Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Dos infants i la guerra -...

  Joan Reventós i Carner, Jacint...

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan i Jacint Reventós són fills de dos germans molt avinguts i que comparteixen els ideals del catalanisme catòlic i liberal d'una família de professionals liberals benestants. L'esclat de la Guerra Civil espanyola els acaba col·locant, però, en bàndols enfrontats. Els Reventós Carner es quedaran a Barcelona, a la seva torre de la part alta de la ciutat. Els Reventós Conti marxaran a Itàlia i, posteriorment, a l'Espanya "nacional". El tòpic de la guerra fratricida serà per a ells encara més cruel. Quan es retrobin de nou a Barcelona, el gener del 1939, el seu món d'abans s'haurà enfonsat per sempre. Quaranta anys més tard, just abans de la mort de Franco, els dos cosins expliquen com van viure les infàncies respectives en aquestes circumstàncies tan difícils, en un llibre que ara es reedita en una versió corregida i anotada, i que incorpora com a epíleg el text de presentació que Jaime Gil de Biedma va escriure per a la traducció castellana del llibre.

  Mostra libro

• 

  Les nenes que llegien al lavabo

  Sebastià Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre que s'endinsa en la passió cap a la literatura, en el llibre com a plaer i porta a altres mons. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig, Les nenes que lleguen al lavabo parla de la infància lectora de l'autor i de milers de nens i nenes que, com ell, sentien els llibres com a refugi. Que reivindica la lectura sense prejudicis ni critiques. Són les memòries de Sebastià Portell, però també les de tothom que ha sentit la màgia de la literatura, vingués en el llibre que vingués. Un cant a la diversitat literària, a la llibertat en la lectura, a l'escriptura sense lligams.

  Mostra libro

• 

  Trilogia de Copenhaguen

  Tove Ditlevsen

  • 0
  • 1
  • 0

  Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l'inclassificable gènere confessional, l'escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l'avortament, l'addicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la vocació d'escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l'alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves addiccions més profundes: l'acceptació dels altres, l'escriptura i l'amor.
  "Corrosiva, vibrant, impúdicament confessional... Una obra mestra", Liz Jensen, The Guardian
  
  "Sorprenent, honesta, completament il·luminadora i, al final, devastadora. Trilogia de Copenhaguen és magistral no només per la seva honestedat i lirisme: tots tres llibres viatgen fins als límits més foscos de l'experiència humana i en retornen, tocats de mort però magistralment eloqüents", Alex Preston, The Observer
  
  "Un dels millors llibres que he llegit aquest any: et penetra com un taló d'agulla i, un cop a dins, fa la seva feina", John Self, New Statesman

  Mostra libro

• 

  Tot va passar alhora

  Teresa Colom

  • 0
  • 0
  • 0

  Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d'una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d'una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d'escapar-ne.
  
  Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l'entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l'avarícia i la fam d'acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d'una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.
  
  ---
  
  «A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra d'una manera total. Un exemple de gran literatura»
  
  — Àngels Gregori
  
  «Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal d'una família feta amb el bisturí de la poesia»
  
  — Manuel Forcano

  Mostra libro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Mostra libro

• 

  Ballar en la foscor

  Karl Ove Knausgård

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb divuit anys i tot just acabada l'escola, en Karl Ove se'n va a fer de mestre a un poblet de pescadors al nord de Noruega, molt a prop del pol Nord. La feina no li interessa gens: la seva intenció és estalviar prou per viatjar pel sud d'Europa mentre busca el temps i l'espai per començar la seva carrera literària. D'entrada, tot va com una seda: escriu els primers contes, s'integra ràpidament amb la gent del poble, molt hospitalària, i li surten unes quantes pretendentes molt guapes.
  Però quan la foscor de les llargues nits polars comença a ennegrir el paisatge, la vida d'en Karl Ove també s'enfosqueix: els contes que escriu són repetitius, cada dia beu més i té buits de memòria inquietants, els intents incansables de perdre la virginitat acaben sempre de manera vergonyosa i humiliant i, amb molta angoixa, s'enamora d'una alumna de tretze anys. També s'hi barregen els seus anys d'institut i les arrels dels problemes que pateix ara, i hi batega l'ombra del pare, separat de la mare i cada dia més alcoholitzat.

  Mostra libro