i de creació, uns drets magníficament defensats pel professor Ramon Cotarelo al seu pròleg. La filòloga transsexual que corregeix els textos de la Dra. Arrotea, guanyarà "El premi" literari més important per a obra publicada en català, sabrem com. Seguirem les peripècies parisines de l'ambaixador a l'UNESCO, tot un "Patrimoni immaterial" que nega a la rumba catalana. Pacient de la Dra. Jover, sòcia veterana però júnior a la consulta PsiBorn, veurem com grimpa el pobre "Esguerrat" per les torres de la Sagrada Família. Finalment, imperdible, descobrirem el pensament d'un "Sensat desfermat".
   S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, barcelonès, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com la Dra. Noèlia Arrotea. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. 
  Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.

  Show book

• 

  Vapor Negre: Barcelona steampunk...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  A la Barcelona del 1911, el desenvolupament tecnològic propiciat per l'aigua hipercalòrica, que genera vapor a mil graus centígrads, ha situat la ciutat i Catalunya com a punta de llança d'una nova revolució industrial. L'Estat espanyol i algunes potències estrangeres, però, volen apoderar-se d'aquesta aigua prodigiosa, i no dubten a recórrer a l'espionatge i el crim per aconseguir-la, en una Barcelona sacsejada per l'anarquisme. Mentrestant, al barri del Poblenou, la jove inventora Emma Brotons ha creat una màquina per viatjar en el temps que és utilitzada per cometre assassinats. El detectiu privat Edgar Perot i el seu ajudant, l'anarquista Mateu Bandera, seran els encarregats de seguir les pistes per esbrinar qui hi ha darrere dels crims.
  Teniu a les mans una antologia en forma de fix-up, constituïda per onze relats d'onze grans plomes de la literatura de gènere, que comparteixen escenari i alguns personatges. Es poden llegir independentment, però junts configuren una trama que hibrida el gènere negre i l'steampunk, un moviment que ha transcendit la literatura per desenvolupar tota una cultura al seu voltant.
  
  Autors: Jordi Font-Agustí, Teresa Solana, A. Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras, Jordi de Manuel.
  
  Il·lustrador: Carlos Acedo

  Show book

• 

  Error de càlcul

  Dora Muñoz

  • 0
  • 0
  • 1

  Una comèdia negra sobre envellir en una ciutat que només estima els joves i els rics. Novel·la guanyadora del Premi Agustí Vehí - Vila de Tiana 2025.
  Una dona gran s'adona que s'ha equivocat fent el càlcul dels anys que li queden de vida i els estalvis de què disposa. Sense resignar-se a viure de la caritat en una residència, o al carrer, elabora un pla que li permetrà viure sense gaires maldecaps el temps que li resta. 
  La novel·la, amb un to de comèdia negra i escrit en primera persona, posa sobre la taula la relació entre la venjança i la justícia, i és també una crítica al sistema que genera situacions com les que es plantegen aquí, en una ciutat gentrificada, massificada i excloent que expulsa els més vulnerables. 
  Una protagonista memorable i empàtica: Una dona gran, lúcida i decidida, que esdevé una antiheroïna fascinant, capaç de fer-nos riure i estremir-nos a parts iguals.
  Crítica social amb intel·ligència i ironia: La novel·la despulla les contradiccions d'una societat que abandona els seus ancians i castiga la pobresa amb una mirada esmolada i sarcàstica. 
  Trama densa i captivadora: El pla de venjança de la protagonista avança amb precisió i sorpresa, mantenint la tensió narrativa i el lector en vilo fins a l'última pàgina.
  To de comèdia negra irresistible: Un humor àcid que fa riure sense perdre la profunditat del missatge, oferint una lectura entretinguda però punyent.
  Un retrat realista de la ciutat actual: Amb una ambientació que denuncia la gentrificació i l'exclusió urbana, la novel·la ressona amb problemàtiques ben presents en la vida contemporània.

  Show book

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Show book