Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La ratlla i el desig i altres...

  Pere Calders

  • 0
  • 0
  • 0

  Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix", Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88", El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses. "L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més." Carles Capdevila, Ara "Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes." Agustí Pons, Avui "Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí." Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)

  Mostra libro

• 

  El so dels timbals

  Eulàlia Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  El planeta ha caigut en la degradació: l'escalfament global i la manca de pluges han provocat la contaminació irreparable de l'estratosfera. Els caps dels governs i els magnats més influents reaccionen decidint portar a terme la construcció d'una escorça artificial que segelli i aïlli la capa de la terra degenerada i contaminada. Així construeixen Kristala, un món de noves ciutats, edificat sobre l'anterior, on grans construccions de vidre serveixen per captar la màxima lluminositat, que els humans necessiten per obtenir l'energia que els permetrà mantenir-se biològicament actius mitjançant un sistema semblant a la fotosíntesi. Però només poden pujar a aquestes urbs no contaminades els que tenen més mitjans econòmics i es margina a una capa inferior els més febles, que queden atrapats a Làmia, un món soterrat on impera la foscor contínua.
  En Tristany, un jove peculiar que viu a Kristala i que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, descobreix l'existència de Làmia i coneix una noia, l'Àsia, que mai no ha sortit d'allà. Enmig de l'obscuritat, les ànsies de llibertat dels habitants de la ciutat soterrada són palpables. El Tristany es veu arrossegat per un sentiment de justícia, una necessitat imperiosa de canviar el destí dels que viuen en la foscor. Comença a idear un pla per unir els dos mons i enderrocar les barreres que els separen. Els timbals de la revolució comencen a sonar.

  Mostra libro

• 

  L'aigua del llac no és mai dolça

  Giulia Caminito

  • 0
  • 0
  • 0

  La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d'un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l'acceptarà mai. L'aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d'iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.

  Mostra libro

• 

  Una llum submergida

  Marc Cerdó

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta novel·la és el retrat d'una dona pel seu fill, i la primera que el seu autor escriu en més de deu anys.
  Quan mor la seva mare, Marc Cerdó accedeix al canterano on guardava els documents íntims. Són els papers d'una escriptora, els que se suposa que no han de veure la llum: dietaris, cartes, certificats legals. I tanmateix, són papers que continuen la mentida que Xesca Ensenyat va construir al seu voltant. ¿Què passa amb la fantasia de l'escriptora quan es menja la realitat? ¿I què passa quan el seu fill es converteix en escriptor?
  A Una llum submergida, Cerdó fa un pols literari al llegat de la seva mare, confrontant-lo als records de la infància que van passar junts a Mallorca, i a la seva pròpia mentida.
  D'aquí surt una novel·la absolutament original: qui sap si mai ha existit un fill que, com ell, pogués llegir i comentar els textos de qui l'ha parit —i que a sobre decideixi fer-ho a la manera d'un glossador medieval, i no de l'autoficció.

  Mostra libro

• 

  Jo un altre - La crònica del canvi

  Imre Kertész

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿És el jo una cosa inamovible o està sotmès a canvi? ¿És potser un fluir constant? Imre Kertész, supervivent d'Auschwitz que va viure l'estalinisme i el kadarisme a Hongria, reflexiona—en un viatge existencial per diverses ciutats europees—sobre les transformacions que afecten necessàriament les fibres més profundes de l'individu. Ens trobem davant la cerca d'un jo anterior, perdut, davant l'intent de comprensió dels canvis que aquest jo ha patit després de les seves vivències i els seus sofriments. En l'obra que presentem, Kertész ens guia, a través de les grans veus de la literatura i el pensament occidentals, pels intricats camins de la historicitat del jo des de la Segona Guerra Mundial fins avui.
  
  Premi Nobel de Literatura 2002

  Mostra libro

• 

  Les meves idees estúpides

  Bernardo Zannoni

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Archy és una fagina. Ell i els seus germans neixen una nit d'hivern. La mare els cria sola. Els animals d'aquest llibre parlen, utilitzen plats per menjar, taules, llits, encenen foc, però el seu món és la natura, una lluita despietada per la supervivència. L'Archy és feble, la mare ho percep: el cedeix a canvi d'una gallina i mitja.
  El seu nou amo, una guineu plena de secrets, es diu Solomon. A la seva vora l'Archy creix i es va tornant cada cop menys fagina: amb ella aprèn a llegir i escriure. El lector, al revés, es va submergint en una dimensió que ja no és ben bé humana, que busca el cor dels instints. Una faula escrita per un italià de vint-i-vuit anys, la barreja impossible entre Tolstoi i una pel·lícula de Pixar.

  Mostra libro