Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  El carrer de les Camèlies

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

  Mostra libro

• 

  Pols nova de runes velles -...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la novena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

  Mostra libro

• 

  Balada de Holt

  Kent Haruf

  • 0
  • 0
  • 0

  De l'autor de Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció
  «Haruf és un dels novel·listes contemporanis més elegants.»Time Out
  Després de vuit anys, en Jack Burdette torna a Holt. Però la seva aparició no és ben rebuda i reobre ferides que per a molts ja estaven tancades. Mentre uns es pregunten amb incredulitat com és que s'ha atrevit a tornar després del que va fer, d'altres comencen a clamar venjança. Serà en Pat Arbuckle, el director del diari local Holt Mercury, qui anirà desenterrant el passat d'aquest home imponent i hostil que no va acabar d'encaixar mai enlloc i que, un bon dia, va fugir sense cap motiu aparent amb un feix de bitllets robats sota el braç, deixant enrere la dona i els fills.
  Balada de Holt és la segona novel·la que va escriure Kent Haruf i l'última que quedava per Publicar en català. Amb aquest llibre es clou l'obra d'un autor perspicaç que va ser capaç de captar amb profunditat i molta tendresa la veu d'una comunitat que, malgrat els embats del destí, segueix obstinada per la vida.una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries. 
   
  Ursula K. Le Guin, The Guardian — «Un escriptor d'una originalitat enlluernadora. Parla de manera pausada, amb intimitat però amb contenció, d'un adult a un altre. És curós a l'hora d'explicar una bona història, destil·la veritat.» 
  John Irving — «Una escriptura meravellosa.»
  David Vidal, Ara Llegim — «En el seu treball s'articula un lirisme descarnat com el de Cormac McCarthy i una atenció als minúsculs moviments del quotidià que evoca els relats de John Cheever o Raymond Carver. Cultiva, doncs, un estil eixut però molt gràfic, que descansa en escenes construïdes sobre detalls reveladors i una oïda infal·lible per al diàleg concís.»
  Juan Marín, El País — «Perpetua el valor de les coses fonamentals. Una Amèrica que potser només poden recuperar els escriptors.»
  Josep Massot, La Vanguardia — «Un estil fàcil que enganya, com els vins que entren amb suavitat i deixen el seu record durant molt de temps.»

  Mostra libro

• 

  El jardiner i la mort

  Gueorgui Gospodínov

  • 0
  • 0
  • 0

  De l'autor de El refugi del temps
  «Gospodínov va néixer per escriure, per fer aquella literatura que dona sentit a les vides que narra.» Inés Martín Rodrigo, El Periódico
  «El meu pare era jardiner. Ara és un jardí», escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca  records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d'ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer.  Magistral i agut, aquest llibre exposa la negociació  els fills amb el dol per la mort dels pares.
  Gueorgui Gospodínov retrata l'amor paternofilial en un text emotiu i preciós que reivindica l'acceptació del dolor i l'acolliment de la nostàlgia.
   
  Olga Tokarczuk – «Gueorgui Gospodínov és únic. Ningú pot combinar el concepte de la intriga, aquesta imaginació meravellosa i una tècnica  d'escriptura amb la perfecció amb què ho fa ell.»
  Dave Eggers – «Un dels narradors més fascinants d'Europa.»
  Camilla Grudova – «Gueorgui Gospodínov és un dels escriptors més interessants i innovadors d'aquest segle.»
  The Wall Street Journal – «Gospodínov és un artista de la nostàlgia.»
  Inés Martín Rodrigo, El Periódico – «Els seus llibres són tan inclassificables i difícils d'etiquetar que, per descriure'ls, només es pot dir que Gospodínov va néixer per escriure.»
   
  Sobre El refugi del temps:
  The Times – «La meditació fantasiosa i digressiva que fa Gospodínov de la crisi de la mitjana edat, de la memòria que s'esfondra i de la recreació històrica adquireix un significat polític molt més penetrant. Íntim i personal.»
  Libération – «Una obra mestra de l'autocrítica i de l'amor violent, El refugi del temps passa comptes amb l'Europa de l'Est, i amb Bulgària en particular, i amb el penediment que alguns senten per aquelles "revolucions" que ells mateixos no van ni encapçalar.»
  The New York Times Book Review – «Un llibre intel·ligent i commovedor.»
  La Vanguardia – «Una novel·la fabulosa amb què l'escriptor búlgar ha guanyat el Premi Booker Internacional captant el moment expansiu del populisme i de mirada al passat que recorre Europa.»
  Diari de Barcelona – «A través d'un relat ple d'ironia i de sàtira, l'autor ofereix una mirada política sobre el passat, la història i la nostàlgia com a refugi dels possibles desastres que poden venir en un futur.»

  Mostra libro

• 

  El càtar imperfecte

  Víctor Amela

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1306 el jove Guillem Belibasta es veu obligat a cometre un assassinat amb el seu punyal de fulla corba per protegir la seva família. Convertit en fugitiu, viatja d'Occitània a Morella i comença una aventura plena de traicions, acció i amor on coneixerà personatges de tot tipus que mai hauria imaginat. Una novel·la absorbent plena de fets i personatges històrics que ens presenta la vida quotidiana i els somnis d'un grup d'heretges en temps de tresors, rituals, inquisidors, moriscs i templers.

  Mostra libro

• 

  La loteria i altres contes

  Shirley Jackson

  • 0
  • 0
  • 0

  «La loteria», un conte inquietant i duríssim, es va publicar per primera vegada a la revista americana The New Yorker l'any 1948 i va provocar un escàndol majúscul, Shirley Jackson va rebre una allau de cartes de lectors indignats i la revista va perdre un nombre considerable de subscriptors ofesos per la crítica cruel i esfereïdora a la mentalitat tancada, conservadora i hipòcrita de l'Amèrica profunda. Aquest és un dels temes centrals de l'obra de l'autora i el fil que vertebra aquest conjunt de relats, que exploren també la bogeria, l'alienació i l'horror que s'amaga a dins de cada casa, al centre de cada família, al cor de nosaltres mateixos. Jackson és absolutament genial mostrant l'alegria amarga, la crueltat banal, el desassossec de les vides malgastades i l'horror que batega en la calma quotidiana: cada un dels relats que teniu a les mans posen els pèls de punta.

  Mostra libro