Editorial: Comanegra
Aquesta és la sisena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.
"Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció". Julià Guillamon, La Vanguardia "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta". Manel Ollé, Avui Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997Ver libro
Una novel·la addictiva i aterridora a parts igual que enganxarà el lector fins a l’última pàgina. El 15 de juny de l any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l últim secret que s han estat ocultant. Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquesta història s endinsa en les profunditats de l amor i el desig a través d una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.Ver libro
«L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida». «El Urogallo», Madrid. «Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe». «Dagblad», Helsingborg. «Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea». «Aftonbladet», EstocolmVer libro
Que li diguin a l'Àngel Alegre, el protagonista d'aquesta novel·la, si l'ofici de mediador pot arribar a ser ben complicat o no. El que inicialment sembla un cas ben rutinari i senzill —com és la contractació per fer de mitjancer en la separació d'una amiga de la seva companya assetjada pel seu marit, un tal Orlando Pomar— s'embolica de mala manera amb uns quants cadàvers, un d'ells especialment inquiet, de qui Alegre haurà de desempallegar-se'n. Així serà com el protagonista es veu abocat en una carrera esbojarrada de fugides, persecucions i mentides, i, fins i tot, haurà de disfressar-se del mateix difunt, tot sigui per evitar l'encalçament dels amics que el persegueixen. I és que res no l'aturarà en l'espiral de delinqüència, perills i correcuites en què es veu involucrat. Convençut que el seu seràfic aspecte el protegeix, actuarà com el criminal que suplanta per aconseguir la seva redempció, amb uns propòsits més que sospitosos.Ver libro
El sis d'agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa? Sis nits d'agost és la història d'aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l'aventura d'un escriptor per esbrinar el sentit d'una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.Ver libro
Plena de l'esperit i l'energia amb què Maggie O'Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l'ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d'encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l'obra d'O'Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d'una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència. «O'Farrell estira petits fils de detalls històrics per teixir aquesta història d'una nena precoç i sensible a les contradiccions de la seva posició social. Potser us penseu que coneixeu la seva història, que sabeu què passarà, però no n'estigueu tan segurs: O'Farrell i Lucrezia, amb la seva ràbia clara i honesta, sempre van un pas per davant», The Washington PostVer libro
