Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Somnis de trens

  Denis Johnson

  • 0
  • 0
  • 0

  A les albors del segle XX, en Robert Grainier és un jornaler que es dedica a alçar ponts pel ferrocarril i a talar els boscos immensos del nord-oest dels Estats Units. La seva existència és senzilla. La feina, extenuant. Un estiu, quan torna a la vall on viu la seva dona i la seva filleta, veu que el foc ho ha devorat tot al seu voltant. Allà on hi havia la casa que havia construït amb les seves pròpies mans, ara només hi ha cendra i silenci.
  
  «Somnis de trens» és una bellíssima epopeia en miniatura. Sense cap concessió al sentimentalisme, parla del dol, la solitud i el pas del temps. Dels udols dels llops que són com una ferida oberta o una esperança al·lucinada. Del sentiment de pertinença a una terra, per desolada que sigui. Dels esperits antics d'un món que s'acaba i dels primers deliris d'un altre que comença.
  
  Aquesta és la primera oportunitat que tenim de llegir en català un dels últims grans escriptors nord-americans. L'any 2024 el New York Times va considerar Somnis de trens com una de les millors cent novel·les escrites del que portem de segle XXI.

  Ver livro

• 

  Llibre de sang

  Kim De l'Horizon

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la seva àvia comença a patir demència, la veu no-binària que narra aquesta novel·la s'adona que pràcticament no recorda res de la seva infantesa. Es posa a investigar la història familiar amb la voluntat d'esbrinar què s'amaga rere el silenci de la mare i l'àvia. Entreteixint les seves veus, el Llibre de sang explora diverses problemàtiques contemporànies des d'un punt de vista molt personal. Kim de l'Horizon transita entre el llenguatge més poètic i la parla més espontània per explicar el que no es pot dir però tanmateix cal dir: que hi ha cossos que mai no deixen de qüestionar-se la seva identitat.

  Ver livro

• 

  L'hivern del coiot

  Ferran Grau

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb la precisió dels millors True Crim anglosaxons, Ferran Grau ens presenta en aquesta història una dissecció detallada de l'esgarrifós cas de l'Monstre de Machala, un assassí en sèrie que va fer estralls tant a l'Equador com a Espanya. Un duríssim cas que ens torna a demostrar que els monstres no sempre pertanyen a el regne de la ficció.Ferran Grau és un autor nascut a Lleida el 1982. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​compagina la seva feina a Ràdio Nacional amb la redacció de novel·les policíaques.

  Ver livro

• 

  Cadaqués

  Josep Pla

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb el seu estil viu, poètic i ric d’ironia i humor, Josep Pla presenta les diverses facetes d’aquesta singular vila, una de les més boniques i característiques de la Costa Brava, que no ha estat desfigurada pel gegantisme d’altres poblacions de la mateixa costa. El Cadaqués de Josep Pla, un dels primers escriptors vivents en llengua catalana, no és només una interpretació de la història de la vila, sinó una personalíssima evocació del paisatge, de l’economia i de la psicologia d’aquella aïllada zona costera._x000D_© JOSEP PLA, 1947, y Herederos de JOSEP PLAJosep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) va estudiar a Barcelona i des de jove va treballar com a periodista, en especial a La veu de Catalunya. Va ser un prolific i conegut autor, va publicar nombroses obres com Cadaqués, traduida a molts idiomes.Trabajó en muchos diarios de la época, especialmente en La veu de Catalunya, del que fue corresponsal parlamentario en Madrid durante cinco años, y La Publicitat, forjándose asimismo un sólido prestigio por sus magníficos artículos como corresponsal en el extranjero.

  Ver livro

• 

  El retrat de matrimoni

  Maggie O'Farrell

  • 1
  • 3
  • 0

  Plena de l'esperit i l'energia amb què Maggie O'Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l'ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d'encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella.
  El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l'obra d'O'Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d'una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència. «O'Farrell estira petits fils de detalls històrics per teixir aquesta història d'una nena precoç i sensible a les contradiccions de la seva posició social. Potser us penseu que coneixeu la seva història, que sabeu què passarà, però no n'estigueu tan segurs: O'Farrell i Lucrezia, amb la seva ràbia clara i honesta, sempre van un pas per davant», The Washington Post

  Ver livro

• 

  Notícies fresques

  Evelyn Waugh

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquí hi teniu la gran sàtira sobre el periodisme de guerra, una professió que només sembla divertida a qui no la coneix. Lord Copper, magnat de la premsa londinenca, envia per error un articulista aliè al món i dedicat a la botànica a «cobrir» la guerra civil d'un país africà que amb prou feines sap pronunciar. Les confusions, la manca de professionalitat i la falsa informació reescriuran la història d'un país que només volia tranquil·litat.
  
  «Els enviats especials tenen dues regles d'or: viatja lleuger i estigues preparat. No t'emportis res que en cas d'emergència no puguis carregar tu mateix. [...] Jo de vostè m'enduria un bon carregament de pinces. Recordo en Hitchcock, Sir Jocelyn Hitchcock, un antic treballador meu; era prou espavilat, a la seva manera, però limitat, amb molt poc rerefons històric, doncs bé, recordo que deia que a l'Àfrica sempre havia de redactar informes agafats amb pinces. Em va semblar un consell molt útil. Emporti-se'n moltes».

  Ver livro