Victoriosa

Yishai Sarid

Editorial: Club Editor 1959 S.L.

Sinopsis

A l'era en què un dron teledirigit des d'una habitació pot assassinar desenes de persones d'un sol cop, l'Abigail, una psicòloga que ha fet carrera dins l'exèrcit, ensenya als soldats a matar mirant als ulls de l'enemic. No té escrúpols a l'hora d'enviar-los al camp de batalla, nois i noies que quan en tornin la necessitaran per no ensorrar-se.
Té prop de cinquanta anys quan el cap de l'estat major la convoca per demanar-li ajut. Es tracta de conquerir la victòria definitiva, per la qual ha enviat generacions de reclutes al front. La d'ara és constituïda per nois i noies que no han jugat mai al carrer, sinó a través d'una pantalla. Ella haurà de preparar-los perquè no s'ensorrin allà on sempre han fracassat: en el combat cos a cos. I això quan el seu fill únic comença la instrucció a la més exigent de les unitats.
De l'autor d'El monstre de la memòria arriba una novel·la trepidant sobre un tema polèmic: ¿què passa amb la igualtat quan les obligacions militars són compartides entre homes i dones?

Disponible desde: 25/01/2023.

Longitud de impresión: 256 páginas.

Narrativa

Otros libros que te pueden interesar

L'ombra del card

Aki Shimazaki

L'ombra del card és un dels fenòmens literaris més importants de la literatura japonesa de les últimes dècades. Cinc novel·les que conformen un biombo que reflecteix la vida en la societat japonesa contemporània a través de les històries entrellaçades de cinc persones: en Mitsuo, la Mitsuko, en Gorô, l'Atsuko i en Tarô.

Ver libro

Una veritat difícil - Walter...

Santi Vancells

Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l'experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d'història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d'haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l'autor va ser un dels impulsors del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou, dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d'altres, amb Dani Karavan, l'autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d'espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s'ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
«La teoria del suïcidi va deixar Benjaim sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia».
Una veritat difícil és el sisè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

Ver libro

Interrogatoris: gènere negre i...

Lex Martin

Aquest és un llibre d'entrevistes. N'hi ha un total d'onze, a escriptors i especialistes de renom, bona part dels quals, francesos. La tria no és casual: França no és tan sols el país capdavanter del gènere negre a Europa, sinó també tot un referent dels estudis teòrics, cabdal per entendre avui la recepció d'aquest tipus de literatura a casa nostra.

Sota el títol Interrogatoris, us oferim unes converses amenes i disteses, però també rigoroses i exhaustives, tant per a un públic especialitzat com per a tots els amants del gènere, que ens permeten analitzar sobretot les relacions històriques que existeixen entre gènere negre i memòria, però també altres temàtiques com les col·leccions literàries, les terminologies, els moviments i els autors.

Un assaig construït amb preguntes i respostes que pretén mostrar com aquesta narrativa realista i crítica —com diria Raymond Chandler— ha estat i és encara un vehicle excel·lent per investigar els problemes de la nostra societat.

Ver libro

Tres novel·les analògiques - La...

Sergi Pàmies

Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.

«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».
Ponç Puigdevall, Quadern El País

«Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria».
Màrius Serra, La Vanguardia

«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».
Michèle Gazier, Télérama

Ver libro

El joc del silenci

Gil Pratsobrerroca

Una novel·la addictiva i aterridora a parts igual que enganxarà el lector fins a l’última pàgina. El 15 de juny de l any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l últim secret que s han estat ocultant. Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquesta història s endinsa en les profunditats de l amor i el desig a través d una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.

Ver libro

digue'que m'estimes

Marlene Dietrich, Erich Maria...

El matrimoni no va impedir a Marlene Dietrich de tenir tants amants com va voler. Als seus peus van rendir-se Gary Cooper, Greta Garbo o Frank Sinatra. Però cap com Erich Maria Remarque, autor de Res de nou a l'oest i d'aquestes cartes d'amor encès, traduïdes per Joan Ferrarons.

Remarque i Dietrich es coneixen a Venècia el 1937. De seguida comença la relació epistolar: ella és als Estats Units i ell, des de l'exili a Suïssa, li escriu cartes recreant la primera trobada. Es tracta de seduir una gran estrella de Hollywood amb la ploma que ja ha fascinat milions de lectors arreu del món. ¿Però què passarà quan Remarque emigri a Amèrica i es retrobin?

Les cartes de Digue'm que m'estimes abracen l'arc sencer d'un amor apassionat i fatu com els que avui canten Bad Bunny o Rosalia —només que el rerefons és la Segona Guerra Mundial i els protagonistes, dos dels artistes més famosos i compromesos de la seva època.

Ver libro