Other books that might interest you

• 

  Cares enmig de l'aigua

  Janet Frame

  • 1
  • 1
  • 0

  La jove Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Poc importa el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no és considerada una persona; ara és un ésser sense drets, sense dignitat; es converteix en un número sotmès a l'estricta jerarquia del centre, en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seus despietats braços executors. La que havia estat una dona ara és un ésser aïllat, desemparat davant el deliri i el maltractament, sota l'amenaça constant de la temuda tortura de l'electroxoc i de la solució final de la lobotomia cerebral.
  Publicat el 1961, Janet Frame va començar a escriure Cares enmig de l'aigua per recomanació del seu psiquiatre, com unes memòries del seu traumàtic pas per diversos manicomis de Nova Zelanda, però aviat la història se li va escapar de les mans i, navegant en la ficció, es va convertir en el clàssic inoblidable que és avui, i ella en l'escriptora neozelandesa més important.

  Show book

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Show book

• 

  Els homes i els dies - Obra...

  David Vilaseca

  • 0
  • 1
  • 0

  «Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d'aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d'agost de l'any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m'asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d'una autobiografia. Trobar-la—i trobar-me a mi mateix pel camí—ha estat un llarg procés ple d'interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans.
  
  Tot el que s'ha de saber de mi, l'autor d'aquestes pàgines, s'anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s'hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser.
  
  De nom, em podeu dir David.»
  
  Els homes i els dies recull l'obra literària de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pòstuma El nen ferit.

  Show book

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Show book

• 

  Doppler Ed Catalán

  Erlend Loe

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

  Show book

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Show book