Other books that might interest you

• 

  Adeu Martha - Històries d'un...

  Ingke Brodersen

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre totes les vergonyes de l'horror nazi, n'hi ha una que ha passat força desapercebuda: la «concentració» d'alemanys d'origen jueu en les anomenades judenhaus, abans de les deportacions massives. A Siegfried Kurt Jacob li van expropiar l'edifici que tenia al Barri Bavarès de Berlín per encaixonar-hi jueus provinents d'altres cases que el règim cedia a dit als seus protegits. Molts anys després, passada la catàstrofe, Ingke Brodersen s'instal·la a un apartament al quart pis d'aquest mateix edifici sense saber res de les històries de la Martha, la Clara i la Bertha, que hi van viure un temps a la força abans de ser deportades a Theresienstadt, Treblinka i Auschwitz. Quan es va assabentar del que amagava el seu «edifici jueu», l'autora va començar una investigació per recuperar les històries d'elles tres i de la resta d'habitants del bloc, tant els que van morir com els que van sobreviure en la diàspora. Narrant aquestes vides, pinta un fresc de l'assassina maquinària nacionalsocialista que ens colpeix i esgarrifa.

  Show book

• 

  Els herois de Vandellòs I - La...

  Manel Riu

  • 0
  • 0
  • 0

  El 19 d'octubre de 1989, un incident nuclear va sacsejar Catalunya. Trenta-cinc anys més tard, una cinquantena de testimonis i l'accés a documentació inèdita permeten reconstruir tot el que va passar.
  A les 21.39 h, es declara un incendi en una turbina de la central nuclear de Vandellòs I. Les conseqüències del foc desborden els serveis d'emergència i els responsables polítics, i desenes d'operaris de la central decideixen jugar-s'ho tot per auxiliar els seus companys. Oficialment, només va ser un incident, però per a molts veïns i treballadors aquella nit és el final d'un projecte de vida.
  Fins a quin punt vam apropar-nos a la tragèdia nuclear? Com es va evitar el pitjor? Per què hi ha hagut tants anys de silencis? Basant-se en el treball d'investigació iniciat per la sèrie documental Els herois de Vandellòs I, de 3Cat, aquesta narració mostra l'impacte traumàtic d'aquell incident al Camp de Tarragona.
  «Manel Riu fa de la història d'una crisi excepcional un retrat lúcid de l'esperit de la Catalunya dels vuitanta».
  —Carlota Rubio, El País
  «Un extraordinari treball d'investigació periodística que es llegeix a ritme de thriller».
  —Neus Bonet, Catalunya Ràdio
  «Una de les nits més llargues i angoixants que hem viscut mai».
  —Asier Ávila, guionista

  Show book

• 

  Conversa amb Lluís Duch -...

  Ignasi Moreta

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra de Lluís Duch és molt extensa i abasta àmbits temàtics i disciplinaris molt diferents: la religió, la política, l'ètica, la pedagogia, la família, la ciutat, la vida quotidiana, la comunicació, les transmissions, la salut, el mite, el símbol, el ritu…
  
  En la conversa que avui recuperem, Lluís Duch repassa els seus anys de formació a Alemanya, la seva doble dedicació a la vida monàstica i a la vida intel·lectual, les seves idees sobre l'homo religiosus, la condició ambigua i adverbial de l'ésser humà, les «estructures d'acollida» que desenvolupa a Religió i comunicació i les grans intuïcions desplega­des a Religión y política.
  
  Desaparegut Lluís Duch el 10 de novembre del 2018, aquesta publicació pretén contribuir al coneixement d'una de les personalitats intel·lectuals més lúcides i suggerents dels nostres dies.

  Show book

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Show book

• 

  Emporta't el meu dolor

  Katerina Gordéieva

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Internacional Anna Politkóvskaia
  Premi Geschwister Scholl
  
  La guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d'humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d'aquests exemples, d'una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d'Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de catarsis: primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l'autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.
  
  «Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»
  —Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura
  
  «El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»
  —Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau
  
  «Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l'escorxador»
  —Irina
  
  «La guerra sempre té gana»
  —Kóstik

  Show book

• 

  Història de la comunicació:...

  Antonio Laguna Platero

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre interpretatiu que, en reconstruir la realitat dels mitjans de comunicació valencians del segle XX, no defuig l'anàlisi dels fets històrics, per la qual cosa juga amb conceptes clau per entendre el naixement de la contemporaneïtat. No es tracta d'una nova lectura del passat valencià, sinó d'aclarir el pes dels mitjans de comunicació en la transformació social.

  Show book