Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'expedició dels catalans a Orient

  Ramon Muntaner

  • 1
  • 0
  • 0

  Muntaner va ser mestre racional i personatge protagonista de la Companyia catalana que va fer estralls a la Romania en els primers anys del segle XIV. Procurador general de Roger de Flor, el cavaller amb el qual comença aquest relat, Ramon Muntaner va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per a molts dels que van acompanyar-lo en aquella llarga i treballada a l'Orient. En aquest apassionant episodi de la seva Crònica, el cavaller Ramon Muntaner relata l'anada de l'exèrcit almogàver a l'Imperi Bizantí. Capitanejada per Roger de Flor, la Companyia va partir de Sicília el 1303 per defensar l'Imperi de l'amenaça turca.
  Amb un estil viu i directe, sap fer-nos sentir propera una de les grans epopeies militars catalanes, les seves intrigues i els seus clarobscurs. Ramon Muntaner, va néixer a Perelada el 1265. Amb diversos càrrec a la cort, va viatjar per tota la Mediterrània al servei de la monarquia catalana. La seva Crònica és un dels monuments literaris alhora que un document històric imprescindible. L'adaptador al català actual, Jordi Llavina (1968), és un destacat poeta, prosista i articulista, premiat en diverses ocasions i amb presència habitual als mitjans de comunicació.

  Ver libro

• 

  Societat catalana, societat...

  Various Authors

  • 0
  • 12
  • 0

  Per què la identitat catalana es troba en una cruïlla històrica? Els moviments socials poden resistir la globalització neoliberal? Quins han estat els responsables principals de la destrucció ecològica? Com pot, la societat catalana, acollir les onades migratòries? O fer front a l’era digital? Aquest volum recull l’opinió experta de veus diverses que reflexionen sobre els límits o els reptes de la societat catalana del segle xxi, immersa en l’anomenada «modernitat líquida».

  Ver libro

• 

  La gran depuració - Catalanistes...

  Francesc Viadel Girbés

  • 0
  • 0
  • 0

  Guardonat amb el Premi Joan Coromines 2014 d'Investigació Històrica i Filològica, Viadel presenta un recorregut vibrant, d'excitada indignació intel·lectual, pel discurs de l'anticatalanisme espanyol. La negativa a assumir el caràcter pluricultural, plurilingüístic i plurinacional de l'Estat espanyol amb totes les conseqüències obeeix a raons profundes i té una llarga història. Ací s'expliquen les claus d'una actitud excloent que tendeix a la depuració, és a dir, a la pretensió de mantenir una hegemonia política mitjançant la marginació dels desafectes, discrepants, dissidents o, simplement, dels «altres». Si el cas valencià ha estat paradigmàtic, i ha tingut conseqüències devastadores per a la substància civil de la societat valenciana, l'anticatalanisme té efectes també profundament desestabilitzadors i insidiosos, en primer terme per a Catalunya, que afecten greument la convivència hispànica i la possibilitat d'un encaixament respectuós.

  Ver libro

• 

  Ni en cap mapa ni en cap...

