Other books that might interest you

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Show book

• 

  Les hores noves

  Julià Guillamon

  • 0
  • 0
  • 0

  Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi. 
  Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

  Show book

• 

  En Thomas i els seus amics – El...

  Mattel

  • 0
  • 0
  • 0

  Al turó blau, les vies són molt difícils de creuar. Per això, els trens que treballen per la zona són ràpids i àgils. Durant un ensorrament, en Paxton s'accidenta i necessita algunes reparacions. Sir Topham Hatt envia a en Thomas a treballar a les vies del turó blau durant l'absència del seu amic, però quan arriba allà, descobreix que hi ha una misteriosa locomotora que l'observa des de lluny. Qui és i per què s'amaga d'en Thomas?

  Show book

• 

  En Thomas i el seus amics –...

  Mattel

  • 0
  • 0
  • 0

  Cap al vespre, les locomotores descansen al cobert. Però una nit, en James comença a explicar històries de fantasmes. A en Percy li fan molta por, ja que molt sovint ha de treballar de matinada, i tot sembla molt més atemoridor a la foscor. En James se'n burla i, per fer-se el valent, promet davant de tots que, a partir d'aquell moment, ell seria l'encarregat d'anar, de nit, a recollir el peix fresc. Però serà en James tan valent com es pensa?

  Show book

• 

  El vol daurat del floró - Psiborn 2

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre està dedicat a na Raquel Vicente, gran ballarina i millor persona,que viu com balla i balla com viu.
   
  La Psicòloga del Born
  Estem davant del segon cas que ha d'afrontar la psicòloga argentina Noèlia Arrotea, especialitzada en teràpia Gestalt, mal recolzada pel seu recepcionista Sensat. En aquest volum, la trama s'inicia al Gran Teatre del Liceu, quan l'estrena de la temporada esdevé un cafarnaüm.
  Trobarem un grup d'antics propietaris que el volen recuperar, una societat secreta impulsant la institució rival, obres d'art robades a Mèxic i prohoms barcelonins que, de ben segur, reconeixereu. Com sempre, la visita a la consulta d'una persona propera al cas, farà que la psicòloga s'hi vegi involucrada.
  També, participarem en una Constel·lació Familiar memorable, cridada a esdevenir un referent dins de la professió, que ens donarà les claus per a la resolució dels crims.
  -------------
  Els protagonistes de la meva sèrie entronquen de manera intencionada, amb els arquetips de la comèdia de l'art. Podem identificar la Dra. Noèlia Arrotea amb la Colombina, els seus dots de malícia, una certa trapelleria i sentit pràctic, així com el seu recepcionista, en Sensat, fa sovint el contrapunt escènic de l'Arlequí, el criat embolicaire.
  Tots portem una màscara i carreguem un personatge que dirigeix la nostra vida. L'ego és una màscara invisible, una protecció inconscient, un paper tan ben elaborat que nosaltres mateixos ens el creiem. Intentem mostrar allò que no som i ocultar el que no ens agrada, manipulant l'altre i mirant de satisfer les nostres necessitats.
  La psicòloga del Born cavalca de nou. Aquesta doctora gestalt, sexualment hiperactiva, de xerrameca incontenible, de reaccions inesperades, envoltada de secundaris fascinants està cridada a ser la protagonista de la Barcelona literària, d'aquesta Barcelona de la crisi permanent de la primera meitat del segle XXI.
  La ironia és el ritme que marca una acció constant, amb aquell punt de vodevil que ens acosta al ridícul de les obsessions banals dels nostres polítics, intel·lectuals i personatges convençuts de la seva alta influència en una ciutat i en un país incontrolable per naturalesa. En aquest context, no pot mancar l'ingredient màgic: una ironia amb accent de mala bava, un humor càustic, fusió catalano-argentina, entre fatalista i insurgent, entre autoindulgent i agnòstic.
  Xavier Diez

  Show book

• 

  Maripasoula

  Blanca Llum Vidal

  • 0
  • 0
  • 0

  Maripasoula és la crònica d'un viatge improvisat a la selva amazònica. ¿Què hi trobareu? Tot el que l'ull voraç d'una poeta pot arribar a absorbir en un racó del tròpic on França va plantar la bandera i un presidi. ¿I què és, viatjar amb Blanca Llum Vidal? Agafar un avió que et desembarca a Caiena, quedar en una plaça amb el conegut d'un conegut i estirar el cap de fil: entrar a tota mena de cases, seguir camins i converses amb sandàlies i una hamaca, sense saber res del perill. Descobrir el nom de mil ètnies i tocar amb els ulls les mil formes que prenen la vida i la seva destrucció. "Potser viatjar és un forat: recórrer el perímetre, ser una mica com ell, imaginar què hi ha a dins, mirar molt, escoltar amb intenció, precipitar-se a l'enigma amb la basarda que fa i amb el desig de saber, de cavalcar, de mirar, de respirar a l'altra banda i de caminar diferent. O potser són els núvols que passen de Baudelaire: moviment d'aire net, transparència, la condensació d'allò que existia dispers, una bellesa que no es pot atrapar."

  Show book