Jo et donaré ales

M. Roser Algué Vendrells

Summary

Quan jo el vaig conèixer, el Dani, s'havia passat mitja vida entre reixes, entrant i sortint, segons el seu comportament. La primera vegada era poc més que un adolescent… Quant va sortir definitivament de la presó, tenia més de trenta anys i en feia set,que no se n'havia mogut. I aquí va acabar la nostra relació epistolar!
Veig que tu, Dani, ets optimista i positiu en el fons; jo també ho sóc. Penso que mai ens hem de donar per vençuts, perquè per més que ensopeguem amb els entrebancs que la vida ens ha deixat al mig del pas mentre fem camí, sempre podrem veure, si ens hi esforcem, una llumeta que ens farà de far i ens ajudarà a arribar a bon port, per molt forta que sigui la turbinada o per molt negra que sigui la nit.
Segur, segur que, com dius, encara et queden moltes coses importants per fer…
Encara que suposo que la gent no us ho posa massa fàcil, per aquesta mania que tenim de jutjar els altres. Hi ha una frase molt maca dels antics indis americans sobre aquest tema. La frase diu: "Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins." (Parlant de lluna, avui hi ha lluna plena, però la tapen els núvols).

Available since: 08/27/2020.

Other books that might interest you

Enemiga íntima - Una parella...

Susana Peix

El 8 de juny de 2019, els bombers van trobar el cos calcinat d'un home a casa seva, a Vilanova i la Geltrú. Unes hores més tard, el seu fill Ismael, espontàniament, va confessar davant dels Mossos d'Esquadra ser l'autor material de l'assassinat: «No he trobat cap altra sortida i he hagut de matar el meu pare. Li he clavat un ganivet a l'esquena».
Un cas que semblava resolt, el mateix dia dels fets, fa un gir inesperat per al cos policial en descobrir la possible implicació d'una tercera persona que hauria induït l'Ismael a cometre el crim.
Enemic íntim recull en forma de novel·la el que va viure l'Ismael durant un any a través del seu testimoni personal, de les dades extretes del sumari, de les proves que no es van incloure en la instrucció i de les entrevistes a persones del seu entorn més proper.

Show book

El dormitori

Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

«Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».

Show book

Dos infants i la guerra -...

Joan Reventós i Carner, Jacint...

Joan i Jacint Reventós són fills de dos germans molt avinguts i que comparteixen els ideals del catalanisme catòlic i liberal d'una família de professionals liberals benestants. L'esclat de la Guerra Civil espanyola els acaba col·locant, però, en bàndols enfrontats. Els Reventós Carner es quedaran a Barcelona, a la seva torre de la part alta de la ciutat. Els Reventós Conti marxaran a Itàlia i, posteriorment, a l'Espanya "nacional". El tòpic de la guerra fratricida serà per a ells encara més cruel. Quan es retrobin de nou a Barcelona, el gener del 1939, el seu món d'abans s'haurà enfonsat per sempre. Quaranta anys més tard, just abans de la mort de Franco, els dos cosins expliquen com van viure les infàncies respectives en aquestes circumstàncies tan difícils, en un llibre que ara es reedita en una versió corregida i anotada, i que incorpora com a epíleg el text de presentació que Jaime Gil de Biedma va escriure per a la traducció castellana del llibre.

Show book

Història del periodisme -...

Jaume Guillamet

Jaume Guillamet planteja una lectura global de l'evolució del periodisme, des dels fulls de notícies manuscrites i impreses dels segles XVI i XVII fins a la diversitat present de mitjans impresos i electrònics, textuals i audiovisuals. L'objectiu d'aquest llibre, concebut com a manual per a universitaris i com a lectura d'interès per a un públic ampli, és marcar les línies principals d'aquesta evolució, posant atenció als orígens, els moments de canvi, les tendències principals, els mitjans més significatius i les personalitats més influents. Per les dimensions del volum, el propòsit no és ser exhaustiu sinó fer una síntesi orientadora dels cinc segles llargs que van des de l'aparició de la impremta fins a la d'Internet, referida als principals països de referència.

Show book

Cartes a la meva mare -...

Sylvia Plath

«Aquest llibre ofereix el relat d'una angoixa quotidiana que Plath va transformar en una cosa extraordinària.» Harper's Magazine
Des que va començar els estudis a l'Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.
Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s'enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l'escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
 
The New York Times — «Aquestes cartes posen en perspectiva la imatge que es tenia fins ara de Sylvia Plath. Cartes a la meva mare és un llibre que trenca el cor, però l'efecte més dramàtic que produeix no ve donat pel suïcidi, sinó pels malentesos entre mare i filla. […] Al final [Plath] va trobar la seva veu poderosa i personal.»
The Hudson Review — «Aquest llibre no només proclama la independència de Sylvia Plath, sinó que també mostra la determinació per evitar els paranys a què s'encarava com a escriptora. Plath s'imagina a si mateixa com una heroïna intrèpida. En general, la immensa quantitat de cartes que es conserven i la dedicació de Plath per donar forma a la seva vida com un relat continu, indica que, per a ella, les vivències no acabaven de ser mai reals fins que les posava per escrit.»

Show book

La ruta blava - Viatge a les...

Josep Maria de Sagarra

Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.

D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.

Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…

Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

Show book