D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Papallones negres

  Priscilla Morris

  • 0
  • 0
  • 0

  «Una conmovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà.» Publishers Weekly
  Quan una nova onada de violència sacseja Sarajevo, la Zora, artista i professora, envia la seva mare i el seu marit a Anglaterra. Ella, però, decideix quedar-se, i abans que tingui temps d'adonar-se'n, esclata la guerra que sotmet la ciutat a un setge sense precedents. Els dies es tornen incerts: la llibertat ha desaparegut i la vid es veu amenaçada. La dona es troba envoltada, de cop, de tot de veïns que amb prou feines coneix però amb qui comparteix un objectiu comú: teixir una comunitat que els permeti preservar la vida. Papallones negres és una oda a una ciutat i als habitants que van ser capaços de mantenir-hi viva la flama de l'esperança. Sorprenent i lírica, aquesta novel·la ens retorna a uns fets brutals que van sacsejar el món sencer, i ens mostra com l'amor, l'art i l'amistat es van convertir en aliats per combatre l'horror.
   
  The New York Times — «Papallones negres defensa la importància de l'art en temps de guerra. Extreu bellesa i esperança del patiment. Morris és una escriptora brillant per parlar dels llocs. El seu Sarajevo està dibuixat pulcrament, tan vívidament representat com el Caire de Naguib Mahfuz. És una obra literària que transforma l'horror i la violència en força vital.»
  Booklist — «Aquesta primera novel·la impressionant de Priscilla Morris fa un retrat inoblidable d'una artista i la seva comunitat assetjada en el Sarajevo de la dècada del 1990. Una novel·la formidable que perdurarà en els lectors molt després de l'última pàgina. La narració excepcional de Morris la converteix en una escriptora que cal seguir.»
  The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead. »
  Publishers Weekly — «El món que crea està perfectament epresentat i és com una commovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà. És difícil deixar aquesta obra de banda.»
  Chicago Review of Books — «Papallones negres consigna amb delicadesa una història de resiliència davant la destrucció,  troba, amb vivesa, la bellesa en la llar pròpia fins i tot en els moments més foscos.»
  Bookpage — «Una història sobre l'art com a connector i creador de comunitat. Aquesta novel·la és devastadora i meravellosa alhora, impregnada d'un bri d'esperança.»
  Jurat del Women's Prize for Fiction — «Hi ha moments d'una brutalitat impactant al costat d'altres d'una bellesa i una resiliència inesperades. Exquisidament elaborat, el llibre batega amb tensió: no podíem deixar de llegir.»

  Voir livre

• 

  Els fills adormits

  Anthony Passeron

  • 0
  • 0
  • 0

  "Sense aixecar mai la veu, Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s'havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d'un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim", Annie Ernaux
  
  Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en el passat familiar, des de l'ascens social dels avis, propietaris d'una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s'obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant el fil de la història personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l'autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per a la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d'una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.
  
  "Ens encanta: l'estil sobri, l'agudesa de l'anàlisi sociològica, l'elegància melancòlica que mostra l'autor quan combina el relat íntim i el col·lectiu, els secrets i silencis de la seva família i la investigació mèdica en una història a dues veus impecablement documentada i profundament corprenedora", Madame Figaro
  
  "Una novel·la que vola a tot drap, els personatges volen contra el temps per alliberar-se del dolor. Un debut extraordinari", Elle
  
  "Les paraules no dites són la matèria principal d'aquesta primera novel·la. L'autor intenta rebobinar el fil d'una vida interrompuda per una malaltia que es manté silenciada per l'omertà d'una família ansiosa per amagar tant la humiliació com el dolor", Livres Hebdo

  Voir livre

• 

  Hôzuki Ed Catalán - La lliberia...

  Aki Shimazaki

  • 1
  • 0
  • 0

  La Mitsuko regenta una llibreria de vell especialitzada en obres filosòfiques. Allà passa els dies plàcidament amb la seva mare i en Tarô, el seu fill sord.
  
  Cada divendres a la nit, però, es converteix en la cambrera d’un bar de clientela selecta. Aquesta feina li permet gaudir d’una independència econòmica, i aprecia les converses que manté amb els intel·lectuals que freqüenten l’establiment.
  
  Un dia, una dona distingida entra a la llibreria amb la seva filla petita i els nens de cadascuna d’elles se senten atrets de seguida. Davant la insistència de la dona i per complaure en Tarô, tot i que normalment evita fer amistats, la Mitsuko acceptarà tornar-los a veure. Tanmateix, aquesta trobada podria posar en perill l’equilibri de la seva família.

  Voir livre

• 

  A prop del cor salvatge

  Clarice Lispector, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta.
  De nena, Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d'escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu.
  Sota l'aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur.

  Voir livre

• 

  La vall de les flors

  Niviaq Korneliussen

  • 0
  • 0
  • 0

  PREMI DE LITERATURA DEL CONSELL NÒRDIC 2021
  «L'escriptura és tan precisa, tan exacta, que la llum sempre s'obre camí a través de les tenebres.» Libération
  La narradora d'aquesta història és una jove groenlandesa que es deleix per deixar enrere el seu poble i anar-se'n a estudiar a Dinamarca. Allà, però, toparà amb els prejudicis dels companys i la soledat que li causa la distància amb la Maliina, la seva parella. És així com va caient en un malestar profund, i ella, una noia rebel que sempre havia perseguit la llibertat, inicia sense poder-ho evitar el camí cap a l'autocombustió. Mentrestant, al seu país cada vegada hi ha més cementiris amb flors de plàstic que marquen la fi de la vida de joves inuits.
  Aquest llibre aborda el col·lapse emocional d'una societat on la mort s'amaga sota el silenci de les famílies i les institucions. Implacable, ens mostra la duresa del pas cap a la vida adulta i el poder d'un amor radical que ho arrossega tot.
   
  Littérature du Quebec — «Una realitat que et deixa estupefacte i que t'esgarrinxa l'ànima i el cor. Una obra que deixa
  en el lector una empremta inesborrable.»
  Libération — «L'escriptura és tan precisa, tan exacta, que la llum sempre s'obre camí a través de les tenebres.»
  The Nordic House — «Una veu jove i important de Groenlàndia que vol fer-se sentir i s'ha d'escoltar: la Niviaq escriu de manera molt empàtica sobre estar sempre voltant i les dificultats de trobar un lloc on quedar-se que es pugui anomenar "casa".»
  Limina Rivista — «La vall de les Flors és una novel·la mortal, d'aquelles que et deixen sense alè, com després de rebre un cop de puny a l'estómac. De fet, La vall de les Flors és exactament un cop de puny a l'estómac. Poques plomes tenen el poder de conduir el lector a una espiral delirant i autodestructiva.»
  Le Monde — «Un crit literari que denuncia el silenci que envolta els nombrosos suïcidis dels seus compatriotes.»
  Rivista Studio — «La vall de les Flors és una joia de llibre que tot i abordar i explorar la mort, no deixa de ser divertit, salvatge, eròtic, ridícul, poètic.»
  Benzine — «Niviaq Korneliussen ens ofereix un text contundent i autèntic sobre la dificultat de ser, de ser un mateix i d'estar amb els altres.»
  Jyllands-Posten — «Una novel·la important i dura sobre la joventut i la cultura del suïcidi a Groenlàndia. Molt potent, que avança amb ritme i elegància.»
  Litteratursiden — «Mostra amb una elegància literària extraordinària el camí inevitable de la protagonista cap a la foscor que no pot defugir.»

  Voir livre

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Voir livre