Other books that might interest you

• 

  Contes per a les nits de lluna...

  Anna Maria Villalonga

  • 0
  • 0
  • 0

  Homes llop, bruixes, gats negres, ratpenats, fantasmes, princeses, vampirs, dimonis, suïcides, assassins, botxins. Contes per a les nits de lluna plena és un complet inventari de la flor i nata del fantàstic terrorífic més essencial.
  
  En la primera part del llibre predomina un tractament seriós, fosc i amarg. Són històries amb un rerefons de justícia poètica, fins i tot amarat de passió amorosa i d'exaltació de la natura, però no exempt de dolor. La segona part, en canvi, representa una paròdia en tota la regla, una desmitificació insolent dels pilars del nostre imaginari.
  El fil conductor que lliga les dues parts és que són històries de perdedors, d'outsiders, de losers, de marginats, de caiguts en desgràcia. Els relats són crítics, reivindicatius, desesperançats. Una reflexió de l'Anna Maria Villalonga sobre la complexitat de la naturalesa humana.
  
  Volem remarcar que els contes es poden escoltar a través d'un codi QR que s'indica a l'interior del llibre amb les veus de Maribel Gutiérrez i Miquel Llobera sota la direcció artística d'Anna Maria Villalonga. Tots tres són molt aficionats a la literatura i han creat la pàgina web http://www.enveualta.cat perquè tothom pugui gaudir de narrativa i poesia en tot moment.

  Show book

• 

  Vetlles en un veïnat de Dikanka

  Nicolai Gogol

  • 0
  • 0
  • 0

  Al mas de l'abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d'allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d'heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.
  Vetlles en un veïnat de Dikanka és l'obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d'un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l'humor. L'exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s'hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l'os de la psicologia humana.

  Show book

• 

  Aquesta nit no parlis amb ningú

  Josep Sampere

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Òscar Malet és un actor famós en hores baixes. Viatja sol per capitals de comarca interpretant un monòleg de terror. Tot sovint se li acosten admiradores amb propostes nocturnes, però sempre acaba dormint sol. El seu germà petit, l'Àngel, és un adolescent amb problemes d'angoixa a qui les noies no fan cas. El pare d'ambdós es diu Eduard, i s'acaba de divorciar. Tots tres tenen problemes amb les dones, i, aquesta nit, seria millor que cap d'ells parlés amb ningú.
  "Aquesta nit no parlis amb ningú!"" és una història de fantasmes poc convencional, narrada amb un ritme frenètic i una prosa àgil, que suposa una de les incursions en la literatura de terror més sòlides de la nova literatura catalana.

  Show book

• 

  Terres mortes

  Núria Bendicho Giró

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.
  La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta no­vel·la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa?
  Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d'un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d'una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.
  Núria Bendicho Giró s'estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
  «Amb mestria sorprenent en l'òpera prima d'una autodidacta, Núria Bendicho ens serveix cru, adobat amb la dosi justa de compassió com a únic consol, un món familiar travessat per dolors atàvics, tan aspres i salvatges com les terres que habita» (Imma Monsó).
  «A través d'una història familiar feta de dolor i violència, Terres mortes ens descobreix una veu nova, que fixa amb força un món rural fet de secrets, abandó i misèria. Tots els personatges, però especialment les dones, es vinclen sota el pes asfixiant de les convencions —i quan no es vinclen, es trenquen—. Núria Bendicho escriu amb la rara saviesa de qui es reconeix en una tradició i la celebra amb naturalitat: en el seu cas, la que uneix Víctor Català i William Faulkner, i narra el conflicte dels homes amb la terra que els ha vist néixer» (Jordi Puntí).

  Show book

• 

  Nascut de cap dona

  Franck Bouysse

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan el pare Gabriel va a beneir el cos d'una difunta a l'asil, troba unes llibretes amagades sota el seu vestit. Així coneix la història de la Rose, la filla d'una família d'agricultors que ha estat venuda pel seu pare a un home benestant. Aïllada en una mansió enmig del bosc i separada de tots aquells que estima, la jove és sotmesa a tota mena de maltractaments i s'acaba convertint en la peça clau d'un pla macabre que ningú gosa aturar.
  Aquest relat colpidor descriu la vida de servitud d'una nena obligada a fer-se gran abans d'hora a la França rural de finals de segle XIX. Franck Bouysse ens presenta un text que navega per les complexitats del desig i la resiliència i es converteix, pàgina a pàgina, en una exploració sobre l'abús de poder i la fortalesa humana.

  Show book

• 

  Contes de terror

  Empar Fernández, Emili Bayo,...

  • 0
  • 2
  • 0

  Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L'any 1816 es coneix a Europa com l'any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D'aquestes fèrtils nits d'estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d'un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d'un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.
  
  El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s'alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d'història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans d'Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l'edifici va ser utilitzat com a granja d'aviram just abans de ser transformat en l'allotjament rural ple d'encant que és avui.
  
  Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l'ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s'hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d'aquestes llegendes diu que, a l'edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l'homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.
  
  L'octubre del 2016, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d'aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d'acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l'originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

  Show book