Escenaris

Toni Sala

Sinopse

«Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».

Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.

«Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

Disponível desde: 03/09/2025.

Comprimento de impressão: 328 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Torn de nit

Agustí Vehí

La petició d’un informe a càrrec de l’excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l’engranatge del torn de nit del cos policial d’aquesta vila de l’Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d’una setmana, nit rere nit, s’entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans. Si ho voleu viure, llegiu Torn de nit, tot un vodevil negre-policial a l’empordanesa.Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 18 de desembre de 1958 - Figueres, 20 de març de 2013) fou un policia i escriptor català. Llicenciat i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, va compaginar la seva tasca professional com a sotsinspector a la Guàrdia Urbana de Figueres, on va ingressar l'any 1982, amb la recerca, la docència universitària i els estudis d'especialització. Va escriure llibres d'història moderna i de divulgació i també novel·les negres ambientades a l'Empordà. És pare de Mireia Vehí.

Ver livro

Montecristo

Marc Pastor

Una novel·la trepidant farcida d’aventures protagonitzades per un grup de republicans espanyols, cada un amb una personalitat pròpia i molt marcada, que s’han aconseguit escapar del camp de concentració de Mauthausen i que ara segueixen la pista d’un company del camp per mirar de trobar la mítica espasa de Carlemany.Es tracta de la primera novel·la d’aquest guardonat autor català, en la qual ja no deixa cap dubte del seu talent i de la seva gran qualitat literària. Un combinat de bons personatges, descripcions esfereïdores, tensió i un munt de referències clares a clàssics del cinema i de la música, que ara combina nazis i espases màgiques. Aquest audiollibre està narrat en català.Marc Pastor (Barcelona, 1977) és criminòleg i crononauta amateur. Va combatre els nazis a Montecristo i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a “La mala dona” (Ara Mini, 2017), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb “L’any de la plaga” (Amsterdam, 2017) va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos (novel·la adaptada al cinema i estrenada al Festival de Sitges). A “Bioko” (Amsterdam, 2013) va encreuar la novel·la colonial amb els viatges en el temps i amb “Farishta” (Amsterdam, 2017) es va endinsar en un misteriós complex a la Polinèsia Francesa. Ha publicat relats en diverses antologies, i, tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen el Corvovers, univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, japonès, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.

Ver livro

Histèries d'alta volada -...

Noèlia Arrotea

Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
----------------
Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
Pablo Odell, editor

Ver livro

Ara direu que estic boig

Andreu Martín

Francesc Ascàs és un dibuixant de còmics que té una vida solitària i sent veus i diu coses estranyes. L’única amiga que té, la Blanca, viu al pis de sota i, de sobte, un dia apareix morta. Totes les sospites apunten cap a ell perquè és considerat “el boig de l’escala”. La policia el deté i el sotmeten a proves forenses per veure quin és el seu diagnòstic real.Andreu Martín ens endinsa en una trama d’ambigüitats amb imprevistos i successos que fan que el lector es pregunti qui està boig i qui no, qui menteix i qui no, què són realitats i què al·lucinacions. Una novel·la sobre l’absurd però totalment coherent en un món delirant, que dota de veracitat un personatge diferent la imaginació del qual li juga males passades. Que potser no has parlat mai sol tu? Això vol dir que estàs boig? Una història que posa la mirada en les malalties i els trastorns mentals, però extremadament realista i densa, que deixa sense alè.Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que el 1979 va publicar “Muts i a la gàbia”. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per “Pròtesi”. Posteriorment, ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com “Si és no és”, “Barcelona connection” i “L’home que tenia raó”, “Bellíssimes persones” o “De tot cor”. A més, ha rebut el prestigiós premi Pepe Carvalho, al festival BCNegra, que guardona tota una trajectòria de més d’un centenar de novel·les. Ha escrit també gènere eròtic i novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, “No demanis llobarro fora de temporada”, va rebre el Premi Nacional de Literatura Juvenil. Té obra traduïda a l'alemany, l'asturià, el castellà, l'èuscar, el francès, el gallec i l'italià.

Ver livro

La mort del conjurador

Rudolph Fisher

Harlem, anys 30. N'Gana Frimbo, un conjurador africà, és trobat mort al seu despatx. En Perry Dart, un dels pocs detectius negres de la Policia de Nova York, haurà de resoldre un cas que desafia els límits de la ciència i el sentit comú. La seva investigació el portarà als clubs i bars de la vida nocturna de Harlem. L'ajudaran el meticulós doctor Archer i en Bobby Brown, detectiu aficionat.

La mort del conjurador es considera una de les primeres novel·les de misteri escrites per un afroamericà. Rudolph Fisher, exponent del Renaixement de Harlem, fa servir el gènere per explorar la identitat afroamericana i la lluita per la igualtat en una època marcada per la segregació racial. El resultat és una novel·la plena d'humor i girs de guió que, gairebé un segle després, enganxa i entreté tant com al moment en què va ser publicada.

Ver livro

El país dels crepuscles

Sebastià Bennassar

Ha començat a arribar el fred a la Vall de Boí. I amb les primeres nevades també ha arribat un assassí implacable que va deixant cadàvers torturats i martiritzats a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. El comissari Jaume Fuster un home que no té por de res haurà de fer front a velles supersticions medievals al mig de la bellesa blanca de la vall, on tot torna, fins i tot els llops. Una novel·la que ens trasllada fins a un dels paratges més bells dels Països Catalans, en un ambient d'intensa gelor nòrdica passada pel sedàs mediterrani i la violència americana.ebastià Bennasar i Llobera (Palma, 27 d'abril de 1976) és periodista, escriptor, traductor crític literari mallorquí. Ha treballat onze anys com a periodista a les redaccions del Diario Baleares i de Diari de Balears, on ocupà el càrrec de cap de Cultura. Fou crític literari del suplement «L'Espira» des de 1999 fins a la seva desaparició el 2013 i de la pàgina web Llegir en Cas d'Incendi. Ha fundat les revistes literàries Bearn i Bearn Black,

Ver livro