Otros libros que te pueden interesar

• 

  La creu sense Crist - Psiborn 4

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la negra mediterrànea
  La Psicòloga del Born, el Carvalho del segle XXI
  En cada episodi de la sèrie PsiBorn, una trama curta a l'entorn d'una patum catalana, permet la lectura de cada episodi de manera individual i sense cap ordre establert en relació amb els altres. En cada cas, PsiBorn, haurà de treure'n l'entrellat mal recolzada pel seu recepcionista, en Sensat, amb el suport dels amants habituals en l'agenda de qui es defineix com a dona sexualment activa, sexualment activa i no convencional, envoltada de personatges que troben o es fan lloc en la Barcelona actual. Una Barcelona que gairebé no és Catalunya, però sense la qual aquesta tampoc no ho seria. El cap i casal que és capicausa, instigador, inductor, provocador. El sofregit de grandesa i campi qui pugui d'en Sagarra, que enmig de batalles eternes segueix alternant la rosa de foc amb l'entrompada al Passeig del Born.
  Pel que fa a la condició autobiogràfica dels fets narrats; tot té una base real. Trobareu escenes canviades de lloc, temps o adjudicades a un protagonista diferent; com a guia d'ús, assenyalarem que com més inversemblant sigui una situació, més s'ajusta aquesta a la realitat. La narració no és en primera persona, però tampoc omniscient, el narrador sap més coses que nosaltres, tanmateix no totes. S'apropa i s'allunya de l'escena segons li convé.
  PsiBorn pot resultar una dona terriblement intimidant en el tracte consuetudinari, però, en canvi, dona molta confiança al llit. Es mulla copiosament i encadena sorollosos orgasmes vaginals amb relativa facilitat. Li agrada que es vegi la roba interior cara, amb transparències. La brusa, sempre per fora del pantaló negre, prou curta com perquè puguem admirar-li el cul, considerat de manera unànime com el seu punt fort. Els talons de les sabates, alts, una necessitat ineludible perquè cal estilitzar una figura que, tot i resultar atractiva, té tendència a arrodonir-se en excés.
  Psiborn és la protagonista d'aquesta sèrie d'aventures, no sempre ben recolzada pel seu recepcionista, en Sensat.

  Ver libro

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Ver libro

• 

  LLUM ETERNA - Entre la vida i...

  Enric Vilalta

  • 0
  • 0
  • 0

  QUANT FA QUE NO EMBOGEIXES PER AMOR? 
  Una història d’amor, música i bogeria… amb un misteri que et perseguirà. 
  Tomàs Porta, director de música antiga, veu com la seva parella, la soprano Louise Mayer, entra en coma després d’un accident. 
  Però... tres hores després de l’accident, rep un missatge d’ella. 
  Empès pel dolor i la confusió, Tomàs s’endinsa en un món d’ombres, records i obsessions que el portaran al límit. 
  Llum eterna és una novel·la immersiva que combina el thriller emocional amb la passió musical, la infància, el trauma i un gran amor que potser no ho era tant. 
  Inclou playlist capítol a capítol per viure la història amb tots els sentits, a la web que trobaràs al llibre.

  Ver libro

• 

  Error de càlcul

  Dora Muñoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Una comèdia negra sobre envellir en una ciutat que només estima els joves i els rics. Novel·la guanyadora del Premi Agustí Vehí - Vila de Tiana 2025.
  Una dona gran s'adona que s'ha equivocat fent el càlcul dels anys que li queden de vida i els estalvis de què disposa. Sense resignar-se a viure de la caritat en una residència, o al carrer, elabora un pla que li permetrà viure sense gaires maldecaps el temps que li resta. 
  La novel·la, amb un to de comèdia negra i escrit en primera persona, posa sobre la taula la relació entre la venjança i la justícia, i és també una crítica al sistema que genera situacions com les que es plantegen aquí, en una ciutat gentrificada, massificada i excloent que expulsa els més vulnerables. 
  Una protagonista memorable i empàtica: Una dona gran, lúcida i decidida, que esdevé una antiheroïna fascinant, capaç de fer-nos riure i estremir-nos a parts iguals.
  Crítica social amb intel·ligència i ironia: La novel·la despulla les contradiccions d'una societat que abandona els seus ancians i castiga la pobresa amb una mirada esmolada i sarcàstica. 
  Trama densa i captivadora: El pla de venjança de la protagonista avança amb precisió i sorpresa, mantenint la tensió narrativa i el lector en vilo fins a l'última pàgina.
  To de comèdia negra irresistible: Un humor àcid que fa riure sense perdre la profunditat del missatge, oferint una lectura entretinguda però punyent.
  Un retrat realista de la ciutat actual: Amb una ambientació que denuncia la gentrificació i l'exclusió urbana, la novel·la ressona amb problemàtiques ben presents en la vida contemporània.

  Ver libro

• 

  Espasmes de la Casa Gran -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El fenomen de la progressiva expansió territorial de les cases d'apostes i els salons de joc, també em causa especial preocupació, perquè va clarament dirigit a l'extracció de rendes als barris més modestos.
  Malgrat el fraudulent nom ensucrat que s'utilitza sovint de manera interessada, apostar no és un joc.
  Els convidats de l'empresa Nortia, provinents de Barcelona, retornen a les seves butaques àmplies de cuir blanc, es corden els cinturons i es preparen per a un plàcid aterratge, en aquest lluminós matí d'inici d'estiu. Són dotze, com els apòstols; podrien ser-ne més, perquè l'aforament de l'aparell arriba a encabir fins a divuit passatgers en els seus quinze metres de cabina, però parlem necessàriament d'un número múltiple de dos, ja que els representants dels Comuns tot ho emprenen per parelles
  La màfia Bang, originària de la província xinesa de Fujian, també té les idees clares: els immobles a Catalunya són la infraestructura necessària, la mercaderia és la dona, el joc i la droga (amb explotacions de marihuana, fabricació de ketamina i pastilles d'èxtasi), per aquest ordre de rendibilitat.
  El document manipulat consta de tretze pàgines i incorpora la rúbrica del mateix «Little» Calvet, aleshores director de l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i de James F. Allen, en Jim, que ara es vol fer l'orni, en la seva condició de representant de la societat mercantil BCN IR 3 SAU, filial de Hard Rock International.

  Ver libro

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Ver libro