Otros libros que te pueden interesar

• 

  Escriure - Memòries d'un ofici

  Stephen King

  • 1
  • 0
  • 0

  Poques vegades un llibre ha estat tan clar, tan útil i tan revelador com aquest assaig sobre l'ofici d'escriure, que comença amb la peculiar infància d'Stephen King, que ja de ben petit va mostrar un interès inusual i precoç per l'escriptura, i ofereix al lector, a partir d'una sèrie de records d'adolescència i de joventut, una mirada amena i divertida sobre la seva formació. Descriu les eines bàsiques de l'ofici d'escriure, com polir-les i multiplicar-les a còpia de fer-les servir, i acompanya el lector a través d'aspectes crucials de la vida i l'art d'un escriptor, oferint consells pràctics i inspiradors sobre tots els aspectes del procés d'escriptura, des de la trama i la construcció dels personatges fins als hàbits de treball i com encarar el rebuig editorial.
  Escriure culmina amb el commovedor relat de com la seva necessitat d'escriure el va ajudar a recuperar-se del gravíssim accident que va patir l'estiu de l'any 2000, quan el va atropellar una furgoneta.

  Ver libro

• 

  Viatge al voltant de la meua cambra

  Xavier de Maistre

  • 0
  • 0
  • 0

  He aquí un documento sutil y paradójico de la relación entre literatura y viaje, en este caso viaje interior. De Maistre sabe que es en la escritura donde el sentido de un paisaje, de un viaje, de una mirada, deviene hacia la infinitud. Con el trasfondo de una tupida literatura de viajes, con la que mantiene en parte una distancia irónica, Xavier de Maistre plantea el suyo esencialmente como viaje escrito, que recoge la condición desplazada del hombre y del escritor, y escruta sobre todo el país de su imaginación. Desborda las limitaciones de la geografía, del viaje científico y naturalista, parodiando su retórica para desenmascarar la fatuidad y demostrar que el hombre continúa en el centro del paisaje. En este escrito de la experiencia de cuarenta y dos días de confinamiento, de Maistre sabe entender su habitación como paisaje donde hacer el descubrimiento del sujeto autónomo. Con un horizonte recortado, con un tiempo fragmentado desde fuera, logra relatar una aventura del espíritu, desplegar la infinitud de la inteligencia y la imaginación, que permite habitar la cámara de la reclusión, transformarla en habitación; y del aprendizaje de la soledad sentida en esta intensidad, extraer un individuo más fuerte, desbordando el encierro que habría podido llevarlo a la destrucción. Una de las aportaciones más importantes de este relato, obra de una persona desplazada, expulsada de un mundo que ha desaparecido, es entreabrir el camino de la ficción autobiográfica, el diario íntimo y el ensayo narrativo, orientándose decididamente hacia la disolución de fronteras entre los géneros.

  Ver libro

• 

  Estudis sobre pragmàtica de la...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Les últimes dècades han posat de manifest fins a quin punt interessen els marges de la literatura si volem veritablement entendre el seu centre, el restringit grup d'obres que conformen el cànon. El desafiament que afrontem en aquests moments rau en l'ampliació del nostre punt de vista: la literatura ha canalitzat la resposta de la societat europea (i no només de l'europea) quan s'ha enfrontat a les dificultats de la seva història. Entendre cabdalment la seva funcionalitat, la seva utilitat (potser aquesta paraula, des del moment en què hom la qüestiona, sigui la clau dels nostres dubtes actuals) passa per la investigació de les inquietuds que la van incitar i de les respostes que va concitar. En altres termes, la dimensió pragmàtica de la literatura pot ajudar-nos a entendre i a conservar el paper primordial que ha ocupat des que l'home va aprendre la màgia de la paraula i l'eficàcia de l'escriptura.

  Ver libro

• 

  Responsània El nou món - I El...

  Marc Malagarriga

  • 0
  • 0
  • 0

  No és més feliç qui controla el seu entorn, 
  sinó qui no és controlat per ell, qui flueix amb ell…
  
  Aquesta frase resumeix força bé aquest primer volum de la col·lecció "Responsània, el nou món", que relata la història de l'Enric, la Sofia i el Pau, una família com qualsevol altra que emprèn un viatge a un país desconegut més enllà d'unes fronteres definides en un mapa, carregant les seves pors, anhels, desitjos i prejudicis.
  Mica en mica, aniran descobrint un nou món de possibilitats i alternatives que ni s'havien imaginat que poguessin existir, es redescobriran a si mateixos i redefiniran els seus valors i creences, entenent que allò que sempre havien vist i cregut no només no era l'únic que existia, sinó que tampoc era tan bo com es pensaven. Ni ells tan feliços com s'havien volgut creure… 
  A Responsània es trobaran cara a cara amb un altre model social, polític, econòmic i educatiu, però també una altra concepció del temps, la naturalesa, la mort, la llibertat, la felicitat i l'espiritualitat, junt amb un gran número de questions més que contraveníen allò que sempre els havien dit i après. I així, empesos per la necessitat d'adaptar-se a un nou entorn que d'entrada se'ls presenta hostil, avaluaran allò que sabien, coneixien i havien donat sempre per descomptat, contraposant-ho amb la nova realitat que se'ls ofereix, no exempta de polèmica, fins haver de decidir en quin dels dos mons prefereixen viure: un de conegut i llunyà que forjà el seu passat o un altre desconegut però proper que els brinda un futur que mai s'haguessin imaginat.
  
  Un viatge tant exterior com interior al cor d'una nova societat que qui sap si algun dia podria ser més real que el somieig en el qual no sabem que vivim…

  Ver libro

• 

  El camí d'Aristòtil

  Edith Hall

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
  Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
  Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

  Ver libro

• 

  COVID 19 Nous interiors per a un...

  Marta Marín-Dòmine

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any passat, durant el pic del confinament, l'escriptora Marta Marín-Dòmine va deixar constància per escrit del seu contagi i convalescència després de contreure el coronavirus. L'autora de Fugir era el més bell que teníem és especialista en literatura concentracionària i ha reflexionat sobre la possibilitat de deixar testimoni i sobre les polítiques de memòria. En aquest relat personal, que ara els subscriptors de Núvol podeu llegir en format ebook, Marín-Dòmine deixava el seu testimoni de la malaltia poc després de l'esclat del virus, i es convertia així en una pacient zero de la Covid-19. Un any després recuperem aquell text i l'acompanyem d'una coda de la mateixa autora, on reflexiona sobre les seqüeles socials i morals que el virus ha deixat, sobretot en l'àmbit de la cultura.

  Ver libro