Siham

Teresa Martí

Sinopse

La Siham i el seu germà Said, dos joves marroquins arribats a Catalunya essent encara uns nens, viuen a cavall entre la cultura en què encara viuen submergits els seus pares i la que han anat descobrint al nou país d'acollida i davant de la que se senten plenament identificats. Tots dos pateixen les dificultats que comporta aquesta realitat.
El Carles, un jove d'estètica skin, compleix, a l'igual que en Said, una llibertat vigilada imposada pel jutge de menors. Els dos assisteixen a l'escola taller de la seva ciutat, lloc on es coneixeran i on iniciaran una difícil relació que acabarà implicant també la Siham. La relació entre els tres joves provocarà situacions del tot inesperades que alteraran per complet les seves vides.
Teresa Martí no tem els temes complexos de la vida. Ja a Noventa y seis horas ens va submergir en el delicat i sensible món de la donació d'òrgans. En aquesta ocasió, la seva narrativa aborda una realitat que ja és part ineludible del nostre món: el xoc de cultures diferents que genera una immigració que ha arribat per quedar-se. Amb la delicadesa i sensibilitat que la caracteritzen, Teresa Martí ens fa partícips d'aquest conflicte. Sense jutjar moralment als seus joves protagonistes, ens submergeix en les contradiccions i dificultats a les que aquests s'enfronten en un entorn social on no és fàcil desenvolupar-se i tirar endavant. Una història que atrapa i ens deixa un pòsit d'incertesa que convida a la reflexió.
Siham va ser escrita entre els anys 2000 i 2004 , aleshores els actuals tècnics de medi obert es deien delegats d'assistència al menor. Durant aquests gairebé vint anys, el treball dels professionals ha protagonitzat algun canvi, però en essència, la intervenció realitzada amb els joves és la mateixa que es relata en la novel·la.
Les escoles taller, que tan excel·lent funció van realitzar durant aquells anys, van desaparèixer a Catalunya l'any 2010 . Avui dia existeixen les cases d'oficis, que d'alguna manera supleixen la funció que tenien les escoles taller com a principal projecte de formació i ocupació per a joves que abandonen de manera precoç l'escolarització.
Totes les històries narrades en aquesta novel·la són fictícies, així com els noms, però totes elles estan inspirades en situacions reals viscudes per joves d'aquella època.

Disponível desde: 05/08/2022.

Comprimento de impressão: 214 páginas.

Ficção Contemporânea

Outros livros que poderiam interessá-lo

L'abisme

Carla Gracia

Un home, una novel·la sense escriure i un cadàver. Així comença L'abisme de Carla Gracia, que s'endinsa a la psique de l'Octavi Fontseca. De petit, la seva mare el va abandonar i la rabia d'aquest fet, que va acompanyar l'Octavi durant tota la seva infantesa, es va veure transformada, d'adult, en una novel·la exitosa. Però ara l'èxit s'ha esfumat i amb ell tota la vida que hi havia construït al seu voltant: el seu matrimoni s'enfonsa, la seva filla no l'aguanta i el seu editor s'impacienta. En aquest ambient opressiu, l'Octavi rep dues coses: per una banda, el manuscrit d'una novel·la d'un altre autor, que el seu editor vol que vengui com a pròpia, i la notícia de la mort de la seva mare. L'abisme és una novel·la introspectiva que ens mostra com aquests dos elements formen part de les tenebres que faran trontollar l'Octavi.

Ver livro

Els murs invisibles

Ramon Mas

La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d'aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l'inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d'una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l'edat adulta i un cant a l'amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d'emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d'un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.
"En l'aiguabarreig del dolor i la tendresa la prosa de Ramon Mas floreix com poques." Ferran Garcia

Ver livro

Els claustres

Víctor García Tur

«Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final»

Hi ha homes que s'escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d'exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l'antre de l'Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s'hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l'alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral.

Aquest és el vint-i-vuitè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura.

