Otros libros que te pueden interesar

• 

  Mare i filla

  Jenn Díaz

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de l’Àngel —el pare de família, el marit, el germà, un home de cap a peus— canvia per sempre l’existència de les dones de la seva vida. La seva germana Dolors, la seva dona Glòria i les seves filles, Àngela i Natàlia, hauran de fer front a la pena per la pèrdua del cap de família i seguir endavant en una casa habitada només per dones, on ja no hi ha la referència de l’home. A través de cadascuna d’elles coneixerem les seves maneres d’entendre el món i l’amor, i les seves maneres especials d’expressar l’afecte. Perquè no hi ha un únic model de dona i perquè no hi ha una única manera de viure la vida. Amb una veu inusual i molt pròxima, Jenn Díaz ens explica a través del narrador d’aquesta història, com si es tractés d’un personatge, la vida de quatre dones fortes, i alhora fràgils, i com fan front a la seva necessitat del món masculí, just en el moment en què el seu màxim representant desapareix.Jenn Díaz és una escriptora i política espanyola, diputada per Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya. Col·labora en diverses revistes i fanzíns. La seva primera novel·la, «Belfondo», que va publicar als vint-i-dos anys, ha estat considerada per la crítica com un exponent destacat del corrent neoruralista. Al 2016 va rebre el Premi Mercè Rodoreda per la seva novel·la «Vida familiar».

  Ver libro

• 

  Viure cansa

  Jean-Claude Izzo

  • 0
  • 0
  • 0

  La ciutat de Marsella és la gran protagonista d'aquests relats, habitats per personatges que transiten pels camins portuaris i els carrers sòrdids d'aquest punt neuràlgic de la Mediterrània. Vides quotidianes en mans del destí, l'amor, el racisme o la mort retratades amb una mirada comprensiva i poètica. La col·lecció «crims.cat» publica aquesta troballa, que aplega els millors contes negres de l'escriptor francès Jean-Claude Izzo, un dels pares del «polar provençal», conegut arreu del món per ser el creador de l'investigador Fabio Montale.
  
  «Viure cansa no és tan sols un recull de contes: és un valuós llegat que ens ha deixat el pare. A través de les seves paraules ens convida a mirar més enllà de la superfície de les coses, a escoltar el murmuri del nostre cor cansat i a trobar la bellesa en els racons més foscos de la nostra vida. És un homenatge a la humanitat en tota la seva complexitat, una celebració dels nostres triomfs silenciosos i de les derrotes que ens trenquen el cor». Del pròleg de Sébastien Izzo.

  Ver libro

• 

  El conte de l'alfabet

  Xènia Dyakonova

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'anys d'escriure poesia, l'autora rep l'encàrrec d'escriure, en prosa, un text autobiogràfic. Però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d'estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que té trenta-tres lletres. Cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula —una paraula russa, escrita en original i en transcripció—, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació. Les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar d'ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle XX rus.

  Ver libro

• 

  Càndid o l´optimisme

  Voltaire

  • 0
  • 0
  • 0

  Càndid és l’exemple més reeixit del gènere literari: narració filosòfica. Càndid, la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és l’exemple més reeixit de narració filosòfica, un gènere sorgit amb la Il·lustració. A través del personatge del jove Càndid, Voltaire formula la pregunta present en tota la seva obra: per què existeix el mal? A Càndid destaca la figura de Pangloss, tutor del jove i company de viatge en les seves aventures. Pangloss, caricatura de l’optimisme de Leibnitz i una font de disbarats filosòfics, està convençut que allò que passa és el millor que pot passar i que vivim en el millor dels mons possibles. Voltaire oposa a aquest conformisme un pessimisme que sembla conduir, en el millor dels casos, a la resignació. Les relacions humanes són tan incoherents com primàries, i sembla que l’única alternativa és recloure’s en la vida privada.François Marie Arouet va nèixer a París el 21 de novembre del 1694. Va ser un escriptor i filòsof francès del segle de les llums. Va tenir una forta influència al segle XVIII i va ocupar un lloc particular en la memòria col·lectiva dels francesos.

  Ver libro

• 

  Adéu

  Angel Burgas

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest recull de contes té una temàtica comuna: la mort. Tracten amb profunditat el tema de la mort i no ho fan des de la perspectiva dels vius, de manera realista, sinó que van més enllà, i fins i tot els mateixos morts expliquen les reaccions dels vius. Amb un principi prometedor, combina elements reals i elements fantàstics en històries que fusionen la descripció costumista amb el simbolisme religiós del present, passat i futur.Una novel·la molt imaginativa amb moltes sorpreses que oculten detalls entre la vida i la mort, fins al punt que fa que ens preguntem si estem en vies d’esdevenir fantasmes, ja que té un to tan realista que fins i tot els personatges tenen reaccions sobrenaturals. Molts d’ells han agafat l’últim tren i han deixat de banda passions i falses il·lusions. Tu tens ganes d’agafar-lo? Com t’imagines sense vida? On series? Què passaria si els morts renaixessin? Saber i no saber a través d’històries de resurreccions, teràpies amb difunts, pors, esperances, decepcions, etc. és el que s’observa en aquest recull.Àngel Burgas (Figueres, 1965) és escriptor. Pertany al consell de redacció de la revista “Faristol” especialitzada en literatura infantil i juvenil, i és un dels membres de "Libres al replà", bloc especialitzat en LIJ. Compagina la literatura per adults amb la literatura per a joves. Ha obtingut guardons com ara el Premi Mercè Rodoreda, el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra o el Galera Jóvenes Lectores. Ha fet cursos de narrativa creativa i ha impartit classes al màster de Foment de la lectura a la UB. Actualment és jurat del Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions, porta els clubs de lectura del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès. La seva darrera novel·la per a joves, “Noel et busca” (2012) ha obtingut el premi Crítica Serra d’Or 2013, ha estat seleccionat per a la llista d’honor de l’IBBY i com a finalista al Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil del Ministerio de Cultura espanyol.

  Ver libro

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Ver libro