Els turons de la Maurina

Pep Julià

Beschreibung

L'amor és un ensurt. És molt ràpid. Incomprensible. Després muta o, de vegades, dura. Però l'espant inicial l'enyores, per més que l'amor present s'hagi disfressat d'altres coses millors. I vius. Vius. Però si de bon principi caus de l'èxit, el primer cop ⸺i no en vas saber mai la raó impossible⸺, potser fugiràs de tu mateix. 
Els turons de la Maurina és un intent ⸺inevitablement fracassat⸺ de dissoldre un trauma a força de submergir-se en el món de les coses més primàries i objectives, el fang, l'herba, la llum i les formes d'un paisatge aspre i estèril. La solitud. El narrador, maldant per establir-hi alguna mena d'empatia, aprèn la paciència de no esperar mai, potser perquè s'imposa la natura, trista i opaca, que és, al final, un altre nom de l'adolescència.

Verfügbar seit: 29.04.2025.

Drucklänge: 112 Seiten.

Zeitgenössische Romane

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Una pau cruel

Theodor Kallifatides

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Una pau cruel, la guerra civil ha acabat. Els partisans han estat aniquilats i ha arribat el moment de reeducar els grecs en les velles tradicions, com a fidels cristians i veritables patriotes. La família d'en Minos s'ha mudat a Atenes. El pare no pot exercir com a mestre pel seu passat socialista i la família viu en la penúria, castigada també pels germans que van participar en la lluita antifeixista. Però la vida segueix i en Minos despertarà a l'adolescència. Mentre el record de la Rebeca encara roman viu, a poc a poc noves experiències amoroses s'apoderen d'ell. L'Atenes de la postguerra és el teló de fons on escenes cruels i tendres, burlesques i commovedores s'alternen per oferir-nos un fresc d'una vivacitat captivadora. Així es tanca la trilogia que, en paraules del mateix Kallifatides, "és el que sempre vaig voler dir sobre Grècia, els grecs, el meu poble i la seva gent".

Zum Buch

Fòrvid

Elena Bartomeu

Després de perdre la feina com a tècnica de so, l'Isis es trasllada a una torre propietat de la família, a la Franja de Ponent. De seguida se sent atreta per una sèrie de fets inusuals: petits moviments sísmics gairebé imperceptibles i la presència d'un camp sonor d'origen desconegut. Mentre l'Isis intenta esbrinar la naturalesa d'aquests fenòmens, es veurà abocada a assumir certs aspectes del seu passat.

Amb un estil sinuós i compacte, Elena Bartomeu flirteja amb elements poques vegades tractats en la literatura, per construir una història intimista i sobrenatural, on el misteri té a veure amb la solitud de l'ésser humà modern.

«Una mirada diferent. El gust pels marges. La tremolor dels nous llindars. Fa olor de fita, sabeu? Perquè al final tot és veu, tot és so, tot és llengua. Fòrvid és una experiència sensorial i literària.»
Ricard Ruiz Garzon

Zum Buch

Tòquio estació de Ueno

Miri Yu

En Kazu és mort. Nascut a Fukushima el 1933, el mateix any que l'emperador, la seva vida sempre ha estat lligada a la de la família imperial japonesa per un seguit de casualitats, a la vegada que fortament influïda pel decurs de la història contemporània del país. El seu periple vital, però, també ha estat marcat per l'adversitat, i ara és incapaç de trobar la pau, condemnat a rondar pel parc proper a l'estació de Ueno, a Tòquio, amb el tragí de la ciutat, tan incessant com indiferent, com a teló de fons. El seu relat—a estones profundament descarnat, d'altres misteriós i poètic—ens farà partícips de les circumstàncies personals i socials que van contribuir a forjar aquest destí funest, en què moments d'extraordinària bellesa i goig estan sempre a tocar i tanmateix fora del seu abast. Guardonada amb el National Book Award 2020, «Tòquio, estació de Ueno» és una obra magistral sobre l'existència als marges que ens farà enfrontar-nos a les realitats menys amables de la nostra societat.
National Book Award 2020 a la millor obra traduïda
«Un recordatori obligat de la profunda bretxa social que escindeix el Japó de postguerra». «The Guardian»

Zum Buch

Situació analítica - Temps Obert IV

Manuel de Pedrolo

Daniel Bastida s'ha llicenciat en Medicina. Tanmateix, abans que pugui exercir de psicoanalista, cal que passi per la consulta d'un company, que decidirà si està en condicions de fer bé una feina tan delicada. A través de quinze sessions, en Daniel parlarà del seu passat familiar, de com la bomba que va caure a casa seva durant la Guerra Civil li va matar la mare i el germà, i explicarà com aquest fet va alterar-li la vida i va portar-lo a ser la persona que és ara. Guanyadora del premi Crítica Serra d'Or l'any 1972, 'Situació analítica' continua sent avui dia una de les novel·les més completes i complexes de Manuel de Pedrolo.
Temps Obert és el gran monument de Manuel de Pedrolo. El componen onze novel·les: les nou primeres parteixen d'un mateix bombardeig a la Barcelona del 1938 i dels seus efectes en un mateix protagonista, del qual en veurem nou vides possibles. La desena i l'onzena prenen un punt conflictiu de la primera obra i, a partir d'ell, desenvolupen dues històries diferents. Manuel de Pedrolo desitjava que una nova fornada d'autors reprengués el seu projecte, i això ha estat possible finalment a Comanegra: de cadascuna de les nou primeres novel·les —a excepció de la primera, perquè el mateix Pedrolo va escriure-li les prolongacions—, un autor contemporani diferent —vuit en total— en farà dues més.
La nostra edició no només recupera la versió restaurada de cadascuna de les novel·les, que van ser brutalment censurades durant el franquisme, sinó que també incorpora diferents postfacis en què s'explica com procedia la censura, i mostra alguns dels exemples més rellevants de les retallades que van fer-s'hi.

Zum Buch

Una vegada va ser estiu la nit...

Elisabet Riera

Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.

«Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
Només el camí m'ho pot dir.» 

Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

Zum Buch

El crim del comte Neville

Amélie Nothomb

Una deliciosa i perversa faula moderna que parteix de la predicció d’una vident: el comte Neville matarà un dels convidats a la seva festa.
El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.»
En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat?
Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile.
El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos...

Zum Buch