Ver livro

Les voltes del món

Tuli Márquez

L'Àlex Izquierdo, creatiu publicitari barceloní, ha viscut el món daurat de les agències dels vuitanta i la seva davallada dels noranta, fins a la crisi del 2008, que ho va acabar de trinxar tot. Amb cinquanta anys acabats de fer, sobreviu a força de plans d'ocupació, amb un peu a l'abisme i l'altre al pis de propietat que té al centre de Gràcia, l'única cosa per vendre que li queda abans no acabi d'ensorrar-se. La seva vida ha canviat de cercles i d'amistats, tret de la del Javi, el seu amic de l'institut, discjòquei de professió, que funciona per a l'Àlex com el mirall del destí incert que l'encalça.
Quan la Mònica entra a la seva vida, també excompanya d'institut, sembla que tot hagi de canviar, però les solucions laborals per a un cinquantí només són pedaços. Vol refer la seva vida, vol la família que no va voler quan era un rei del món, massa desitjos en una Barcelona postolímpica i indignada, vençuda pel poder polític i econòmic sense gairebé marge de millora. Per l'amor que li té a la Mònica, l'Àlex davalla per la piràmide laboral com si descendís per l'infern de Dant. Durant el trajecte tastarà tota mena de dolors físics i morals i tocarà el fons. Serà quan no pugui caure més baix que començarà a treure el cap. I si és amb l'ajut d'algun príncep poderós, ja sap que té un preu. En el seu cas, la bossa o la vida. O un negoci de bugaderies.

Ver livro

A les dues seran les tres

Sergi Pàmies

Als contes d'«A les dues seran les tres», la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.

«Les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions».
Jordi Nopca, La Vanguardia

«Pàmies continua barrejant passat, present i imaginació, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara és una incògnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres és el millor del 2023 perquè ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat».
Carlota Rubio, El País

«En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim».
Enrique Vila-Matas, El País

«Pàmies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anècdota mínima».
Julià Guillamon, La Vanguardia

«Pàmies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emoció sense caure en el sentimentalisme».
Borja Bagunyà, Serra d'Or

«Pàmies narra les seves històries amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassió que són marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes històries».
Patricio Pron, Babelia El País

«Una altra delícia de Pàmies, que sap elevar allò ordinari al sensacional».
El Periódico

«Sergi Pàmies no pertany a aquella raça d'escriptors que tenen un món, sinó a la dels que tenen una mirada. La seva és una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analítica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius».
Manel Ollé, La Lectora

«En aquests deu contes Sergi Pàmies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin és el seu millor llibre. No n'hi haurà pocs que opinin que és aquest, com si contingués tot el que es desitja en aquest món o s'espera en el Paradís de la lectura».
Ponç Puigdevall, El País

«El llibre és una celebració de l'ofici d'escriure, que en Pàmies no és res més ni res menys que l'esforç per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el món i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensació és que un major grau de comprensió és possible, l'esforç val la pena i escriure sí que pot servir per no ser un desgraciat».
Joan Burdeus, El País

Ver livro

La palmera de blat

Mercè Ibarz

La Irene, una periodista establerta a Barcelona, que ha d'anar a Sarajevo per seguir la guerra dels Balcans de prop, posposa el seu viatge per assistir a l'enterrament del seu avi. Tornar al seu poble natal, a Salavai, li permet redescobrir paratges que han canviat molt amb el pas dels anys i l'evolució agrícola, i secrets que ella desconeixia dels seus habitants.
"La palmera de blat" és una història que ens explica els canvis que ha sofert aquest poble de pagès i les mateixes cases des de la perspectiva d'una dona, amb un component oníric i visionari, que transporta l'acció cap al món de la fantasia. És un contrast d'història i realitat, present i passat, canvis i pervivència, lloc viscut i lloc retrobat, vida i mort, imatges inesborrables i d'altres de somiades, que la Irene ha d'acceptar abans de tornar a la guerra a exercir la seva professió. És bo reanimar la memòria dels vius i dels morts? Què implica marxar del teu poble i deixar-hi tota la família? I què passa quan hi tornes? T'hi quedes o marxes?

Ver livro