Visc i visc i visc

Maggie O'Farrell

Sinopsis

Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

Disponible desde: 21/03/2022.

Otros libros que te pueden interesar

Males companyies

Marina Garcés

Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d'impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l'error ni de l'engany. D'això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d'una colla d'autors i de personatges que han fet de la seva impertinència una forma de pensament. Georg Büchner ens presenta Danton i Robespierre conversant davant de la guillotina. Diderot i Sophie Volland escriuen el seu amor en una eternitat sense Cel. Joaquim Jordà filma els seus amics mentre col·lectivitzen la fàbrica Numax i Teresa d'Àvila talla cebes a la cuina mentre conversa amb el seu inquisidor... El "Torete" de Perros callejeros, Christa Leem, Ixiar Rozas o Santiago López Petit desafien la nit. S'hi afegeixen Albert Camus, conjurant la mentida, i els morts de les comèdies d'Eduardo de Filippo, perquè tot és ple de morts. Entre ells i molts d'altres que recorren aquestes pàgines, destaca la veu de la meva àvia, Concepció Rubiés i Trias, que torna a nosaltres directament, a través de les cartes que va escriure quan tenia divuit anys i va marxar a l'exili. Totes aquestes veus organitzen una cacofonia que és per a mi una festa de la intel·ligència, en temps en què costa molt sentir l'alegria de pensar. Les males companyies no s'escullen, però es pot decidir seguir-les o no. A mi, sempre m'han portat per bon camí. MARINA GARCÉS

Ver libro

Ments preclares - El llibre dels...

Quim Monzó

Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

Ver libro

Cors intranquils

Mercè Guillemat Figuerola

El CD "cuori agitati" va formar part de la meva joventut en moments complicats. Parla de ľamor, del pas del temps, dels sentiments, de les il.lusions de joventut, de les seves inquietuds i, a mi, em va robar el cor.

Ver libro

Vint anys de Periodisme a la...

VV VVAA

La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.

Ver libro

Una posteritat de paper -...

VV VVAA

Aquest monogràfic sobre Joan Fuster inclou setze aportacions de diferents especialistes i estudiosos que aprofundeixen en l'estudi i l'anàlisi de la seua producció i en la seua personalitat a partir de noves lectures, realitzades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. La revisió i l'apropament al llegat de l'escriptor de Sueca es fa, sobretot, des dels tres àmbits acadèmics més vinculats a la seua obra escrita i el seu pensament. En la primera part, "Des de la filologia", s'analitzen aspectes de la seua creació literària i dels estudis d'història de la literatura i d'història social de la llengua, com ara la reescriptura, la relació amb exiliats o la cultura de masses. La segona, "Des de la història", aprofundeix en diversos dels seus treballs d'història social, política i cultural, com els seus usos de la història, la vinculació amb historiadors o les seues relacions amb la cultura gallega. Finalment, "Des de la filosofia", es revisa el seu pensament mitjançant les connexions i els contrastos amb altres autors i obres de plantejaments semblants, o amb l'anàlisi del plantejament intel·lectual i el mètode dels escrits sociopolítics.

Ver libro

Cosetes

Benoît Coquil

«Emocionant. Documentada i, fent honor al tema, sovint psicodèlica i hilarant.» Les Inrockuptibles
A les muntanyes d'Oaxaca, la xaman María Sabina fa servir uns petits bolets al·lucinògens en els seus rituals sagrats. Els anomena las cositas, un diminutiu que no escau gens a la potència real d'aquests fongs. Als anys cinquanta, en Gordon i la Valentina Wasson, una parella aficionada a la micologia, viatgen a Mèxic sense saber que en tornaran amb un descobriment que serà la llavor de la contracultura psicodèlica i despertarà l'interès de la CIA i els laboratoris farmacèutics.
Cosetes reflexiona de forma captivadora i irònica sobre l'impacte de la colonització i la globalització en les cultures tradicionals, la banalització de les creences i la transformació d'elements sagrats en simple mercaderia per al consum d'Occident.
 
Le Monde – «Entre el documental i el conte infantil, aquesta novel·la està concebuda per una ploma brillant, lleugera com una bombolla de xampany, que en cap cas n'altera la profunditat didàctica.»
Lire – «Entre emanacions de copal, Benoît Coquil enllaça magistralment la bellesa i el misticisme mazateca amb un descobriment considerable del  segle XX.»
rfi – «Us portarà a un viatge Technicolor, apassionat i erudit, oníric —sovint psicodèlic—, entre els Estats Units, Mèxic, Suïssa i França. Vertigen i al·lucinacions assegurades.»
Biba – «L'autor ha fet una narració palpitant —entre el relat picaresc i el document històric— que ens atrapa i ens meravella.»
Brut – «A la seva sorprenent primera novel·la, Cosetes, Benoît Coquil explica com la cultura occidental es va apoderar d'una tradició ancestral mexicana per desenvolupar el turisme i promoure la "disneylandització" del món…»
Kimamori – «El lector es delecta, passa les pàgines a gran velocitat i devora una història que cada vegada té més suspens. Ens vinculem amb els  personatges, després ens desesperem davant el destí que els empeny i el futur que sembla que els espera, inculcat a cada pas, entre línies. També es considera de forma intel·ligent el lloc que ocupa la dona: la que va originar la investigació científica al voltant d'aquests bolets singulars serà, en  definitiva, la gran oblidada de la història.»

Ver libro