Tres novel·les breus - Mort d'Ivan Ilitx La sonata Kreutzer i Hadjí Murat

Lev Tolstói

Editora: Club Editor 1959 S.L.

Sinopse

"D'acord, seràs més cèlebre que Gógol, que Puixkin, que Shakespeare, que Molière, que tots els escriptors del món… ¿I què?" Després de publicar Anna Karénina, Tolstoi travessa una crisi profunda i renuncia a la literatura. Comença una etapa dedicada a organitzar el seu pensament en un conjunt d'assaigs; la crítica social pren el lloc que ocupava la fabulació creadora. Però si ell decideix abandonar les lletres, la seva imaginació és massa fèrtil per aturar-se de concebre. En aquells anys girats d'esquena a la ficció, li neixen tres obres mestres: Mort d'Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer i Hadjí Murat.

Les cavil·lacions de les grans novel·les —l'amor, la vanitat i la guerra— hi són condensades en tres exercicis magistrals d'introspecció. I mentre algun assaig de Tolstoi produeix un revulsiu moral en figures del segle XX tan imponents com Gandhi, les seves novel·les breus són l'estrella del pastor per als grans escriptors de totes les tradicions literàries.

A les mans d'Arnau Barios, que ha traduït vívidament Txékhov i Puixkin, aquest destil·lat de música de cambra es converteix en la millor resposta a les ratlles que Turguénev enviava a Tolstoi des del seu llit de mort: "Li escric només per dir-li que he estat feliç de ser el seu contemporani i per expressar-li la meva última, sincera súplica: amic meu, torni a la literatura!"

Disponível desde: 15/11/2023.

Comprimento de impressão: 400 páginas.

Ficção Contemporânea

Outros livros que poderiam interessá-lo

Matrioixques

Marta Carnicero Hernanz

La Hana viu un doble exili: un d'estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d'abandonar, i un altre d'íntim, que la manté apartada de la vida que l'envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

«El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendre'n que per distreure't: és d'aquesta classe d'autores»
Marta Rojals

«És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"».
Bel Olid

«En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables».
Anna Maria Iglesia, El País

«Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, l'adopció i, sobretot, la sistematització de la violència».
Lluís Llort, El Punt Avui

Ver livro

La casa infernal (edició en català)

Richard Matheson

El 1940, cinc persones es van internar a la Casa Belasco amb la intenció d'esbrinar els secrets i posar llum als misteris de la que era considerada la casa encantada més perillosa del món. Només una va aconseguir sortir-ne amb vida. Trenta anys després, el milionari Rolf Randolph Deutsch contracta quatre estranys, entre ells l'únic supervivent de la massacre del 1940, per demostrar l'existència de la vida després de la mort. Per això hauran de passar una setmana a la Casa Belasco. La Casa Infernal els ha permès entrar, però els deixarà sortir?
"La Casa Infernal és la novel·la de cases encantades més terrorífica que s'ha escrit mai. Sobresurt per sobre de la resta igual que les muntanyes sobresurten per sobre dels turons."
Stephen King
 "Un dels escriptors més importants del segle XX"
 Ray Bradbury

Ver livro

L'home minvant

Richard Matheson

Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

Ver livro

Tres relats de passió

Stefan Zweig

Un metge europeu a Malàisia que s'obsessiona fins a la bogeria amb una dona de l'alta societat, un matrimoni que es degrada i una nit novel·lesca que canviarà per sempre el destí del protagonista. Aquestes són les premisses dels tres relats seleccionats per a aquesta antologia, que van aparèixer el 1922 a l'editorial Insel de Leipzig. Tots tenen un element en comú: les conseqüències devastadores de la passió humana en vides aparentment ordinàries.

Stefan Zweig, considerat el mestre de la Novelle o novel·la curta, és un dels autors més importants del segle XX. La seva capacitat per abordar temes universals amb poques paraules l'ha convertit en un referent literari imprescindible. Amb aquest recull, volem oferir als lectors la possibilitat de llegir alguns dels seus relats menys coneguts. El resultat és un tast del millor Zweig, aquell que explora amb valentia els racons foscos de l'ànima humana. Les seves històries són sinceres, inquietants, commovedores i frustrants, perquè ens conviden a confrontar-nos amb les ombres que tots portem a dins.

Ver livro

A passes cegues per la terra

Leib Ròkhman

Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa.
¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns.
Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui.
Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.

Ver livro

Edèn

Auður Ava Ólafsdóttir

L'Alba viatja arreu del món per assistir a congressos sobre les llengües en perill d'extinció —la seva especialitat—. Un dia, tornant de viatge, calcula quants arbres farien falta per compensar la seva empremta de carboni. Al cap de poc es fixa en un anunci immobiliari que conté dues paraules rares i decideix visitar la finca en venda. Fa el cop de cap: compra una casa exposada als quatre vents, en una terra volcànica i arenosa, amb el propòsit de plantar-hi 5.600 arbres. I ràpidament s'hi instal·la a viure. 

El diari que escriu des d'allà narra una transformació progressiva, trenada amb les peripècies de què és feta la vida en un poble remot: el veí ramader en lluita contra un especulador en aigua, l'adolescent refugiat que està aprenent l'islandès, la germana que truca per saber si el vent no li ha esbotzat les finestres i si els bens no se li han menjat els plançons de bedoll... I, com qui no vol la cosa, són formes diverses de fragilitat que reclamen la seva atenció: la de la Terra sotmesa als cataclismes humans, la de les llengües erosionades pel temps, la dels amors que t'empaiten. 
Auður Ava Ólafsdóttir, l'autora de Rosa candida i La veritat sobre la llum, aborda en aquesta novel·la un tema crucial del temps present: el risc de desaparició. I ho fa de la mà d'una persona singular, que es fixa en les coses menudes i per a qui l'horitzó és l'esperança —la primera de totes: l'Edèn pot rebrotar enmig d'un camp de lava.

Ver livro