Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tota la vida buscant

  Kae Tempest

  • 0
  • 0
  • 0

  Com la marea, Rothko Taylor ha tornat al seu poble natal, Edgecliff, després de passar-se quinze anys tancadi a la presó. Potser hauria hagut de començar de zero en alguna altra banda, perquè aquí el passat l'assalta a cada cantonada: els joves que patinen i li recorden els anys d'adolescència; els bancs atrotinats de davant del mar on la seva mare, la Meg, escurava les llaunes de cervesa; la part benestant del poble on el seu pare, l'Ezra, va intentar sense èxit construir una família feliç. I el bloc on vivia la Dionne, la preciosa i extraordinària Dionne, l'única persona que se li va apropar i va saber veure qui era elli realment. En aquell moment, Rothko es va enfonsar sota la superfície, cap al caos, i va estar a punt de perdre's del tot. Però va aconseguir sobreviure. I ara està decididi que les coses vagin de manera ben diferent. 
  
  Una novel·la que fa créixer l'ànima, una història commovedora i punyent sobre el poder transformador de l'amor, sobre la família i la redempció, el desig i el desamor, la identitat pròpia i la comunitat. Sobre tot el que busquem quan ens amaguem, i el que ens trobem quan decidim deixar-nos veure.

  Ver libro

• 

  Tradició i creació - i altres...

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l'entrada del massís de l'Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l'ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d'esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d'una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
  
  Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m'han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

  Ver libro

• 

  Camí de sirga

  Jesús Moncada

  • 0
  • 0
  • 0

  La gran obra mestra de Jesús Moncada, i un dels clàssics de la literatura catalana.
  Camí de sirga és un quadre de Brueghel on cada personatge pogués parlar. El llibre comença amb l'enderrocament de la casa número 20 de la baixada de la Ferradura, que desencadena la fi de la vila vella de Mequinensa. Però aquesta explicació simple es trenca de seguida. ¿Com mor un poble? Més que erigir mitologies de circumstància, Moncada fa sonar l'orquestra de destins dels que hi vivien. A través d'aquesta comunitat de tres mil ànimes abocada al riu, veiem desfilar els grans canvis de civilització del tombant de segle, les dues Grans Guerres i la Guerra Civil —i l'amor, l'enveja, l'amistat, l'alegria, la por, l'impuls vital que mouen els efímers humans.
  Mequinensa no té una única història, sinó moltes: la de Carlota de Torres i la de Nelson, la de Francesc Romaguera i la de Madamfransuà, la de cadascun dels personatges que la poblen durant més de cent anys. Moncada inventa una estructura complexa i fascinant per recrear el teixit vibrant de perspectives de què està feta qualsevol comunitat humana, i per fer sentir les antigues paraules que s'hi deien més enllà de la desaparició.
  Camí de sirga és una de les novel·les més vigoroses i importants de la literatura catalana i s'ha traduït a una vintena de llengües. En aquesta edició, l'escriptora Mònica Batet firma una carta d'amor literària i l'estudiós Artur Garcia Fuster reconstrueix la gènesi de l'obra a través de documents d'arxiu que hi són reproduïts.
  "No ha perdut ni un àtom de la força expressiva ni de la majestuositat amb què va desembocar al mar de la literatura catalana." Marina Espasa
  "Moncada és un novel·lista de raça, amb una capacitat fabuladora excepcional." Manuel Vázquez Montalbán

  Ver libro

• 

  3 a Denver

  Joel G. Morera

  • 0
  • 0
  • 0

  Tres comercials d'una empresa de màrqueting digital viatgen a Denver per participar en una fira d'activitats a l'aire lliure. Gràcies als contactes del seu cap, s'allotgen en una casa blava d'estil racionalista que exercirà una influència cada vegada més pertorbadora sobre ells. Les pistes que l'antic propietari de la casa, deshabitada durant dècades, va deixar darrere seu esdevindran un enigma irresistible però inquietant que els durà per camins tan insospitats com els que travessen la conflictiva història dels Estats Units i la de l'arquitectura nordamericana moderna… Un relat de reminiscències austerianes, sofisticat i summament penetrant, que captivarà el lector de principi a fi.
  
  «Gran debut el protagonitzat per Joel G. Morera. Som davant d'un llibre important, no d'un primer llibre important. L'autor no enfarfega sinó que fa fluir la narració de la novel·la amb una prosa àgil i les paraules justes, mai una de més».
  David Castillo, El Punt Avui
  
  «Una novel·la que empra la ficció per investigar les cicatrius històriques de la cultura i l'imaginari nord-americà».
  Martí Costa, Núvol

  Ver libro

• 

  El càsting

  Antònia Carré-Pons

  • 0
  • 0
  • 0

  Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
  El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat.
  Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

  Ver libro

• 

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan...

  Maria Arimany

  • 0
  • 0
  • 0

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l'equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s'encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se'ns escapa sense que puguem acabar d'atrapar-la ni d'acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant.

  Ver libro