Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'obrador de Pere Nicolau -...

  Carme Llanes Domingo

  • 0
  • 0
  • 0

  València va esdevenir un important focus de producció artística, poc abans de començar el segle XV. Entre els obradors de pintura que s'inicien en aquests anys a la ciutat de València destaca el del pintor Pere Nicolau (1390-1408), en el que es van formar i treballar mestres com Antoni Peris, Gonçal Peris, Jaume Mateu o Gonçal Peris Sarrià. La peça fonamental per a l'estudi de la seua trajectòria és el retaule dels 'Set Goigs de la Mare de Déu' procedent de Sarrió (Terol). A partir de la recerca documental i historiogràfica publicada sobre Nicolau, s'elabora la trajectòria artística, que permet conèixer millor el funcionament i l'organització d'un obrador de pintura medieval. Aquest volum elabora una revisió completa i rigorosa del pintor Pere Nicolau, l'iniciador de l'escola de la pintura gòtica valenciana.

  Ver libro

• 

  Donar nous als nens

  Gabriel Ferrater

  • 0
  • 0
  • 0

  «Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres».
  Vet aquí una porta d'entrada generosa i diversa a l'obra de Gabriel Ferrater més enllà de Les dones i els dies. Costa d'imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d'una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta.
  Selecció i pròleg de Marina Porras.

  Ver libro

• 

  La penúltima bondat - Assaig...

  Josep Maria Esquirol

  • 1
  • 1
  • 0

  De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels "infinitius essencials" de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de "replec del sentir". L'estil singular de l'autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l'amistat, la revolució i l'agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: "Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l'humà i l'inhumà―car només l'humà pot ser inhumà―, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l'empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida".
  
  De l'autor de La resistència íntima Premio Nacional de Ensayo 2016
  Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015
  
  "Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons".
  Carles Capdevila, Ara
  
  "Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar".
  Josep Massot, La Vanguardia

  Ver libro

• 

  El moment de dir prou

  Toni Strubell

  • 0
  • 0
  • 0

  El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l'acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d'una "auditoria"que analitza l'inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l'Estat espanyol tal com ha il·lustrat l'episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l'Estat (tal com s'ha vist en l'elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L'autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d'idees pràctiques per al futur del catalanisme.

  Ver libro

• 

  A l'entorn de la paraula (II):...

  M. Teresa Cabré

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest nou treball, Cabré presenta en dos volums reformulacions de posteriors a aquells primers supòsits,en un afany de contenir la majoria de les qüestions lexicològiques, tant generals, d'exposició teòrica, com a particulars, dc anàlisi concreta d'exemples de la llengua catalana. Adreçat a estudiants universitaris, aquests volums shan concebut com un tractat a lhora descriptiu i teòric. El segon volum (Lexicologia catalana) presenta la descripció del sistema lèxic de la llengua catalana. S'afegeixen tres apèndixs en aquest segon volum, que faciliten importants informacions de cada element enumerat: una selecció dels sufixos més productius en català; una doble llista de prefixos, seleccionats segons un criteri de disponibilitat lèxica i un annex molt ampli amb les principals formes de composició culta. Completa tots dos volums una amplia llista de referències bibliogràfiques.

  Ver libro

• 

  Comunicar i marcar la diferència...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  El mercat condemna les dones periodistes, una de les professions més feminitzades, a pitjors condicions de treball i més dificultats de progressió professional que els seus companys d'ofici. A partir d'aquesta constatació, els testimonis en primera persona de 30 periodistes titulades per la Universitat de València palesen les dificultats que pateixen per a accedir a les empreses de comunicació, particularment als àmbits de més prestigi i poder. Quines barreres troben per a exercir la professió? Els mitjans, són receptius, valoren i reconeixen les maneres de les dones d'observar les realitats i de contar-les? Cal reivindicar un estil i una manera femenina d'exercir les tasques comunicatives? Les estructures organitzatives de les empreses i els discursos dominants dels mitjans, segueixen perpetuant percepcions i esquemes dominants del passat?

  Ver libro