Other books that might interest you

• 

  Carta al meu fill adoptat

  Pilar Rahola

  • 0
  • 1
  • 0

  Escrita en dos temps, el 2000 i ara, Carta al meu fill adoptat és pura emoció viscuda. Pilar Rahola explica l’abans, el durant i el després de l’esdeveniment cabdal que és al centre d’aquest llibre: l’adopció del seu fill Noè. Des de la singularitat intransferible del propi cas, Pilar Rahola escriu una carta al seu fill, un llibre sobre l’adopció sense dogmatismes ni preteses solucions pràctiques, només partint de l’experiència radical i trasbalsadora que en qualsevol cas implica el fet d’adoptar una criatura. I onze anys després, passat el temps i amb el contrapunt d’una nova adopció, l’Ada, pot mirar enrere i completar el cercle que converteix aquesta epístola íntima, Carta al meu fill adoptat, en un llibre universal.«A la fi del llibre em retrobaré amb el lector en aquest temps present. Però al bell mig entre aquestes paraules i les darreres, aquest és el text que vaig escriure fa onze anys, quan no en sabia gairebé res de l’adopció i només em veia en cor d’expressar, en veu alta, les pors que m’havien atenallat, els dubtes que m’havien torturat, les il·lusions que m’havien empès. Una mare i un fill, una història d’amor la gramàtica de la qual vàrem anar inventant a mesura que anàvem compartint la vida.» Pilar Rahola

  Show book

• 

  Prou!

  Pilar Rahola

  • 0
  • 0
  • 0

  «L’islamofeixisme ens ha declarat la guerra. O en prenem consciència, o perdrem les conquestes de segles.»La tolerància d’Occident amb les dictadures i l’opressió de la dona, la connivència amb Qatar i el diner del petroli, la incapacitat de denunciar l’islamofeixisme... Aquest és un llibre per assenyalar els errors, per fer-nos enrojolar i ajudar a posar fi, de manera definitiva, a tanta estupidesa, tanta ximpleria, tanta inoperància, tanta incapacitat.Cinc anys després de La república islàmica d’Espanya, un crit d’alerta i advertiment de la necessitat de reaccionar davant l’islamisme radical, aquest repte totalitari ha esdevingut gegantí. I Pilar Rahola llança un altre crit: PROU! Un llibre estremidor en què l’extraordinària capacitat discursiva de l’autora ens esperona a preguntar-nos si estem fent tot el que cal fer, en què basem les nostres opinions i com podem revertir la situació. Crítica, combativa, directa. Rahola en estat pur. No ens adonem que ens han declarat la guerra?És hora de dir prou.

  Show book

• 

  Laëtitia o la fi dels homes

  Ivan Jablonka

  • 2
  • 2
  • 0

  La minuciosa i pertorbadora reconstrucció d’un crim que va commocionar un país.   
  Laëtitia Perrais tenia divuit anys quan va ser violada, assassinada i esquarterada la nit del 18 de gener de 2011. Al cap de dos dies, la policia va detenir l’assassí, però aquest es va negar a confessar on era el cadàver, que va trigar setmanes a aparèixer. El crim va arribar als mitjans de comunicació i va commoure tot França. D’aquí va saltar a la política, i el llavors president Nicolas Sarkozy, en un gest d’oportunisme populista, va carregar contra els jutges i les esquerdes del sistema judicial, perquè l’assassí acumulava un llarg historial de detencions. 
  Aquest llibre recompon el macabre crim, la reacció política, social i judicial, la personalitat de l’assassí i la investigació policial, però sobretot reconstrueix la història de la noia a través dels seus missatges a les xarxes socials, el testimoni de la seva germana bessona i de l’entorn on va viure. I el que apareix és algú que portava molt de temps patint la violència masculina: fi lla d’un pare que abusava de la seva dona, acollida per una família el cap de la qual va violar diverses noies, inclosa la seva bessona, la Laëtitia ja era una víctima abans de ser notícia. 
  En part crònica de successos, en part novel·la de no fi cció, en part història, sociologia i denuncia política, aquest llibre inquisitiu i pertorbador va rebre el 2016 el Premi Médicis, el Premi Le Monde i el Prix des Prix, atorgat entre els guanyadors dels principals guardons de la rentrée francesa. 
  «Probablement l’obra de l’anomenada “no fi cció criminal” francesa més important des de L’adversari d’Emmanuel Carrère»

  Show book

• 

  D13 - Crònica judicial

  Emmanuel Carrère

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme convertit en literatura a través de la perspicaç mirada de Carrère.  
  D13: divendres 13 de novembre de 2015. En tres punts diferents de París es produeixen atemptats gihadistes. El més greu és el de la sala Bataclan, on actuen els Eagles of Death Metal. Els atacs deixen més d’un centenar de morts i més de quatre-cents ferits. Anys després, entre el setembre de 2021 i el juny de 2022, se celebra el judici al Palau de Justícia de la capital francesa. Hi ha catorze acusats: el principal és l’únic supervivent d’entre els terroristes de l’Estat Islàmic que van participar en la massacre. Va sobreviure perquè no va detonar el seu cinturó d’explosius. Va fallar el mecanisme? Va tenir por? O potser un fugaç moment de penediment i humanitat? La resta són col·laboradors en diferents graus. I encara hi ha els testimonis, els familiars de les víctimes, els advocats defensors, els fiscals, els membres del tribunal... 
  Emmanuel Carrère fa el seguiment del judici i n’escriu una crònica setmanal per a L’Obs. Els textos són la base d’aquest llibre, en què trobem la narració del procés: la veu de les víctimes, els arribistes que van provar de fer-se passar per víctimes, els herois que van ajudar a detenir els criminals, els detalls entre bastidors... La dimensió humana i la dimensió política. El resultat és un volum esglaiador i un testimoni necessari. El periodisme convertit en literatura a través de la perspicaç mirada de Carrère.

  Show book

• 

  Primera sang

  Amélie Nothomb

  • 1
  • 0
  • 0

  A la primera pàgina d’aquest llibre hi trobem un home davant d’un escamot d’afusellament. Som al Congo, el 1964. Aquest home, segrestat pels rebels juntament amb mil cinc-cents occidentals més, és el jove cònsol belga a Stanleyville. Es diu Patrick Nothomb i és el futur pare de l’escriptora. 
  A partir d’aquesta situació extrema, Amélie Nothomb reconstrueix la vida del seu pare fins a aquest moment. I ho fa donant-li veu. De manera que és el mateix Patrick qui narra les seves peripècies. I així coneixerem el seu pare militar, mort en unes maniobres quan ell era molt petit; la mare distant que l’envia a viure amb els padrins; l’avi poeta i tirànic desconnectat del món; la família aristocràtica, decadent i arruïnada que tenia un castell; la fam i les penúries de la Segona Guerra Mundial.  
  Coneixerem també les seves lectures de Rimbaud i les cartes d’amor que escrivia per a un amic i que responia la germana de la destinatària; la història dels dos veritables artífexs de les cartes, que es van acabar casant…  
  A Primera sang, trentena novel·la de Nothomb, guanyadora del Premi Renaudot 2021, l’autora ret homenatge al pare i alhora reconstrueix els seus orígens, la història de la seva família fins al seu naixement. El resultat és un llibre vivaç i intens, de vegades dramàtic i de vegades divertit. Com la vida mateixa.

  Show book

• 

  La ciutat interrompuda

  Julià Guillamon

  • 0
  • 0
  • 0

  Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena. 
  Publicat originalment el 2001, La ciutat interrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.

  Show book