Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La mort del conjurador

  Rudolph Fisher

  • 0
  • 0
  • 0

  Harlem, anys 30. N'Gana Frimbo, un conjurador africà, és trobat mort al seu despatx. En Perry Dart, un dels pocs detectius negres de la Policia de Nova York, haurà de resoldre un cas que desafia els límits de la ciència i el sentit comú. La seva investigació el portarà als clubs i bars de la vida nocturna de Harlem. L'ajudaran el meticulós doctor Archer i en Bobby Brown, detectiu aficionat.
  
  La mort del conjurador es considera una de les primeres novel·les de misteri escrites per un afroamericà. Rudolph Fisher, exponent del Renaixement de Harlem, fa servir el gènere per explorar la identitat afroamericana i la lluita per la igualtat en una època marcada per la segregació racial. El resultat és una novel·la plena d'humor i girs de guió que, gairebé un segle després, enganxa i entreté tant com al moment en què va ser publicada.

  Ver livro

• 

  L'hivern del coiot

  Ferran Grau

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb la precisió dels millors True Crim anglosaxons, Ferran Grau ens presenta en aquesta història una dissecció detallada de l'esgarrifós cas de l'Monstre de Machala, un assassí en sèrie que va fer estralls tant a l'Equador com a Espanya. Un duríssim cas que ens torna a demostrar que els monstres no sempre pertanyen a el regne de la ficció.

  Ver livro

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Ver livro

• 

  Temps mort

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Té trenta-quatre anys i no té feina ni família, ni tan sols diners al banc. De sobte, li comuniquen que és l'hereu d'una familiar llunyana que no sabia ni que existia. Així que ha de viatjar a Nova Orleans perquè ha heretat una mansió i molts diners.
  Agafa un vol barat amb els estalvis que li queden i se'n va a la ciutat de la màgia negra i el jazz pensant que la seva vida farà un gir inesperat, però un cop allà se sent encara més sol i vol marxar-ne perquè s'adona que la resta del món sembla haver-se aturat, com si estigués en temps mort.
  "Temps mort" és un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment i l'altre aturat. Té una trama poc comuna i Llort juga amb el lector, trencant amb els estereotips i creant-li tot tipus de sensacions fins a treure'l de les seves caselles.

  Ver livro

• 

  1280 hab

  Jim Thompson

  • 0
  • 0
  • 0

  En Nick Corey és el xèrif d'un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i pusil·lànime, sembla més preocupat per estalviar-se conflictes que per fer complir la llei. Però sota aquesta aparença anodina, la seva ment cínica i astuta maquina sense treva. Per treure's de sobre els problemes que l'assetgen, Corey no només xapoteja en benefici propi en la hipocresia dels seus conciutadans, sinó que exerceix la violència més abjecta. En Nick Corey és, també, un home a la deriva en un món sense esperança.
  
  «1280 hab.» és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Tal com diu Núria Cadenes en el seu epíleg, Jim Thompson «dissecciona societats, retrata ànimes, no deixa escapatòria». Pocs escriptors com ell han estat més astuts i contundents en la seva representació de la naturalesa quotidiana del mal: la hipocresia, el racisme, el masclisme i la corrupció moral d'una societat aparentment civilitzada, però podrida fins al moll de l'os.
  
  «El meu novel·lista del gènere criminal preferit. Sovint imitat però mai igualat». Stephen King
  
  «Per a mi és un dels millors llibres del món, amb l'aire estripat i alhora casolà del text». Enric Casasses
  
  «La textura rogallosa de la veu narrativa, el ritme i els fets, que espeteguen com una canya seca contra les natges d'una mula. El lèxic i els personatges! El protagonista... Oh, quina ratota amoral i deliciosa». Maria Nicolau

  Ver livro

• 

  Devolució

  Jordi Martí Monllau

  • 0
  • 0
  • 0

  En l'actual marasme polític que viu l'independentisme, que sembla polaritzat entre el possibilisme autonomista i l'unilateralisme sobiranista, falten idees que ajudin a resituar el discurs sense caure en el derrotisme ni enrocar-se en la fantasia. Ens cal primer de tot un diagnòstic lúcid de la situació actual.
  
  A Devolució, Martí Monllau constata que fa anys que "el catalanisme gira al voltant d'una idea fixa: la independència. Hi gira, però no hi avança. Fa anys que el catalanisme es troba encallat, amb l'anhel posat en un objectiu que sembla que, en lloc de servir-li de far i d'esperó, li fa d'àncora".
  
  L'allau d'assaigs que es va publicar durant els anys del Procés sobre la viabilitat de la independència han quedat sepultats per la mateixa esllavissada que va venir després de l'1 d'octubre. Llegits ara, són més aviat llibres d'autoajuda col·lectiva, amb amplis argumentaris per desfer-se del mal tractador o especulacions tàctiques d'un moment d'efervescència amb més escuma que substància.
  
  En aquest assaig que avui publiquem a la Biblioteca del Núvol, Jordi Martí Monllau fa recapitulació dels errors i pors que han atenallat el catalanisme en els darrers anys i es proposa reestablir el discurs nacionalista sobre noves premisses.

  Ver livro