L'Escrita
Perejaume
¿Com exercir l'escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana?
Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i escriptor. Ha publicat Ludwig Jujol (1989), Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres.
«Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Per a Perejaume, escriure és una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga», Carla Marco (La Lectora)
«Hi ha aventures literàries que creen llibres híbrids i inclassificables, amb les seves regles i coordenades. És el cas de Perejaume, que crea un espai propi i transferible, exigent però permeable, conscient que necessita fer partícip el lector», Francesc Serés (Diari Ara)
«Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos en la seva obra», Montserrat Serra (Vilaweb)
«Perejaume és un pensador modern, no pas d'un nostàlgic encallat en el romanticisme», Joan Burdeus (Quadern, El País)
«Semblaria que l'objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop amb una mirada primigènia, singular i solitària, com si el veiés realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogués descriure i dir portant el llenguatge fins als límits de la densitat i el fulgor, com si la revelació de l'esperit descobert transcendís i fes explotar els recursos verbals», Ponç Puigdevall (Quadern, El País)
«Hi ha obres que no existirien sense els textos, les obres i instal·lacions de Perejaume; sense la sofisticació popular de Sagarra i la delicadesa espiritual de Carner, sense Verdaguer i sense el Cançoner de Milà i Fontanals» Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia)
«Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m'hi apunto. També en Perejaume hi ha aquesta connexió, una persona amb qui he tingut la sort de tenir força relació», Toni Sala
Ver livro
