Other books that might interest you

• 

  Papallones negres

  Priscilla Morris

  • 0
  • 0
  • 0

  «Una conmovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà.» Publishers Weekly
  Quan una nova onada de violència sacseja Sarajevo, la Zora, artista i professora, envia la seva mare i el seu marit a Anglaterra. Ella, però, decideix quedar-se, i abans que tingui temps d'adonar-se'n, esclata la guerra que sotmet la ciutat a un setge sense precedents. Els dies es tornen incerts: la llibertat ha desaparegut i la vid es veu amenaçada. La dona es troba envoltada, de cop, de tot de veïns que amb prou feines coneix però amb qui comparteix un objectiu comú: teixir una comunitat que els permeti preservar la vida. Papallones negres és una oda a una ciutat i als habitants que van ser capaços de mantenir-hi viva la flama de l'esperança. Sorprenent i lírica, aquesta novel·la ens retorna a uns fets brutals que van sacsejar el món sencer, i ens mostra com l'amor, l'art i l'amistat es van convertir en aliats per combatre l'horror.
   
  The New York Times — «Papallones negres defensa la importància de l'art en temps de guerra. Extreu bellesa i esperança del patiment. Morris és una escriptora brillant per parlar dels llocs. El seu Sarajevo està dibuixat pulcrament, tan vívidament representat com el Caire de Naguib Mahfuz. És una obra literària que transforma l'horror i la violència en força vital.»
  Booklist — «Aquesta primera novel·la impressionant de Priscilla Morris fa un retrat inoblidable d'una artista i la seva comunitat assetjada en el Sarajevo de la dècada del 1990. Una novel·la formidable que perdurarà en els lectors molt després de l'última pàgina. La narració excepcional de Morris la converteix en una escriptora que cal seguir.»
  The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead. »
  Publishers Weekly — «El món que crea està perfectament epresentat i és com una commovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà. És difícil deixar aquesta obra de banda.»
  Chicago Review of Books — «Papallones negres consigna amb delicadesa una història de resiliència davant la destrucció,  troba, amb vivesa, la bellesa en la llar pròpia fins i tot en els moments més foscos.»
  Bookpage — «Una història sobre l'art com a connector i creador de comunitat. Aquesta novel·la és devastadora i meravellosa alhora, impregnada d'un bri d'esperança.»
  Jurat del Women's Prize for Fiction — «Hi ha moments d'una brutalitat impactant al costat d'altres d'una bellesa i una resiliència inesperades. Exquisidament elaborat, el llibre batega amb tensió: no podíem deixar de llegir.»

  Show book

• 

  Fortuna

  Josefina Caball, Hernán Díaz

  • 1
  • 2
  • 0

  PREMI PULITZER 2023
  «Quina novel·la més radiant, profunda i commovedora.» Lauren Groff 
  A la Nova York de principis de segle XX, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d'uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d'un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s'envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d'en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Tot i que aquesta, és clar, no és l'única versió de la història. 
  Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia. Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès. Una epopeia elegant i polièdrica que recupera les veus enterrades sota els mites que justifiquen la nostra desigualtat fonamental.
   
  Michael Gorra, The New York Times Book Review — «És intricada, atrevida i ens sorprèn constantment. La mateixa prosa de Díaz manté una distància asèptica, independentment del narrador. Gran part del plaer de la novel·la deriva de la seva imprevisibilitat, del seguit de sorpreses que anem trobant a cada part.»
  Ron Charles, The Washington Post — «Les úniques certeses que tenim són la genialitat de Díaz i que el llibre és d'un valor incalculable. És un trencaclosques elegant i irresistible  executat a la perfecció.»

  Show book

• 

  A prop del cor salvatge

  Clarice Lispector, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta.
  De nena, Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d'escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu.
  Sota l'aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur.

  Show book

• 

  A casa teníem un himne

  Maria Climent

  • 2
  • 3
  • 0

  La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

  Show book

• 

  Els hereus - Un retrat proper de...

  Eve Fairbanks

  • 0
  • 0
  • 0

  «Mentre llegeixis aquest llibre, t'aturaràs, tremolaràs, faràs que no i sospiraràs.» Justice Malala
  Premi PEN/John Kenneth Galbraith de no-ficció 2023
  Eve Fairbanks
  L'any 1994 l'últim règim del món explícitament segregacionista es va esfondrar. Dècades després, el país segueix dividit, incapaç de superar la disfunció social que ha heretat i que condemna els seus ciutadans a la desigualtat. Com podem deixar anar el nostre passat, com a individus i com a països? Com s'han de pagar els deutes històrics? I com una persona pot viure una vida conseqüent en una societat que ja no reconeix?
  A través de les vides de tres sud-africans corrents, la Dipuo, la seva filla Malaika i en Christo, Eve Fairbanks mostra el costat humà del conflicte. Els hereus és un estudi escrit amb una visió psicològica penetrant i una prosa encisadora.
   
  Kirkus Reviews — «Un retrat delicat i sovint captivador del país durant i després de l'apartheid. Als lectors els costarà oblidar la Dipuo i la Malaika.»
  The New York Times Book Review — «Els reportatges empàtics i exhaustius de Fairbanks brillen tot proporcionant una visió de com la gent ordinària construeix les seves vides després d'una convulsió política. La curiositat de Fairbanks sembla il·limitada, arrossegada pel ric tapís del país i una gran quantitat de records personals, faules, especulacions i reflexions.»

  Show book

• 

  Carta al pare

  Franz Kafka

  • 0
  • 0
  • 0

  Kafka va escriure Carta al pare quan tenia 36 anys, amb motiu del trencament del seu prometatge (el tercer!) amb Julie, filla d'un servent de sinagoga. Tot i que el pare s'havia mostrat contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. El text constitueix, de fet, un esbós d'autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el pare dels seus mals i reconstrueix la història de la seva convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s'arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació personal, Kafka se les heu amb un enemic impersonal, tot allò que no és ell, el món, el defora o el curs de la vida.

  Show book