Other books that might interest you

• 

  Almenys ho vas intentar - La...

  Akash Kapur

  • 0
  • 0
  • 0

  Llibre de l'any segons The New York Times, The Wall Street Journal i CNN, entre d'altres
  Som a finals dels anys seixanta, i dos amants es troben en un àrid terreny al sud de l'Índia. John Walker és l'elegant descendent d'una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga. Hi han fet cap per construir un món nou, Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones. 
  Llavors, com és que en John i la Diane acaben morint dues dècades més tard, el mateix dia, en un terra de formigó esquerdat en una cabanya de palla al costat d'un congost llunyà? Aquest és el misteri que Akash Kapur es proposa resoldre a Almenys ho vas intentar. La Diane i en John eren els pares de l'esposa de l'Akash, l'Auralice. 
  El 2004 l'Akash i l'Auralice tornen a Auroville, on van créixer, des de Nova York, on vivien amb la família d'en John. Allà, s'enfronten als fantasmes d'aquelles morts llunyanes. A poc a poc, entenen com els tràgics destins individuals d'en John i la Diane es van creuar amb la història col·lectiva de la ciutat.
  «Inquietant, commovedor, fermament fonamentat i explicat amb lucidesa, amb una honestedat emocional pràcticament feridora».
  —Amy Waldman, The New York Times

  Show book

• 

  Males companyies

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d'impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l'error ni de l'engany. D'això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d'una colla d'autors i de personatges que han fet de la seva impertinència una forma de pensament. Georg Büchner ens presenta Danton i Robespierre conversant davant de la guillotina. Diderot i Sophie Volland escriuen el seu amor en una eternitat sense Cel. Joaquim Jordà filma els seus amics mentre col·lectivitzen la fàbrica Numax i Teresa d'Àvila talla cebes a la cuina mentre conversa amb el seu inquisidor... El "Torete" de Perros callejeros, Christa Leem, Ixiar Rozas o Santiago López Petit desafien la nit. S'hi afegeixen Albert Camus, conjurant la mentida, i els morts de les comèdies d'Eduardo de Filippo, perquè tot és ple de morts. Entre ells i molts d'altres que recorren aquestes pàgines, destaca la veu de la meva àvia, Concepció Rubiés i Trias, que torna a nosaltres directament, a través de les cartes que va escriure quan tenia divuit anys i va marxar a l'exili. Totes aquestes veus organitzen una cacofonia que és per a mi una festa de la intel·ligència, en temps en què costa molt sentir l'alegria de pensar. Les males companyies no s'escullen, però es pot decidir seguir-les o no. A mi, sempre m'han portat per bon camí. MARINA GARCÉS

  Show book

• 

  Prosa de combat

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  El primer i únic assaig polític de Pedrolo surt a la llum seixanta anys després.
  
  A banda de ser l'escriptor amb més llorers i lectors de la seva generació, Manuel de Pedrolo (1918-1990) va ser durant anys el principal referent de l'independentisme a la premsa catalana, cosa que no es pot deslligar de la seva recepció crítica ni de com l'hem paït fins avui. L'assagisme polític de Pedrolo ressenya vint-i-cinc anys decisius de la història del país, des de les primeres llumetes de recuperació cultural dels anys seixanta fins als focs artificials previs a Barcelona 92. En aquest volum recuperem el primer assaig polític que va concebre l'autor, censurat el 1966 i inèdit fins avui, i apleguem els seus millors articles, que en una part substancial també es publiquen per primera vegada.
  
  Una edició que revela els textos de Pedrolo sobre els «altres catalans », sobre el bilingüisme a Catalunya, sobre la repressió franquista, els nacionalismes, els demòcrates de conveniència i les relacions de l'autor amb la cultura i la política del seu temps.
  
  «El passat existeix i el respectem, però el passat és quelcom que ja ningú no ens pot prendre, mentre el present ens el juguem una mica cada dia».
  
  «Som, em sembla, un arc del pont que travessa el temps, el pilar que es dreça en aquest moment perquè d'altres, anys amunt, puguin continuar construint. Si un dia l'obra s'ha d'interrompre definitivament, que no sigui ara. No volem ser els darrers».
  
  Selecció i pròleg de Júlia Ojeda.

  Show book

• 

  Tradició i creació - i altres...

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l'entrada del massís de l'Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l'ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d'esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d'una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
  
  Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m'han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

  Show book

• 

  Relíquia

  Pol Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d'aquest llibre decideix escriure-la. Amb l'ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d'un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s'amaga la veritat d'una història.
  Però l'escriptura falla, i l'autor recorre a les biografies d'escriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu. Serà només amb una narració polifònica i coral que podrà tornar als racons oblidats de la pròpia vida, allà on la memòria es torna buit.
  Relíquia es transforma, aleshores, en una crònica familiar que conté una reflexió sobre l'arribada a l'escriptura i el sentit de la creació; un text sobre la mort i l'absència que condueix als moments més relluents de l'amistat i l'amor. Amb un estil contingut, sense revolts, Pol Guasch ha bastit un llibre delicat i vital: una elegia fulgurant.

  Show book

• 

  La passió dels estranys - Una...

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  L'amistat és una cosa tan bona que ningú no voldria viure una vida sense amics, deien els clàssics. D'aquesta afirmació ha nascut una llarga tradició filosòfica i literària que ha exaltat el valor de l'amistat i que continua avui a través de les sèries, el cinema i les propostes d'autoajuda. El fil conductor d'aquesta tradició és que hi ha una amistat perfecta o veritable, fins i tot pura, que no es confon amb els intercanvis de la vida social ni amb les dependències d'altres vincles. El valor de l'amistat es posa en el centre, perquè si alguna cosa ens fa patir actualment són les nostres vides abocades a la falsedat, a l'aïllament i a la soledat no desitjada. Aquest llibre parteix d'una sospita respecte a aquest ideal ètic de l'amistat. Què s'amaga darrere d'aquest ideal de puresa? Com s'ha pogut mantenir estable al llarg del temps i a qui s'adreça? A qui deixa fora? Ens serveix per explicar-nos el sentit, el dolor i les pors que travessen les nostres relacions d'amistat? Estirar el fil d'aquestes preguntes ens descobreix una altra manera d'entendre quin paper tenen els amics i les amigues en les nostres vides. Per què hi són? Podríem viure vides perfectes perfectament socialitzades a través de la parella, la família, la feina o altres aficions, i no tenir, mai, cap amic. De fet, l'amistat és l'única relació social estable per a la qual no hem inventat cap institució. No ens inscrivim ni ens registrem, tampoc no firmem cap llei ni cap contracte per ser amics. L'amistat és una passió estranya que obre la porta al món dels estranys.

  Show book