Siham

Teresa Martí

Synopsis

La Siham i el seu germà Said, dos joves marroquins arribats a Catalunya essent encara uns nens, viuen a cavall entre la cultura en què encara viuen submergits els seus pares i la que han anat descobrint al nou país d'acollida i davant de la que se senten plenament identificats. Tots dos pateixen les dificultats que comporta aquesta realitat.
El Carles, un jove d'estètica skin, compleix, a l'igual que en Said, una llibertat vigilada imposada pel jutge de menors. Els dos assisteixen a l'escola taller de la seva ciutat, lloc on es coneixeran i on iniciaran una difícil relació que acabarà implicant també la Siham. La relació entre els tres joves provocarà situacions del tot inesperades que alteraran per complet les seves vides.
Teresa Martí no tem els temes complexos de la vida. Ja a Noventa y seis horas ens va submergir en el delicat i sensible món de la donació d'òrgans. En aquesta ocasió, la seva narrativa aborda una realitat que ja és part ineludible del nostre món: el xoc de cultures diferents que genera una immigració que ha arribat per quedar-se. Amb la delicadesa i sensibilitat que la caracteritzen, Teresa Martí ens fa partícips d'aquest conflicte. Sense jutjar moralment als seus joves protagonistes, ens submergeix en les contradiccions i dificultats a les que aquests s'enfronten en un entorn social on no és fàcil desenvolupar-se i tirar endavant. Una història que atrapa i ens deixa un pòsit d'incertesa que convida a la reflexió.
Siham va ser escrita entre els anys 2000 i 2004 , aleshores els actuals tècnics de medi obert es deien delegats d'assistència al menor. Durant aquests gairebé vint anys, el treball dels professionals ha protagonitzat algun canvi, però en essència, la intervenció realitzada amb els joves és la mateixa que es relata en la novel·la.
Les escoles taller, que tan excel·lent funció van realitzar durant aquells anys, van desaparèixer a Catalunya l'any 2010 . Avui dia existeixen les cases d'oficis, que d'alguna manera supleixen la funció que tenien les escoles taller com a principal projecte de formació i ocupació per a joves que abandonen de manera precoç l'escolarització.
Totes les històries narrades en aquesta novel·la són fictícies, així com els noms, però totes elles estan inspirades en situacions reals viscudes per joves d'aquella època.

Disponible depuis: 05/08/2022.

Longueur d'impression: 214 pages.

Fiction contemporaine

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

El sol dels moribunds - Un...

Jean-Claude Izzo

El sol dels moribunds narra la història del Titi, el Rico i el Dedé, uns sensesostre que vagabundegen cercant un camí de dignitat humana per sobreviure en un món capitalista podrit. Quan el Titi mor de fred sota un banc del metro, el Rico entén que el temps s'ha acabat. París ja no és ni refugi ni esperança, és només un espai d'espera cap a la desaparició.
Impulsat per la mort de l'amic, el Rico decideix marxar cap al sud. Vol arribar a Marsella, retrobar la Léa, el primer amor, i prova d'aferrar-se a l'últim fil que el lliga a la vida que va perdre. El viatge es converteix en un descens pels records i les renúncies, però també en una fugida cap a una possible redempció.
«Un camí ple de mirades perdudes, veus desesperades que passen desapercebudes, que caminen entre la multitud entre les ombres, ignorats i menyspreats per la gent que transita pels carrers. Personatges invisibles, marginats i repudiats per la societat, bruts i putrefactes, afamats i assedegats amb unes condicions de vida infrahumanes al carrer, capaços d'arreplegar qualsevol cosa del terra per menjar o d'evocar algun record feliç per tal de sobreviure. A les mans teniu la darrera novel·la de Jean-Claude Izzo, publicada tan sols quatre mesos abans de la seva mort als cinquanta-quatre anys, quan ja tenia un càncer de pulmó avançat». Del pròleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà
Perquè, encara que tot sembli perdut, sempre queda la pregunta: qui ha dit que l'esperança no pot aparèixer al final del camí?

Voir livre

El pintor d'aquarel·les

Francesc Puigpelat

L'any 1940, França és un país derrotat, ocupat i exhaust després de l'armistici. A París, mentre Adolf Hitler hi entra triomfalment amb les seves tropes, l'amenaça de la destrucció plana sobre la ciutat i els seus monuments.

Mentrestant, al Quai des Orfèvres, l'inspector Jules Grasset —home sorrut, de gran eloqüència i fumador empedreït de pipa— veu perillar la seva carrera amb l'arribada imminent de la Gestapo. Per trencar la tensió i matar el temps, decideix explicar als seus companys una història que els deixa fascinats: com ell mateix va conèixer Hitler molt abans que es convertís en el Führer dels discursos i del terror, abans de les fogueres de llibres i de la persecució dels jueus.