  Gori Muñoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre no és només un intent de reparar la injustícia que representa el desconeixement de Gori Muñoz en les seues diferents facetes creatives: la d'escenògraf, dibuixant, pintor i, la que ací es recupera, la d'escriptor. Aquests tres textos són també documents de primera mà sobre la sensibilitat de l'artista cap al seu passat, cap a la vida i l'art. Pertanyen a tres etapes vitals diferents: "Daumier" correspon a la seua joventut, quan s'havia instaurat la Segona República i l'escenògraf va rebre una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis per anar a París; "Pequeño itinerario bélico del hambre" va ser escrit en la maduresa, i està format per diversos relats ambientats en la Guerra Civil espanyola, i, finalment, "Ni en cap mapa, ni en cap història", escrit per un Gori sexagenari i probablement malalt, evoca la València que va deixar en la seua infantesa, la del primer quart del segle xx. En tots ells destaca el to descriptiu i minuciós de l'escenògraf que revela el secret de les coses, que indaga en la psicologia dels personatges, dels espais o de les situacions de l'època que li va tocar viure. També ens permeten apreciar el que poden significar els records des d'un exili interminable. Gori Muñoz (Benicalap, 1906-Buenos Aires, 1978) va ser un conegut dibuixant durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola, i responsable del taller de decoració del Pavelló d'Espanya en l'Exposició Internacional de París de 1937. Després, en el seu exili forçós a Buenos Aires, va consolidar una prestigiosa carrera professional en l'escenografia teatral i cinematogràfica. Va realitzar més de 190 decorats per a pel·lícules del cinema argentí i gran part de les escenografies de les estrenes de les companyies espanyoles de l'exili republicà, entre elles la de Margarita Xirgu, tant a Buenos Aires com a Montevideo. Rosa Peralta Gilabert (Arboleas, 1962), investigadora i escenògrafa, va realitzar la seua tesi doctoral sobre l'escenògraf Gori Muñoz a la Facultat de Belles Arts de València. Ha publicat diversos estudis sobre l'escena i l'art en l'exili de la Segona República espanyola, i els llibres La escenografia de l'exili de Gori Muñoz (2002) i Manuel Fontanals escenògraf. Teatre, cinema i exili (2007). És membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari i del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, ambdós vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona.

  Ver libro

• 

  El naixement d'una colònia -...

  Josep Torró

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l'expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal europeu i de la lògica que l'animava, alhora que descriu la resistència del camperolat andalusí i la integració dels supervivents en el nou ordre colonial. L'anàlisi del domini catalanoaragonès a la frontera valenciana del segle XIII mostra, així, l'inici dels trets decisius del colonialisme europeu modern. Ara, s'edita la segona edició. On ne peut que conseiller la lecture de cet ouvrage intelligent qui n'hésite pas à remettre en question bien des idees reçues. II a force d'une demonstration: dans un projet coherent, il articule magistralement les différents acteurs, les divers phénomènes et les diversités régionales en un tout astucieux et séduisant. Pascal Burési, Bulletin Critique des Annales Islamologiques (2001). Allò que Torró mostra al seu llibre és el fet que les «plantilles» que alguns historiadors anteriors havien utilitzat com a marcs analítics han demostrat ser febles o incompletes, si no errònies... Torró dirigeix la nostra atenció vers una visió nova i més realista de la societat feudal del regne de València medieval. Thomas F. Glick, Afers (2000). Un llibre intel·ligent i ambiciós, que proposa hipòtesis sòlides i suggeridores a partir de les quals és possible repensar en nous termes, des de l'Edat Mitjana, el procés d'expansió occidental... L'obra mereix de ser llegida. I hauria de servir de punt de partida per a un debat certament fecund. Pierre Guichard, L'Espill (1999). How thoroughly and how rapidly James's own experiment in building a society was blown off course needs the closer scrutiny which Torró gives it... This clear and concise account makes a good case for seeing the later years of the Conqueror's reign as the decisive starting-point of Valencian identity. Peter Rycraft, Euglish Historical Review (2004). L'obra de Torró destaca per la seva originalitat de plantejaments i metodologia... Es tracta de reinterpretar un dels problemes més importants de les ciències socials... i no pas crear un higiènic passat on les seqüències cronològiques entre ètnies, llengües i religions ho expliquen tot. Ricard Soto, Recerques (2001).

  Ver libro

• 

  Sàtira i falles - Les...

  Josep Lluís Marín i Garcia

  • 0
  • 0
  • 0

  Els textos que Josep Bernat i Baldoví va escriure a mitjan segle XIX per desenvolupar l'argument de diverses falles plantades a la ciutat de València són les explicacions falleres més antigues que es conserven i constitueixen una de les parts més populars de la seua obra. Més enllà de les visions simplificadores que encara envolten l'autor, els escrits fallers de Bernat es revelen rics en matisos, amb una àmplia varietat de temes (morals, però també culturals, polítics o socials), acompanyada d'una notable habilitat per a entrellaçar-los mitjançant la metàfora, la ironia i, sobretot, el joc de paraules i el doble sentit. Aquesta edició crítica posa a disposició del lector actual les explicacions falleres de Bernat i Baldoví tot inserint-les en el seu context social, cultural, polític i literari.

  Ver libro