Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Visc i visc i visc

  Maggie O'Farrell

  • 0
  • 1
  • 0

  Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
  Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

  Ver livro

• 

  El dormitori

  Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

  • 0
  • 0
  • 0

  «Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
  És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
  Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».

  Ver livro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Ver livro

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
  Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
  "Un Aterratge que fa l'efecte que s'enlairarà ben amunt i volarà molt de temps." Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua
  "L'excentricitat de l'aventura islandesa és un consol" Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l'esperança
  "Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent." Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

  Ver livro

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Ver livro

• 

  Per què alguns homes odien les...

  Vivian Gornick

  • 0
  • 0
  • 0

  Traducció de Míriam Cano
  
  Durant més de cinquanta anys, els assajos de Vivian Gornick, escrits amb la seva percepció il·luminadora i el seu estil precís i directe, han explorat el feminisme i l'escriptura, la literatura i la cultura, la política i l'experiència personal. En aquesta tria de textos escrits al llarg de la seva carrera, Gornick explora amb ull crític i una prosa alhora lúcida i vibrant les vides i la literatura d'escriptors com Philip Roth, Henry Miller o Norman Mailer; d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble; l'impacte social del feminisme, i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, ja sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys que es reuneixen. Però, per sobre de tot, Gornick explora el tema que vertebra tota la seva obra, i la seva manera de viure: que el procés d'autoconeixement, dolorós, és el que ens lliga de debò a la vida, i al món que ens envolta.
  
  «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe

  Ver livro