A passes cegues per la terra

Leib Ròkhman

Editorial: Club Editor 1959 S.L.

Sinopsis

Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa.
¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns.
Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui.
Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.

Disponible desde: 24/01/2024.

Longitud de impresión: 832 páginas.

Narrativa

Otros libros que te pueden interesar

L'àngel negre

John Verdon

Torna John Verdon, l'autor del best-seller mundial de Sé el que estàs pensant, amb un nou cas en què l'exdetectiu Dave Gurney arriscarà fins i tot la pròpia vida per posar fi a les macabres ambicions d'un perillós assassí com cap al qual s'hagi enfrontat mai.
L'Angus Russell, un poderós home milionari, apareix mort a la seva mansió de Harrow Hill amb un tall a la gola. Les empremtes dactilars i l'ADN trobats a l'escena del crim assenyalen com a culpable en Billy Tate, un extravagant habitant del poble relacionat amb temes de bruixeria i amb una coneguda rancúnia contra la víctima. Però hi ha un problema. Després de caure d'una teulada, en Tate va ser declarat mort la vigília de l'assassinat d'en Russell.
Quan la policia revisa el dipòsit on es troba el cos d'en Tate dins d'un taüt precintat, descobreix que, a més que el cadàver ha desaparegut, el taüt no estava trencat per dintre, sinó per la part exterior.
De seguida es desferma un circ mediàtic, amb titulars que proclamen: home mort caminant, l'assassí de l'infern, l'assassinat de zombis.
El poble sencer entra en pànic: comencen a córrer tota mena de teories de conspiració, comença una literal cacera de bruixes i, per tirar més llenya al foc, un apocalíptic predicador amant de les armes encoratja els seus seguidors a una batalla contra Satanàs. Mentre en Dave Gurney s'endinsa en la realitat de Harrow Hill, les víctimes mortals augmenten ràpidament. En Gurney descobreix una xarxa de relacions malaltisses, ressentiments aferrissats i amargues lluites de poder. Cada capa d'enganys que descobreix el porta a una altra. Però finalment en Gurney descobrirà l'estranya veritat al cor dels assassinats, una veritat tan esfereïdora com els titulars amb què es va trobar a l'inici de la investigació.

Ver libro

La teranyina

Joseph Roth

«Un color vermell infinit, sorollós, envoltava en Theodor. Al camp de batalla havia vist i sentit aquest vermell, un vermell que cridava, que bramava com si sortís de mil goles, un vermell que tremolava, flamejava com mil focs; vermells eren els arbres, vermella era la terra groga, vermelles les fulles marrons del terra, vermell el cel que balla entre els avets; vermell llampant és la llum del sol que juga entre els troncs.»

Theodor Lohse és un home mediocre, un antic oficial alemany que s'uneix als grups d'extrema dreta sorgits després de la Primera Guerra Mundial. Sense escrúpols, es val de la violència i la manipulació per escalar posicions i infiltrar-se en el poder d'una societat desorientada i ferida.

Ver libro

Vents més salvatges

Bel Olid

Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un recull de relats contundent i dur, però que mostra que, més enllà de la tempesta, sempre existeix la llum.

Ver libro

Un rastre de violència - Una...

Mark O'Connell

Malcolm Macarthur és l'assassí més inquietant de la història d'Irlanda. I potser també el més fascinant; el que més tinta ha fet córrer i el més indesxifrable. Han passat quaranta anys dels seus homicidis, i en fa deu que Macarthur va sortir de la presó; en tot aquest temps, el mite d'intel·lectual salvatge que envolta l'assassí no ha parat de créixer, però fins avui ningú havia aconseguit accedir-hi, fer-lo parlar i treure a la llum els clarobscurs de la seva «versió». Mark O'Connell aconsegueix guanyar-se la confiança de Macarthur i entrar durant mesos al cau del monstre, que arriba a tractar l'escriptor com un amic. N'ha sortit una narració magnètica i una reflexió ètica impecable sobre les relacions entre veritat i ficció, bondat i maldat; sobre la necessitat i els perills de baixar a les tenebres de la ment humana.

PREMI A MILLOR LLIBRE DE NO-FICCIÓ DEL 2023 ALS IRISH BOOK AWARDS

«No s'oblida en setmanes. L'estranya relació entre el periodista i l'assassí continua el llegat de Janet Malcolm i de Truman Capote» —Caitlin Doughty

«Del panteó d'escriptors fascinats per criminals, Mark O'Connell ha demostrat ser-ne un dels més brillants» —Emmanuel Carrère

«Una fita excepcional, i una contribució valuosa als intents literaris d'entendre la propensió humana a la maldat» —The Guardian

Ver libro

A cent trenta per la nacional

Guillem Sala

Quan la Maria rep una trucada de la Tere després de trenta anys de no veure's, el passat li cau a sobre com una llosa. Què deu voler, ara, aquest coi de Tere, la seva millor amiga i arxienemiga de petites, que tan malament la tractava sempre? Però la curiositat és poderosa, i la Maria es compra una brusa maca, agafa el seu Ford Escort i es planta a la urbanització on la Tere té la casa de rica que sempre havia somiat. Allà es troba la resta del vell grup d'amigues: la Ponça i l'esperit de la Doris, que segons la Tere ha tornat d'entre els morts. Així comença per a la Maria un cap de setmana frenètic, una cursa trepidant per recuperar un objecte de valor i reparar la memòria del seu amor de joventut. A cent trenta per la nacional és una novel·la de ritme galopant, volcànica i plena d'humor.

Ver libro

Una llum submergida

Marc Cerdó

Aquesta novel·la és el retrat d'una dona pel seu fill, i la primera que el seu autor escriu en més de deu anys.
Quan mor la seva mare, Marc Cerdó accedeix al canterano on guardava els documents íntims. Són els papers d'una escriptora, els que se suposa que no han de veure la llum: dietaris, cartes, certificats legals. I tanmateix, són papers que continuen la mentida que Xesca Ensenyat va construir al seu voltant. ¿Què passa amb la fantasia de l'escriptora quan es menja la realitat? ¿I què passa quan el seu fill es converteix en escriptor?
A Una llum submergida, Cerdó fa un pols literari al llegat de la seva mare, confrontant-lo als records de la infància que van passar junts a Mallorca, i a la seva pròpia mentida.
D'aquí surt una novel·la absolutament original: qui sap si mai ha existit un fill que, com ell, pogués llegir i comentar els textos de qui l'ha parit —i que a sobre decideixi fer-ho a la manera d'un glossador medieval, i no de l'autoficció.

Ver libro