Otros libros que te pueden interesar

• 

  Una pau cruel

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Una pau cruel, la guerra civil ha acabat. Els partisans han estat aniquilats i ha arribat el moment de reeducar els grecs en les velles tradicions, com a fidels cristians i veritables patriotes. La família d'en Minos s'ha mudat a Atenes. El pare no pot exercir com a mestre pel seu passat socialista i la família viu en la penúria, castigada també pels germans que van participar en la lluita antifeixista. Però la vida segueix i en Minos despertarà a l'adolescència. Mentre el record de la Rebeca encara roman viu, a poc a poc noves experiències amoroses s'apoderen d'ell. L'Atenes de la postguerra és el teló de fons on escenes cruels i tendres, burlesques i commovedores s'alternen per oferir-nos un fresc d'una vivacitat captivadora. Així es tanca la trilogia que, en paraules del mateix Kallifatides, "és el que sempre vaig voler dir sobre Grècia, els grecs, el meu poble i la seva gent".

  Ver libro

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Ver libro

• 

  El covard

  Jarred McGinnis

  • 0
  • 0
  • 0

  «No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.» Irvine Welsh
  Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d'acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s'encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídies, en Jarred haurà d'aprendre a transitar per la vida sense caure en l'autodestrucció.
  Els personatges d'El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d'oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos.
   
  The Guardian — «Sorprèn des de les primeres línies. Punyent, gairebé de manera intolerable. Un viatge emocional que t'inspira; tendre, savi, una novel·la brutalment divertida.»
  The Times — «Escrita amb perspicàcia i amb una astúcia salvatge, és edificant perquè McGinnis és un realista que no intenta ensucrar l'experiència amarga d'intentar transitar per la vida amb cadira de rodes. Els seus personatges són vívids i impossibles d'oblidar, i hi ha un rerefons d'optimisme que ens mostra les diverses maneres en què les nostres vides enfangades es remouen i es transformen en alguna cosa millor.»
  Irvine Welsh — «Aquest llibre tan bonic és un testament de com la gent pot tornar a forjar vincles emocionals trencats i reparar relacions que semblaven perdudes, malgrat tot. No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.»

  Ver libro

• 

  Materials de construcció

  Eider Rodriguez

  • 0
  • 0
  • 0

  PREMI LLIBRETER 2024
  «Una obra escrita contra el silenci.» EITB Euskadi
  Un home reposa inert en un llit d'hospital després d'haver patit un ictus. Una dona l'observa, corpresa, des d'una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s'ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d'un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
  Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l'origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s'escriuen, aquesta obra transita per l'existència d'una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l'amor.
   
  Jon Agirre, Diario Vasco — «Una crònica íntima.»
  Elvira Navarro — «La bona literatura desvetlla, i això fa Eider Rodriguez: posar-nos davant del mirall a través d'un recorregut intens per les ombres dels nostres temps. Llegir-la és conèixe'ns, i alleuja i fa mal.»
  Jurat Premis Euskadi — «Una literatura d'alt nivell.»

  Ver libro

• 

  La memòria de l’arbre

  Tina Vallès

  • 2
  • 2
  • 0

  Guanyadora del II Premi Llibres Anagrama de Novel·la  
  «Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 
  Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor. 
  Lamemòria de l’arbre és una novel·la bellament escrita i construïda que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. 
  Un llibre memorable que suposa també la confirmació del talent com a narradora de Tina Vallès.

  Ver libro

• 

  Contes i relats de Ricard Ruiz...

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Col·lecció de relats de l'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón, que conté algunes de les històries aparegudes en antologies i diversos mitjans de la seva carrera. Sectes que promulguen llenguatges telepàtics nascuts d'un silenci sense llengua, personatges alienats que posen en dubte els absurds de les nostres rutines diàries, realitats passades pel filtre dels relats d'Edgar Allan Poe, realitats alternatives on admetre la condició d'heterosexual significa enfrontar-se a la societat sencera...

  Ver libro