Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tècnica i totalitarisme -...

  Jordi Pigem

  • 0
  • 0
  • 0

  La tecnologia és com el foc. Si la fem servir com una eina, amb contenció, és ben útil. Sense contenció, però, el seu efecte pot ser devastador. Tota nova tecnologia transforma les relacions humanes i les relacions de poder.
  
  Les noves tecnologies digitals ¿no tenen alguna cosa de l'Anell de Poder de Tolkien, que sedueix i —alhora— atrapa i fa que la persona sigui vigilada i explotada a distància? L'Anell de Poder de Tolkien té una inscripció oculta que només es veu en contacte amb el foc. Quan s'encén la digitalització del món, ¿què hi veiem: «seguretat, eficiència i progrés» o «control, vigilància i deshumanització»?
  
  A partir de la confluència entre el coneixement científic (la psicologia, la neurociència, la sociologia de les noves tecnologies, la història de la ciència) i humanístic (l'univers literari de Tolkien, la intuïció poètica de Rilke, l'anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt, la filosofia d'Agamben), Tècnica i totalitarisme analitza i confronta les propostes, cada vegada més influents, que redueixen els éssers humans a dades i algoritmes i que ens preparen per acceptar ingènuament una nova forma de totalisme tecnocràtic.
  
  Tècnica i totalitarisme convida, alhora, a redescobrir el valor de l'existència, única i irrepetible, de cada ésser humà.

  Ver libro

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Ver libro

• 

  Naixem de dona - La maternitat...

  Adrienne Rich

  • 0
  • 0
  • 0

  Des que es va publicar per primera vegada, el 1976, fins a l'actualitat, Naixem de dona ha suposat una revolució en la manera com pensen les dones sobre la maternitat i el seu alliberament. Explorant la pròpia experiència com a dona, poeta, feminista i mare, Adrienne Rich combina una àmplia recerca sobre antropologia, teoria feminista, literatura i psicologia amb un incansable qüestionament sobre ella mateixa. El resultat és una obra que, tal com indica Eula Biss, autora guanyadora del National Book Critics Circle Award, en un pròleg nou i commovedor, «palesa les pràctiques culturals, mèdiques i econòmiques que defineixen la maternitat, i exposa de quina manera la nostra experiència quotidiana de la maternitat pren forma segons aquesta institució persistent». Amb una introducció de la periodista Dani McClain que contextualitza l'obra, la saviesa i la intuïció de Naixem de dona ressonen avui tant com ho van fer quan es va escriure.

  Ver libro

• 

  George Steiner l'hoste incòmode...

  Nuccio Ordine, George Steiner

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, testimoni de la profunda amistat entre George Steiner i Nuccio Ordine, l'amor pels clàssics, la passió per l'ensenyament i el paper essencial de la literatura per a la humanitat constitueixen els temes d'un intens diàleg nodrit durant més de quinze anys. Ordine hi traça un original retrat de Steiner, a qui descriu com un «hoste incòmode» que va habitar el judaisme, la literatura i la vida d'una manera molt singular: no només va dir sovint el que molts haurien preferit callar, sense atenir-se a les convencions o els tabús, sinó que la seva concepció mateixa de la vida va trobar el seu veritable fonament en la idea de l'hoste. Un ideal tan necessari com difícil de dur a la pràctica: no tant una invitació a respectar passivament les lleis de qui ens acull com l'oportunitat de contribuir a millorar la vida dels altres i la pròpia a través de l'intercanvi d'idees i el diàleg.
  
  «Una delícia per a tot amant del deixant humanístic, i, més encara, li darà ànim i esperança. Les humanitats encara no reviscolaran, però llibres com aquest permeten respirar fondo, confiar-hi».
  Jordi Llovet, El País
  
  «El retrat que el lector acaba tenint d'aquest gran humanista revela un ésser que ja no necessita amagar les seves fragilitats ni les seves frustracions».
  Germán Cano, El Cultural
  
  «Poques vegades el plaer pel coneixement i l'amor immarcescible als clàssics troben un encaix tan fecund com en aquestes converses que Nuccio Ordine aplega al seu llibre. Un testimoniatge desbordant de saviesa, el d'aquests dos humanistes ja absents».
  Josep Gras, El Temps
  
  «El llibre llisca com una font ufana plena de savieses contades amb emoció, senzillesa i alegria. Produeix sacsejades sísmiquies d'un efecte regenerador. Un llibre per llegir, subratllar i rellegir».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca
  
  «Un bon llibre per entrar o per comprendre millor Steiner i la seva època».
  Joan Cuscó i Clarasó, El 9 Nou

  Ver libro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Ver libro

• 

  Contes de Bona Nit de Mossèn Ramon

  Mossèn Ramon

  • 0
  • 0
  • 0

  Petits Contes infantils de bona nit escrits per en Mossèn Ramon de Canillo, editat per Neela SLU, narrat per Sergio Zamora Solá i amb la producció executiva de Núria Gimenez Garcés.

  Ver libro