Grasset ens transporta al 1913, quan aquell futur dictador aspirava a ser arquitecte, però sobrevivia com un pintor mediocre, venent aquarel·les als carrers. Un jove bohemi, descurat i gairebé invisible, que malviu entre la misèria i els somnis trencats. En la veu del policia —acostumat a relatar assassinats esfereïdors, robatoris de guant blanc i enfrontaments de bandes—, aquest passat pren una nova dimensió, inquietant i reveladora. Perquè fins i tot les vides més insignificants poden amagar un futur terrible. Amb El pintor d'aquarel·les, Francesc Puigpelat va obtenir per segona vegada el XIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana.

Voir livre

La terra s'ho porta No han donat...

Núria Cadenes

La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L'home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D'aquí en surten dos destins possibles: si la Quimeta queda incapacitada, el Francesc prendrà les regnes del negoci i el Daniel quedarà anul·lat; si la mare es recupera, el Daniel progressarà a la seva falda fins a convertir-se en un autèntic pinxo relacionat amb el pitjor de cada casa. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se'ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.
«La Quimeta toca l'ase i pensa que l'única cosa que tu fas sempre és tenir penques, Daniel, moltes penques. I que no està bé que una mare s'accepti el desequilibri, però que ja de menut eres el meu preferit».

El retorn a la ficció d'una de les escriptores més importants de la literatura catalana actual.
Aquest volum forma part de la continuació del mític Temps Obert de Manuel de Pedrolo: el retrat literari més profund de la Barcelona de postguerra.

Voir livre

L'estudiant de la Garrotxa:...

Josep Berga i Boix

"L'estudiant de la Garrotxa" by Josep Berga i Boix is a novel written in the late 19th century. Set between Girona and the stark valleys and cliffs of La Garrotxa, it follows a poor seminarian who discovers a talent for decorative painting, rises to local renown, and is pulled between priesthood, art, and his growing love for Margarida, the rector's niece. The story blends lively portraits of student poverty and small-town life with an intimate emotional conflict over vocation and desire. The opening of the work presents a first-person narrator among a band of penniless seminarians in Girona, hustling for food and lodging while he earns coins modeling pessebre figures and learning gilding. His craft brings him to paint chapels, first in Girona and then in a Garrotxa village, where the kindly rector Mossèn Anton hosts him and his niece Margarida quietly captivates him. As they decorate the church together, shared glances, garden walks, and whispered exchanges turn affection into a consuming inward struggle that clashes with his supposed calling. The narrator's fame grows, yet seeing older masterful canvases humbles him and pushes him to study drawing seriously. Sent to an isolated hermitage, he endures comic overfeeding at a farmer's house, returns by pretext to the rectory, and faces village gossip and the suspicious eye of the fiery vicar Mossèn Just. Forced back to Girona, he parts from Margarida in a painful dawn farewell, throws himself into drawing and small commissions, and then a chance encounter with the vicar shakes his resolve to return—leaving the early narrative poised at a tense crossroads. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

Voir livre

Viure cansa

Jean-Claude Izzo

La ciutat de Marsella és la gran protagonista d'aquests relats, habitats per personatges que transiten pels camins portuaris i els carrers sòrdids d'aquest punt neuràlgic de la Mediterrània. Vides quotidianes en mans del destí, l'amor, el racisme o la mort retratades amb una mirada comprensiva i poètica. La col·lecció «crims.cat» publica aquesta troballa, que aplega els millors contes negres de l'escriptor francès Jean-Claude Izzo, un dels pares del «polar provençal», conegut arreu del món per ser el creador de l'investigador Fabio Montale.

«Viure cansa no és tan sols un recull de contes: és un valuós llegat que ens ha deixat el pare. A través de les seves paraules ens convida a mirar més enllà de la superfície de les coses, a escoltar el murmuri del nostre cor cansat i a trobar la bellesa en els racons més foscos de la nostra vida. És un homenatge a la humanitat en tota la seva complexitat, una celebració dels nostres triomfs silenciosos i de les derrotes que ens trenquen el cor». Del pròleg de Sébastien Izzo.

Voir livre

Exhalació

Tim Winton, Joana Castells

En Bruce Pike, conegut com a Pikelet, creix en un petit poble d'una bellesa esfereïdora i salvatge on, a la nit, el rugit de les onades alimenta els seus somnis d'aventura. És un adolescent solitari i introvertit fins que topa amb en Loonie, un noi de la seva edat que va pel mal camí, i es fan amics. En Loonie l'arrossega fins a la platja, territori que els seus pares li han prohibit trepitjar, i junts passen els dies, van a escola, fan campana i competeixen a veure qui aguanta més sota l'aigua. Un dia, al mar, coneixen en Sando, un antic campió de surf de trenta-sis anys que ha viatjat per tot el món perseguint amb la seva planxa l'onada més alta, posant-se en llocs perillosos i en situacions extremes. Fascinats per aquesta llegenda del surf, els nois descobriran l'èxtasi de l'ofec, trencaran les regles, s'enfrontaran a perills que no poden ni imaginar i, sense adonar-se'n, rivalitzaran per l'atenció d'en Sando. Poètica i extraordinària, d'una violència sorda, Exhalació és una novel·la de formació plena de la passió i de les foguerades pròpies de la joventut, d'amistats i traïcions adolescents; un cant a l'addicció a les onades i al risc, i també a la sensualitat del primer amor.

Voir livre