Other books that might interest you

• 

  Aromes íntims - Psiborn 9

  Noelia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'inaugura la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela, amb un sopar de gala al Real Club Náutico de Barcelona, el president del qual és membre de la gran companyia perfumera del país, patrocinadora de l'esdeveniment. Rep els convidats en companyia de la cap de protocol i comunicació del grup empresarial, atractiva, sempre elegant amb marques de la casa, aquest vespre llueix un vestit de la nova col·lecció de Nina Ricci anomenat "asimètric amb lluentons".
   No m'esperava que la sèrie de llibres de la Psicòloga del Born fos tan bona. M'explico: més enllà de saber si la Dra. Arrotea realment existeix fora del món tancat de Twitter, on ens coneixem tots i interactuem amb total autonomia, els llibres estan molt ben escrits, us ho faran passar bé i us donaran detalls dels catalans que només algú molt ben informat i català pot saber. Llegint-la aprendrem molt de qui, què, com som! Va ser mentre em submergia en el número 5 de la col·lecció, amb pròleg del periodista Enric Vila, quan vaig pensar que m'agradaria poder-ne dir la meva en un de futurible i, dit i fet, la Psicòloga va acceptar immediatament la proposta. Només em va informar que hi sortiria la gran família perfumera catalana i la Copa Amèrica de Vela, amb pinzellades dels fatxes de Vox que tenim entre nosaltres, fills i néts mal integrats en un lloc meravellós com és Catalunya. Per temes de feina he interactuat amb el family office dels perfumers, on els cosins de la tercera generació és foguegen invertint en start ups catalanes, em farà gràcia veure què hi diu i què ens desvela la suposada psicòloga. L'avantatge d'escriure en clau de ficció és que pot parlar amb llibertat, sempre més protegida. Us convido a entrar en el zoo català, dels que tots i totes formem part, des de fa segles. Som impenetrables, incomprensibles i amb una resiliència digna dels grans pobles. Som-hi doncs, llegiu aquest número 9 i els anteriors, divertiu-vos sense tabús amb la Psicòloga del Born! 
   Corto Maltese @helixx 

  Show book

• 

  A casa teníem un himne

  Maria Climent

  • 2
  • 3
  • 0

  La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

  Show book

• 

  La bicicleta estàtica

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Els naufragis de la maduresa són al centre d'aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l'estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l'autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d'uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure's del lloc.
  
  «Pàmies, un excel·lent autor de relats. Un text que resulta ser un emocionant i líric cant a Espanya».
  Pedro Felipe Granados, La Verdad

  Show book

• 

  La intrusa

  Irene Pujadas

  • 0
  • 0
  • 0

  Esperonada per les opinions d'amics i família, i amb l'objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s'anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s'adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l'humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

  Show book

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Show book

• 

  Ofert a les mans el paradís crema

  Pol Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l'amistat en un món abocat al col·lapse.
  La Rita viu a la Colònia, dalt d'un cim on homes cansats buiden una mina a punt d'esgotar-se. Des d'allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d'una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.
  Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l'emancipació i l'efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d'una època marcada per l'extinció: com deu ser el brunzit d'una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l'amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.
  Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.
  «És un dels joves prodigiosos de la poesia del nostre país» (Pepa Blanes, Cadena SER).
  «El català de Guasch és actual, bombollejant, capaç de descriure amb llum interna els matisos d'allò real, una prosa que desborda la sensibilitat d'un autor poeta» (Valèria Gaillard, El Periódico).
  «Una descripció de l'horror feta des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa» (Guillem Gisbert).

  Show book