Other books that might interest you

• 

  Desobediència civil

  Hannah Arendt

  • 0
  • 0
  • 0

  L'assaig Desobediència civil va ser publicat per primera vegada el 1970. Es tracta d'un escrit que fa referència a la situació dels Estats Units durant la dècada de 1960 i l'inici de 1970, que al mateix temps proposa una potent anàlisi del present i de la possibilitat de transformar-lo.
  En aquest text, Arendt parla de Sòcrates i Thoreau per traçar la diferència entre la desobediència civil i l'objecció de consciència. A partir d'aquí, es planteja una reflexió sobre el fet de dissentir i, alhora, sobre el consentiment, per acabar proposant una col·locació institucional dels grups de protesta. Arendt reivindica la possibilitat de cadascú de ser ciutadà en una dimensió de relació amb els altres, de determinar i eventualment modificar el món en el qual vivim. El lector té a les mans un valuós manifest a favor de la participació activa i de l'oposició a les prepotències dels governs i de les institucions.

  Show book

• 

  Sobre la història i els seus...

  Josep Fontana Lázaro

  • 0
  • 0
  • 0

  Josep Fontana ha exercit un fecund magisteri sobre nombroses generacions d'historiadors i d'universitaris en general. Aquest llibre, editat amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de València, reuneix algunes de les seues reflexions sobre l'ofici d'historiador i l'ensenyament de la història, així com diverses intervencions en l'esfera pública sobre la pobresa i la desigualtat, les cares obscures i ocultes de les nostres democràcies i dels seus governants, els usos polítics de la història i de la memòria, i molts altres temes d'actualitat. La primera part se centra en allò que Fontana ens diu sobre els historiadors que més han influït en la seua manera de concebre i practicar l'ofici d'historiador. La segona part recull diversos treballs sobre distints tipus d'historiografia que han anat apareixent des del segle XIX fins als nostres dies. La tercera ens porta a aquells conceptes, processos històrics i identitats col·lectives que han estat molt presents en les anàlisis i les reflexions de Fontana al llarg de la seua trajectòria d'historiador. I la última part està dedicada a l'ensenyament i els altres usos públics de la història.

  Show book

• 

  Pedagogies i emancipació

  Marina Garcés, Jordi Solé...

  • 0
  • 0
  • 0

  Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l'educació sembla amenaçada per l'imperatiu de la productivitat i de l'eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se'ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. Des d'experiències i perspectives diverses, totes les aportacions coincideixen a apostar per l'educació com a espai polític per a l'emancipació individual i col·lectiva. Un àmbit i una pràctica des dels quals se'ns permeti imaginar el futur.

  Show book

• 

  Crònica universal de 1427

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  La 'Crònica universal de 1427', escrita la segona meitat del segle XV, s'emmarca en un context històric en què la redacció d'aquests tipus d'obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta 'Crònica' dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d'esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L'obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l'autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d'aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d'Aragó fins al regnat d'Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d'anecdòtics– del regne de València. L'objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d'Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.

  Show book

• 

  Senyals de llum - La jove...

  Alec Ash

  • 0
  • 0
  • 0

  El problema de fer declaracions categòriques sobre la Xina és que immediatament es pot pensar un exemple que suggereixi el contrari. "Generalitzar és d'idiotes", va dir William Blake. Però un conjunt de punts forma una imatge, i un grapat de notes poden fer una melodia.
  Al món, gairebé una de cada cinc persones és xinesa, i a la Xina hi ha tres-cents vint milions de joves entre l'adolescència i els trenta anys, més que la població total dels Estats Units. Nascuts després de Mao, sense memòria de Tiananmen, aquesta generació de fills únics està transformant radicalment el seu país, un monstre en ple creixement que cada vegada més es postula com una primeríssima potència mundial.
  A Senyals de llum, Alec Ash, escriptor britànic de la mateixa generació i resident a Pequín, aporta el testimoni vívid i fascinant de la vida de sis mil·lennistes xinesos amb la idea de presentar-nos aquesta nova generació trencadora. Aquest llibre, humà i revelador, du el lector més enllà dels estereotips i els titulars de les notícies per mostrar-li què significa realment ser jove a la Xina contemporània. A través de drames i romanticismes quotidians, Ash posa llum sobre les majors pors i esperances, els reptes i els somnis d'aquells que estan destinats a definir el futur de la Xina, i el del món.

  Show book

• 

  Contra els galileus

  Julià Emperador dit l'Apòstata

  • 0
  • 0
  • 0

  Para Juliano era evidente que el proyecto de restauración del imperio era indisoluble de la reconstrucción de la cultura que lo había engendrado: de la tradición, las ideas, la filosofía, la religión y el culto a los dioses. Esta restauración del estado romano y de la sociedad tradicional sólo sería sólida y eficaz si se eliminaban los factores que habían provocado la degeneración. Esta crítica del cristianismo en aras de la filosofía neoplatónica, el paganismo tradicional y el panteón grecolatino, se inscribe en una línea de polémica anticristiana temprana. Escrita en 363, «Contra los galileos», como denominaba los cristianos, se perdió probablemente como resultado de los decretos de Justiniano, pero se ha conservado gracias a su reproducción en la refutación de Cirilo («Contra Juliano»), patriarca de Alejandría y padre de la Iglesia del siglo V.

  Show book