Otros libros que te pueden interesar

• 

  La Иostra - Psiborn 6

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la negra mediterrània, que destapa amb humor el rerefons de corrupció a l'entorn de TV3, en una trama d'interessos polítics i econòmics en la qual els actors principals són membres fàcilment identificables de l'actualitat catalana. A partir d'un greu incident de conseqüències imprevisibles, la Dra. Noèlia Arrotea s'hi veu involucrada quan un dels protagonistes apareix a la seva consulta PsiBorn, on ella fa una interpretació massa lliure de les tècniques Gestalt i lluita acarnissadament per exposar la doble moral, des del sexe no convencional.
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord, s'embruteixen i es deixen arrossegar per justificacions cada vegada més sinistres, La psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Totes les novel·les honestes s'assemblen, però cada novel·la deshonesta ho és a la seva manera. Psiborn 6 "La Иostra" no s'assembla a res que hagis llegit abans.

  Ver libro

• 

  L'Escorxador

  Lluís Riera Porta

  • 0
  • 0
  • 0

  En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n.
  
  L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.

  Ver libro

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Ver libro

• 

  El sol dels moribunds - Un...

  Jean-Claude Izzo

  • 0
  • 0
  • 0

  El sol dels moribunds narra la història del Titi, el Rico i el Dedé, uns sensesostre que vagabundegen cercant un camí de dignitat humana per sobreviure en un món capitalista podrit. Quan el Titi mor de fred sota un banc del metro, el Rico entén que el temps s'ha acabat. París ja no és ni refugi ni esperança, és només un espai d'espera cap a la desaparició.
  Impulsat per la mort de l'amic, el Rico decideix marxar cap al sud. Vol arribar a Marsella, retrobar la Léa, el primer amor, i prova d'aferrar-se a l'últim fil que el lliga a la vida que va perdre. El viatge es converteix en un descens pels records i les renúncies, però també en una fugida cap a una possible redempció.
  «Un camí ple de mirades perdudes, veus desesperades que passen desapercebudes, que caminen entre la multitud entre les ombres, ignorats i menyspreats per la gent que transita pels carrers. Personatges invisibles, marginats i repudiats per la societat, bruts i putrefactes, afamats i assedegats amb unes condicions de vida infrahumanes al carrer, capaços d'arreplegar qualsevol cosa del terra per menjar o d'evocar algun record feliç per tal de sobreviure. A les mans teniu la darrera novel·la de Jean-Claude Izzo, publicada tan sols quatre mesos abans de la seva mort als cinquanta-quatre anys, quan ja tenia un càncer de pulmó avançat». Del pròleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà
  Perquè, encara que tot sembli perdut, sempre queda la pregunta: qui ha dit que l'esperança no pot aparèixer al final del camí?

  Ver libro

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Ver libro

• 

  1280 hab

  Jim Thompson

  • 0
  • 0
  • 0

  En Nick Corey és el xèrif d'un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i pusil·lànime, sembla més preocupat per estalviar-se conflictes que per fer complir la llei. Però sota aquesta aparença anodina, la seva ment cínica i astuta maquina sense treva. Per treure's de sobre els problemes que l'assetgen, Corey no només xapoteja en benefici propi en la hipocresia dels seus conciutadans, sinó que exerceix la violència més abjecta. En Nick Corey és, també, un home a la deriva en un món sense esperança.
  
  «1280 hab.» és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Tal com diu Núria Cadenes en el seu epíleg, Jim Thompson «dissecciona societats, retrata ànimes, no deixa escapatòria». Pocs escriptors com ell han estat més astuts i contundents en la seva representació de la naturalesa quotidiana del mal: la hipocresia, el racisme, el masclisme i la corrupció moral d'una societat aparentment civilitzada, però podrida fins al moll de l'os.
  
  «El meu novel·lista del gènere criminal preferit. Sovint imitat però mai igualat». Stephen King
  
  «Per a mi és un dels millors llibres del món, amb l'aire estripat i alhora casolà del text». Enric Casasses
  
  «La textura rogallosa de la veu narrativa, el ritme i els fets, que espeteguen com una canya seca contra les natges d'una mula. El lèxic i els personatges! El protagonista... Oh, quina ratota amoral i deliciosa». Maria Nicolau

  Ver libro